Anar al contingut

Idioma bulgárico

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


 Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars.

El idioma bulgárico o búlgar (també escrit Bólğar o Búlghar) és una llengua túrquica extinta del grup oghur parlada pels protobúlgaros.

El nom prové dels protobúlgaros, l'organisació tribal que es va establir el khanato, conegut com antiga Gran Bulgària a mitan del VII, donant lloc al primer Imperi búlgar cap al 680 d. C.[1][2][3]

Antigues runas búlgares, possible alfabet que es va usar per a escriure l'idioma bulgarico.

Encara que la llengua es va extinguir en la Bulgària danubiana (en favor del búlgar), va seguir sent usada en la Bulgària del Volga, sent l'antecessor del modern idioma chuvasio.[4][5][6]

Classificació

La major part d'estudiosos situen el búlgar entre la branca "Lir" de les llengües túrquicas, cridades usualment "túrquico oghur", "lir-túrquico" o "túrquico bulgárico" que s'opon a la "shaz" o túrquico comú. La branca oghúrica es caracterisa per correspondències fonètiques peculiars: per eixemple, les llengües oghúricas (lir-túrquico) tenen r a on el túrquico comú té š (shaz-túrquico).[1][3][7] Com afirma Al-Istakhri

"la llengua dels búlgar s'assembla a les llengües dels jázaros".[8]

Com s'ha dit l'única llengua túrquica supervivent d'este grup és el modern chuvash.

Per una atra part, alguns historiadors búlgars, especialment els moderns, relacionen l'idioma bulgárico en les llengües iranias (o en ocasions les llengües pamir) en lloc d'en el túrquico, únicament sobre la base d'algunes paraules iranias presents en el modern búlgar.[9][10][11][12] Segons Raymond Detrez, especialiste en història i llengua búlgares,[13] estes propostes responen a sentiments antiturcos, i atribuïx la presència de térmens iranios en búlgar modern a l'influència del turc otomà.[14] De fet, atres historiadors búlgars, especialment els antics, no només apunten certes influències iranias en la base túrquica,[15] sino que recolzen complemente la teoria d'orige fonamentalment túrquico de l'idioma búlgarico.[16][17][18][19][20][21][22][23]

Variants dialectals

Bulgárico Danubiano

Les llengües dels antics búlgars del Danubio (o "protobúlgaros danubianos") està registrada en un chicotet número d'inscripcions, trobades en Pliska, la primera capital de la Bulgària del Danubio i en les iglésies de pedra prop de la localitat de Murfatlar, en a l'actual Romania. Algunes d'estes inscripcions estan escrites en alfabet grec, mentres que unes atres ampren runas kubánicas que són similars al alfabet orkhónico. La major part d'estes inscripcions semblen ser de particulars (jurament, dedicatòries, inscripcions sobre làpidas). Encara que s'han fet alguns intents de dessiframent, cap de les propostes fetes ha tingut àmplia acceptació. Estes inscripcions en bulgárico danubiano es troben junt a atres oficials escrites sempre en alfabet grec. El grec va ser usat com a llengua oficial l'estat en la Bulgària Danubiana, fins al IX quan va ser reemplaçat pel antic eslau eclesiàstic (antic búlgar).[24]

La llengua dels protobúlgaros del Danubio es coneix també per un chicotet número de préstams lèxics en antic búlgar, aixina com per térmens en les inscripcions bulgáricas en alfabet grec, els texts bizantins i els texts antic eslau eclesiàstic. La major part d'estes paraules designen títuls i atres conceptes relacionats en l'administració de l'estat, incloent per eixemple el calendari búlgarico. El búlgarico danubiano es va deure extinguir cap al IX quan la noblea búlgara va escomençar a eslavizarse en acabant de que l'antic búlgar va ser declarat com a oficial en 893.

