Kunya-Urgench
Kunya-Urgench, vella Urgench, o Kounya-Ourguentch (Plantilla:Lang-tk; en ruso: Куня Ургенч, Kunya Urgench – del persa: Kuhna Gurgānj کهنه گرگانج) és un municipi d'al voltant de 30000 habitants en la norteño província de Donaşoguz, en Turkmenistan. En este lloc es trobava l'antiga ciutat històrica de Ürgenç (Urgench), en persa Gurgandj, en àrap Jurjâniya, que va donar segurament el seu nom a organdí i era Corasmia, una part del imperi aqueménida i en el seu dia la capital del Imperi corasmio. Està propenca a la ciutat de Nukus, capital de la República Autònoma de Karakalpakia, en Uzbekistan.
El gran mèdic Ibn Sînâ, Avicena, i el científic enciclopedista Al-Biruni varen residir al final de el X en ella. Va ser devastada en 1220 pels mongoles de Gengis Kan, despuix va ser abandonada a causa d'un canvi del curs del riu Amu Daria; la moderna Urgench es va reconstruir a uns 150 km d'allí, en l'actual Uzbekistan.
Els seus habitants varen abandonar la ciutat en els anys 1700 per a desenrollar un nou assentament, i Kunya-Urgench ha permaneixcut intacta des de llavors. En l'any 2005, les ruïnes de Kunya-Urgench varen ser inscrites com Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco.[1] (Vore Anex:Patrimoni de la Humanitat en Turkmenistan)
Vista general
Ubicada en la vora meridional del riu Amu-Daria, el Vell Ürgenç estava situat en una de les rutes migevals més importants: la Ruta de la Seda, el creuament de camins de les civilisacions d'Orient i Occident. És un dels jaciments arqueològics més importants de Turkmenistan, dins d'una vasta zona de paisage protegit i conté un elevat número de monuments ben conservats, que es remonten als sigles XI a XVI. Inclouen mesquitas, les portes d'un caravasar, fortalees, mausoleus i un minaret, i l'influència del seu estil arquitectònic i artesania va alcançar Iran, Afganistan i l'arquitectura posterior del Imperi mogol en l'Índia de el XVI.
Etimologia
L'acadèmic kazakh Rafis Abazov es referix a la ciutat com Koneurgench, Gurganch, Gurganj, Kunya-Urgench, Kunia-Urgench i Kuna-Urgench.[2] En antropòlec i economiste especialisat en Àsia Central, Peter Finke, usa els noms de Urganch i Gurganch per a la ciutat migeval, i per al poble actual Köhneürgench, «Vell Urgench».[3] El geógrafo àrap Yaqut al-Hamawi, citat per Ibn Jalikán, afirmava que la ciutat es dia Korkânj en corasmio, pero es arabizó com Jurjâniya.[4][5]
Vasili Bartold la transcribe com Gurgānḏj, pero menciona que els àraps la criden Ḏjurdānīya.[6] L'acadèmic indi especialiste en la mateixa regió del món, Ram Rahul, la flama Gurgenj o Urgench, encara que afirma que els perses la cridaven Urgenj.[7] La Història secreta li crida Ürünggechi[8] o Ürünggeči.[9] L'explorador marroquí Ibn Battuta la flama Jorezm i en les cròniques russes de el XIV se li crida Ornach. El arqueológo rus Vamir Egorov menciona que abans de la conquista mongola la ciutat també era cridada Gurgandzh i durant el domini de l'Horda d'Or com Jovarismo.[10] Irina Arzhantseva menciona els noms de Jurjan i Jurjaniyya.[11] Alugh Beg Mirza menciona Orgunj, pero que abans es dia Jurjania.[12]
Referències
- ↑ «Kunya-Urgench». UNESCO World Heritage Center. UNESCO. Consultat el 19 de febrer de 2011.
- ↑ Abazov, 2005, p. 95.
- ↑ Finke, 2014, p. 119.
- ↑ MacGuckin, 1868, p. 327.
- ↑ Bogdanov-Berezovsky, 1939, pp. 480-481.
- ↑ Barthold, 1993, p. 183.
- ↑ Rahul, 1997, p. 102.
- ↑ Onon, 2005, p. 250.
- ↑ De Rachewiltz, 2015, p. 180.
- ↑ Egorov, 1985, p. 125.
- ↑ Arzhantseva, 2023, p. 156.
- ↑ Carnac, 1838, p. 145.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Kunya-Urgench» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.