Idioma jázaro
El jázaro era un grup de dialectes túrquicos parlat pels jázaros, un poble seminómada originari d'Àsia Central. Hi ha pocs registres escrits de l'idioma, per lo que es desconeixen moltes de les seues característiques. Es creu que es va extinguir gradualment cap al XIII a mida que els seus parlants es varen assimilar a les poblacions veïnes de parla turca.
Existix una disputa entre els llingüistes i historiadors sobre a quina branca de la família de llengües túrquicas pertany. Part dels acadèmics creuen que pertany a la branca ogur ("lir") de la família de llengües túrquicas, mentres que segons uns atres no pertanydria sino a la branca del túrquico comú.
Classificació
Hi ha molts problemes en la classificació exacta de l'idioma jázaro. Un dels problemes bàsics és la naturalea vaga del nom jázaro en sí mateixa. Encara no s'ha determinat si es referix a una tribu túrquica específica o si té un orige polític i geogràfic que no és etnolingüístico.[1] El regne jázaro era un estat políglota (multilingüe) i poliétnico (multicultural), en llengües iranias, fínicias, ugrias, eslaves i norcaucásicas.[2] Segons senyes antropològiques, va ser governat per tribus mongoloides del Àsia interior (en alguns elements somàtics europoides) que varen acompanyar a la dinastia.[1][3] Les tribus provablement parlaven vàries llengües túrquicas.[4] Els erudits varen considerar possible que el terme jázaro denotara un o inclús varis idiomes; no obstant, les fonts no poden determinar l'alcanç del seu us.[5]
Les cròniques de l'época no estan clares sobre l'afiliació llingüística del jázaro. En el X Al-Istajri va apuntar dos notes contradictòries: "l'idioma dels jázaros és diferent de l'idioma dels túrquicos i els perses, ni la llengua de (cap) grup de la humanitat té res en comuna en ell, i l'idioma dels bulgar (protobúlgaros) és com l'idioma dels jázaros, pero els burtas tenen un atre idioma ".[5] Al-Istajri va mencionar que la població de Darband (Derbent) parlava jázaro junt en atres idiomes de les montanyes.[6] Al-Masudi va enumerar als jázaros entre els túrquicos i va senyalar que se'ls crida sabir en turc i xazar en persa.[5] Al-Biruni, mentres discutia sobre els búlgars del Volga i els sawars (sabires), va senyalar que el seu idioma era una "mescla de turc i jázaro".[6][3] Al-Muqaddasi va descriure l'idioma jázaro com "molt incomprensible".[6] Ibn Hawqal va escriure que "l'idioma búlgar s'assembla al dels jázaros".[7]
En comparació a l'uniformitat del turc comú, que Al-Istakhri va mencionar "sobre els turcs, tots ells, Toquz Oghuz, Qirgiz, Kimek, Oguz, Qarluq, el seu idioma és un. S'entenen entre sí". Inclús si el jázaro pertanyia o era similar a les llengües oghuro-bulgáricas, era clarament diferent.[8]
Les senyes llingüístiques existents consistixen en títuls jázaros (Beg, Bolušči, Ishad, Il-teber / El-teber, Qağan, Kündü Qağan, Jâwšîġr, Tarxan, Tudun, Yabgu, Yilig / Yelig), antropónimos (Itaq) i topònims ( Sarkel / Šarkil, Sarığšın / Sarığčın), en la seua majoria d'orige túrquico.[9][10] Les interpretacions no indiquen si es tracta de túrquico comuna o ogúrico.[11]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Golden, 2011, p. 224.
- ↑ Golden, 2011, p. 151.
- ↑ 3,0 3,1 Golden, 1992, p. 235.
- ↑ Golden, 2011, p. 151, 224.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Golden, 2011, p. 225.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Golden, 2011, p. 226.
- ↑ Kevin Alan Brook, (1999), The Jews of Khazaria, p. 63
- ↑ Golden, 2011, p. 227.
- ↑ Golden, 1992, p. 234–235.
- ↑ Golden, 2011, p. 227–239.
- ↑ Golden, 2011, p. 150.
Bibliografia
- Golden, Peter Benjamin (1992). academia. edu/12545004 An introduction to the History of the Turkic peoples: ethnogenesis and state formation in medieval and early modern Eurasia and the Middle East, Wiesbaden: Otto Harrassowitz. ISBN 9783447032742.
- Golden, Peter B. (2011). academia. edu/9609971 Studies on the Peoples and Cultures of the Eurasian Steppes, Editura Academiei Române; Editura Istros a Muzeului Brăilei. ISBN 9789732721520.
Enllaços externs
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma jázaro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.