Bulgárico del Volga

La llengua parlada pels protobúlgaros del Volga es coneix com bulgárico volgaico. Existix un cert número d'inscripcions en búlgárico del Volga, algunes de les quals usen l'alfabet àrap, junt en l'alfabet orkhónico. Estes últimes inscripcions permaneixen indescifrades. La llengua es va seguir parlant fins als sigles XIII o XIV. Eventualment el bulgárico volgaico va evolucionar donant lloc al modern idioma chuvash, que està estretament emparentat en ell.[25] El chuvash modern és l'única supervivent del grup túrquico oghur[1][2][26]

Aixina i tot la posició exacta del chuvash dins del túrquico oghur seguix sent debatuda entre els especialistes. ya que el material compartiu atribuible a atres llengües del grup com el túrquico avárico, el jázaro és molt escàs i mal conegut i no permet una bona comparació, per lo que existix el debat de si el chuvash és realment el descedente del bulgárico del Volga o pel contrari el descendent d'una llengua germana a eixa llengua.[7]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Encyclopaedia Britannica Online - britannica. com/eb/article-80003/Turkic-languages Bolgar Turkic
  2. ↑ 2,0 2,1 Campbell, George L. Compendium of the World's Languages. Routledge, 2000. google. com/books? id=jeX-i2Ve0CgC&pg=RA2-PA274&dq=bulgar+language+turkic+danube&sig=djDXx0auQm9scuJKrQAOcJkWL0s page 274
  3. ↑ 3,0 3,1 Marcantonio, Angela. The Uralic Language Family: Facts, Myths and Statistics. Blackwell Publishing Limited, 2002. google. com/books? id=Cp-tB08yd2EC&pg=PA25&dq=%22three+parts%22+bulgar+language+turkic&sig=EsfSon0NiB5cHYPxjoHzkIrpL80 page 25
  4. ↑ google. com/books? id=Cp-tB08yd2EC&pg=PA167&dq=bulgar+language+extinct+chuvash&hl=bg&ei=kCbuTaidGZCUOu2MoZII&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3&ved=0CDMQ6AEwAg#v=onepage&q=bulgar%20language%20extinct%20chuvash&f=false The Uralic language family: facts, myths and statistics, Angela Marcantonio, Wiley-Blackwell, 2002, ISBN 0-631-23170-6, p. 167.
  5. ↑ google. com/books? id=29BAeKHwvuoC&pg=PA88&dq=bulgar+language+extinct+chuvash&hl=bg&ei=kCbuTaidGZCUOu2MoZII&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=6&ved=0CEIQ6AEwBQ#v=onepage&q&f=false Encyclopedia of the languages of Europe, Glanville Price, Wiley-Blackwell, 2000, ISBN 0-631-22039-9, p. 88.
  6. ↑ google. com/books? id=uJ-7yFXRpiYC&pg=PA38&dq=bulgar+language+chuvash&hl=bg&ei=iiruTaH9BoaSOsjouZII&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3&ved=0CDUQ6AEwAjgK#v=onepage&q=bulgar%20language%20chuvash&f=false Studies in Turkic and Mongolic linguistics, Royal Asiatic Society books, Gerard Clauson, Royal Asiatic Society of Great Britain and Ireland, Routledge, 2002, ISBN 0-415-29772-9, p. 38.
  7. ↑ 7,0 7,1 Johanson, Lars. 1998. "The history of Turkic." In: Johanson, Lars & Éva Agnes Csató (ed.). 1998. The Turkic languages. London: Routledge, pp. 81-125.turkiclanguages. com/www/classification. html turkiclanguages. com/www/classification. html archivat en Wayback Machine.; Johanson, Lars. 2007. Chuvash. Encyclopedia of Language and Linguistics. Oxford: Elsevier.
  8. ↑ Al-Istakhri translation by Zahoder B. N. "Caspian code of the information about Eastern Europe. Gorgan and Volga area in 9-11 cc", Oriental Literature, Moscow, 1962, p. 238
  9. ↑ kroraina. com/b_lang/bl_oldwords. html Добрев, Петър, 1995. "Езикът на Аспаруховите и Куберовите българи" 1995.
