Invasions mongolas
.jpeg)
Les invasions dels mongoles es varen succeir durant tot el XIII, donant com resultat el vast Imperi mongol, que comprenia gran part d'Àsia i Europa oriental cap a 1300. Els historiadors consideren que els atacs i les invasions mongolas són alguns dels conflictes més mortíferos en l'història humana. Landers Brian ha explicat que «Un imperi en particular va excedir a qualsevol que els que havien aplegat abans, i varen creuar des d'Àsia a Europa en una orgia de violència i destrucció. Els mongoles varen dur terror a Europa a una escala no vista fins al sigle XX».[1] Diana Lary sosté que les invasions dels mongoles varen induir el desplaçament de la població «en una escala mai abans vista», en particular en Àsia central i Europa oriental. I afig: «l'imminent arribada de les hordes mongolas va sembrar el terror i el pànic».[2] Tsai conclou: «Les conquistes dels mongoles varen sacsar Eurasia i varen tindre gran influència en l'història del món».[3]
L'imperi mongol va sorgir en el curs del XIII per una série de conquistes i invasions en tota l'Àsia central i occidental, aplegant a Europa en la década de 1240. La velocitat i l'alcanç de l'expansió territorial és paralela a la dels hunos /conquistes Túrquicas de les invasions bàrbares (el kaganato túrquico del VI).
Les conquistes territorials dels mongoles es varen prolongar fins al XIV en China (dinastia Yuan), al XV en Pèrsia (dinastia timúrida) i en Rússia, i al XIX en l'Índia (l'Imperi mogol).
- Artícul principal → Imperi mongol.
Àsia sur
- Artícul principal → Invasió mongola d'Àsia Central.
Genghis Khan va forjar l'inicial Imperi mongol en Àsia central unificant vàries de les confederacions de pobles nómades mongoles i túrquicos, com els merkits, tàrtars, mongoles i uigures. Després va continuar la seua expansió invadint el propenc Imperi jorezmita, en lo que és hui en dia Corasmia, Uzbekistan.
Grans àrees del Àsia Central islàmica i del noreste de l'Iran actual varen quedar sériament despoblades,[4] ya que cada ciutat o poble que va resistir als mongoles va ser objecte de destrucció. En Termez, a la vora del Amu Daria (l'antic Oxus): «totes les persones, tant hòmens com a dònes, varen ser dutes a la planura, i es varen dividir segons la seua costum, i despuix varen ser morts tots». Cada soldat devia eixecutar a un cert número de persones, variant segons les circumstàncies: per eixemple, despuix de la conquista de Kunya-Urgench, cada guerrer mongol —en un grup que podria haver consistit en dos tumens (unitats de 10.000)— estava obligat a eixecutar a 24 persones.[5]
Àsia occidental
Els mongoles varen conquistar, ya anara per la força o la sumissió voluntària, les àrees que hui es coneix com Iran, Iraq, Síria i parts de Turquia, realisant més incursions cap al sur aplegant fins a Gaza, en la regió de Palestina, en 1260 i 1300. Les principals batalles varen ser el sege de Bagdad (1258), quan els mongoles varen saquejar la ciutat que durant 500 anys havia segut el centre del poder islàmic, i la batalla d'Ain Yalut en 1260, quan els mamelucos musulmans egipcíacs varen ser per primera volta capaços de detindre l'alvanç dels mongoles en Ain Yalut, en la partix sur de Galilea. Un esquadró de mil ingeniers chinencs norteño varen acompanyar al Khan mongol Hulagu durant la seua conquista d'Orient Mig.[6][7]
Els mongoles mai varen ser capaços d'ampliar les seues conquistes més allà de l'Orient Mig, segurament per una combinació de factors polítics i també ambientals, com la falta de pastura suficient per als seus cavalls.
Vore també
Referències
- ↑ Brian Landers (2011). Empires Apart: A History of American and Russian Imperialism, Open Road Mija, p. 17.
- ↑ Diana Lary (2012). Chinese Migrations: The Movement of People, Goods, and Idees over Four Millennia, Rowman & Littlefield, p. 49.
- ↑ Wei-chieh Tsai. Review of May, Timothy, The Mongol Conquests in World History H-War, H-Net Reviews. September, 2012. online
- ↑ World Timelines - Western Àsia - AD 1250-1500 Later Islamic
- ↑ "Central Asian world cities", University of Washington.
- ↑ Josef W. Meri (2005). Josef W. Meri (ed.). Medieval Islamic Civilization: An Encyclopedia, Psychology Press, p. 510. ISBN 0-415-96690-6. Consultat el 28 de novembre de 2011. «This called for the employment of engineers to engaged in mining operations, to build siege engines and artillery, and to concoct and use incendiary and explosive devices. For instance, Hulagu, who led Mongol forces into the Middle East during the second wave of the invasions in 1250, had with him a thousand squads of engineers, evidently of north Chinese (or perhaps Khitan) provenance.»
- ↑ (2006) Josef W. Meri, Jere L. Bacharach (ed.). Medieval Islamic Civilization: L-Z, index, illustrated edició (vol. Volume 2 of Medieval Islamic Civilization: An Encyclopedia), Taylor & Francis, p. 510. ISBN 0-415-96692-2. Consultat el 28 de novembre de 2011. «This called for the employment of engineers to engaged in mining operations, to build siege engines and artillery, and to concoct and use incendiary and explosive devices. For instance, Hulagu, who led Mongol forces into the Middle East during the second wave of the invasions in 1250, had with him a thousand squads of engineers, evidently of north Chinese (or perhaps Khitan) provenance.»
Bibliografia
- May, Timothy. The Mongol Conquests in World History (London: Reaktion Books, 2011) online review; excerpt and text search
- Morgan, David. The Mongols (2nd ed. 2007)
- Rossabi, Morris. The Mongols: A Very Short Introduction (Oxford University Press, 2012)
- Saunders, J. J. The History of the Mongol Conquests (2001) excerpt and text search
- Turnbull, Stephen. Genghis Khan and the Mongol Conquests 1190-1400 (2003) excerpt and text search
- Este artícul conté una traducció derivada de «Invasiones mongolas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.