Anar al contingut

Gagaúzos

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Gagaúzos
Bandera de l'Unitat Territorial Autònoma de Gagauzia.

Els gagaúzos (Plantilla:Lang-gag; ; en ruso: Гагаузы), també cridats gagaúces i en singular gagaúz, són un chicotet grup ètnic túrquico que viu principalment en el sur de Moldàvia (Gagaúzia), suroest d'Ucrània (Budzhak) i el noreste de Bulgària (Dobruja).[1] A diferència d'uns atres pobles túrquicos, els gagaúzos són en la seua majoria cristians ortodoxos.

Etnónimo

Gagaúz és la forma singular i plural més acceptada del nom,[2] i algunes referències usen gagauzy de l'ucranià[3] o gagauzi.[3] Rara volta apareixen atres variacions, inclosos gagaúces i gagaucianos.

Abans de la Revolució russa, li'ls coneixia comunament com "búlgars de parla turca".[4][5] Els colon agrícoles gagaúzos en Uzbekistan es varen cridar a sí mateixos Eski Bulgars (que significa vells búlgars) en la década de 1930.[4][6] Segons Astrid Menz:[7]

Treballs etnogràfics més antics com Pees (1894) i Jireček (1891), abdós sobre els gagaúzos en Bulgària, mencionen que solament els seus veïns usaven el etnónimo gagaúz, en part com un insult. Els mateixos gagaúzos no varen usar esta autodesignación; de fet, ho varen considerar ofensiu. Tant Pees com Jireček mencionen que els gagaúz en Bulgària tendien a registrar-se com a grecs per la seua religió (clarament un resultat del sistema de millet otomà) o com a búlgars pel nou concepte emergent de nacionalisme. Segons els informants de Pees de Moldàvia, els gagaúz es dien a sí mateixos Hristiyan-Bulgar (bulgar cristians), i gagaúz s'usava solament com un renom (Pees 1894, p. 90). L'etimologia de l'etnónimo gagaúzo és tan confusa com la seua història. Com es va senyalar anteriorment, no es mencionen, a lo manco no en eixe nom, en cap font històrica abans de la seua immigració a Besarabia. Per lo tant, no tenim versions anteriors d'este etnónimo. Açò, combinat en l'informe de que els gagaúzos se senten ofesos quan se li crida per este nom, fa que l'etimologia siga alguna cosa dubtosa.

Distribució geogràfica

Actualment els gagaúzos que no viuen en Moldàvia, ho fan principalment en les regions ucranianes d'Odesa i Zaporizhia, com també en Kazakhstan, Kirguizistan, Uzbekistan, Romania i la república autònoma russa de Kabardino-Balkaria. Uns 20.000 descendents de gagaúzos viuen en Bulgària i Grècia, i s'estima que més de 2000 viuen en Estats Units, Brasil i Canadà. La majoria dels immigrants gagaúzos en Estats Units són cristians evangèlics, que varen deixar Moldàvia en calitat de refugiats, puix varen ser perseguits pel govern comuniste de l'Unió Soviètica.

Gagaúzos ucranians

Mapa ètnic de Budjak (Ucrània), en marró marcades les zones de majoria gagaúz.

Des de 1991, el poble gagaúz es va convertir en una nació transfronterer ubicada en Budyak, i dividida entre la República de Moldàvia i Ucrània. En Ucrània, la gent gagaúz viu principalment prop de les comunitats de búlgars de Besarabia al voltant de la ciutat de Bolhrad. Segons un cens ucranià recent, la població de Gagaúzia conta en 31 923 persones, de les quals 27 617 (86,5 %) viuen en l'óblast d'Odesa (àrea de Budjak).[8] Les principals localitats en majoria gagaúza són: Dmytrivka, Oleksandrivka, Kotlovyna, Vynohradivka o Stari Troyany.

Vore també

Referències

  1. ↑ Searching for the Origin of Gagauzes: Inferences from I-Chromosome Analysis
  2. ↑ «Gagauz» (en en). Archivat des d'el original, el 21 d'agost de 2022. Consultat el 2021-04-24.
  3. ↑ 3,0 3,1 The Library of Congress. «Gagauz (Turkic people): LC Linked Data Service: Authorities and Vocabularies». Consultat el 2021-05-04.
  4. ↑ 4,0 4,1 Gouboglu, Mikhail N. (1996). «Gagauz», Encyclopedia of world cultures (vol. 6), Boston, Mass.: G. K. Hall, pp. 124–26. OCLC 22492614. ISBN 0-8168-8840-X.
  5. ↑ Menz, Astrid. (2007). The Gagauz Between Christianity and Turkishness. 10.5771/9783956506925-123.
  6. ↑ «Bılgarevo köyündeki Gagauzlar» (en tr).
  7. ↑ Menz, Astrid (2000). «Indirectivity in Gagauz», Evidentials: Turkic, Iranian and Neighbouring Languages, Walter de Gruyter, p. 103. ISBN 978-3-11-080528-4.
  8. ↑ «The Gagauzes of Ukraine. Who llaure they? • Ukraїner».

Bibliografia

  • Vanya Mateeva, 2006 Sofia, "Гагаузите - още един поглед" ["The Gagauzes - yet another view"]
  • Shabashov A. V., 2002, Odessa, Astroprint, "Gagauzes: terms of kinship system and origin of the people", (Шабашов А.В., "Гагаузы: система терминов родства и происхождение народа")
  • Mikhail Guboglo, 1967, "Этническая принадлежност гагаузов". Советская этнография, Nо 3 [Ethnic identity of the Gagauz. Soviet ethnography journal, Issue No 3.]
  • Nikolai Dmitriev, 1962, Moskow, Science, "Structure of Türkic languages", articles "About lexicon of Gagauz language", "Gagauz etudes", "Phonetics of Gagauz language", (Дмитриев Н.К., "Структура Тюткских Языков", статьи "К вопросу о словарном составе гагаузского языка", "Гагаузские этюды", "Фонетика гагаузского языка")
  • Metin Omer, “Agenda politică a unui intellectual din Turcia kemalistă: Hamdullah Suphi Tanrıöver, turcismul ş@i găgăuzii”, Intelectuali Politici ş@i Politica Intelectualilor, Cetatea de Scaun, 2016, p. 345-362 (ISBN 978-606-537-300-6).
  • Mihail Çakır, 1934, Basarabyalı Gagavuzların İstoryası ["History of the Gagauz people of Bessarabia"]
  • Tadeusz Kowalski, 1933 Krakow, Els Turcs et la langue turque de la Bulgarie du Nord-Est. ["The Turks and the turkic language of North-Eastern Bulgària"]
  • Karel Škorpil and H., 1933 Praha, Материали към въпроса за съдбата на прабългарите и на северите и към въпроса за произхода на съвременните гагаузи. Byzantinoslavica, T.5.
  • Dimitris Michalopoulos, “The Metropolitan of the Gagauz: Ambassador Tanrıöver and the problem of Romania’s Christian Orthodox Turks”, Turkey & Romania. A history of partnership and collaboration in the Balkans Istanbul: Union of Turkish World Municipalities and Istanbul University, 2016, p. 567-572. ISBN 978-605-65863-3-0


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Gagaúzos&oldid=1505077»