  10. ↑ Бакалов, Георги. Малко известни факти от историята на древните българи protobulgarians. com/Statii%20ot%20drugi%20avtori/Bakalov-1. htm Част 1protobulgarians. com/Statii%20ot%20drugi%20avtori/Bakalov-2. htm част 2
  11. ↑ Димитров, Божидар, 2005. 12 мита в българската история
  12. ↑ Милчева, Христина. Българите са с древно-ирански произход. Научна конференция "Средновековна Рус, Волжка България и северното Черноморие в контекста на руските източни връзки", Казан, Русия, 15.10.2007
  13. ↑ scarecrowpress. com/08/108/0810849011ch1. pdf Detrez has specialisized Bulgarian philology at Sofia University and is author of several books treating Bulgarian history scarecrowpress. com/08/108/0810849011ch1. pdf archivat en Wayback Machine..
  14. ↑ google. com/books? id=TRttHdXjP14C&pg=PA29&dq=bulgar+language+iranian&hl=bg&ei=w5HOTqKgLYOxhAea4PWyDQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3&ved=0CD8Q6AEwAjgK#v=onepage&q=bulgar%20language%20iranian&f=false Developing cultural identity in the Balkans: convergence vs divergence, Raymond Detrez, Pieter Plas, Peter Lang, 2005, ISBN 90-5201-297-0, p. 29.
  15. ↑ Бешевлиев, Веселин. Ирански елементи у първобългарите. Античное Общество, Труды Конференции по изучению проблем античности, стр. 237-247, Издательство "Наука", Москва 1967, АН СССР, Отделение Истории.
  16. ↑ Йорданов, Стефан. Славяни, тюрки и индо-иранци в ранното средновековие: езикови проблеми на българския етногенезис. В: Българистични проучвания. 8. Актуални проблеми на българистиката и славистиката. Седма международна научна сесия. Велико Търново, 22-23 август 2001 г. Велико Търново, 2002, 275-295.
  17. ↑ Съпоставително езикознание, Том 30, Софийски университет "Климент Охридски", 2005, стр. 66-68.
  18. ↑ Исторически преглед, Том 62, Броеве 3–4, Bŭlgarsko istorichesko druzhestvo, Institut za istoria (Bŭlgarska akademia na naukite) 2006, стр. 14.
  19. ↑ Palaeobulgarica: Starobŭlgaristika, Том 24, Tsentŭr za bŭlgaristika (Bŭlgarska akademiia na naukite), 2000, стр. 53.
  20. ↑ kroraina. com/knigi/da/da_2_2. htm Образуване на българската народност. Димитър Ангелов (Издателство Наука и изкуство, “Векове”, София, 1971) стр. 117.
  21. ↑ kroraina. com/knigi/pp2/pp_1_2_1. htm Образуване на българската държава, Петър Петров (Издателство Наука и изкуство, София, 1981) стр. 94.
  22. ↑ kroraina. com/knigi/vz1a/vz1a_a_1. html Васил Н. Златарски, History of the First Bulgarian Kingdom, I edition 1918, II edition 1970, Sofia, Science and Art, edited by Petar Hr. Petrov, pp. 55-56.
  23. ↑ kroraina. com/knigi/iv_gumno/iv_gumno_1. htm Медното гумно на прабългарите, Ivan Benedikov, (College "Thrace" publishing house, I edition 1983, II. reworked edition, Stara Zagora 1995, pp. 16-19.
  24. ↑ google. bg/books? id=_-G1L-9Zec0C&pg=PA189&dq=bulgar+greek+inscriptions&hl=bg&sa=X&ei=TLk9UrDOL8XUswac0IHwDA&ved=0CFMQ6AEwBQ#v=onepage&q=bulgar%20greek%20inscriptions&f=false “The” Other Europe in the Middle Ages: Avars, Bulgars, Khazars and Cumans; Florin Curta, Roman Kovalev, BRILL, 2008,ISBN 9004163891, p. 189.
  25. ↑ Clark, Larry. 1998. "Chuvash." In: Johanson, Lars & Éva Agnes Csató (ed.). 1998. The Turkic languages. London: Routledge, p.434
  26. ↑ Формирование болгарской (древнечувашской) народности - cap. ru/hierarhy_cap. asp? page=./86/3743/1046/1053 web page

Enllaços externs

Idioma bulgárico en el Viccionari. {{{1}}}

Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Idioma_bulgárico&oldid=1498547»