Sarkel
Sarkel (o Sharkil, lliteralment casa blanca en idioma jázaro,[1] ; en ruso: Саркел); va ser una gran fortalea de pedra calcàrea i rajola construïda pels jázaros en ajuda del Imperi bizantí en la década de 830. Sarkel estava situada en la vora esquerra del baix Don, en l'actual óblast de Rostov en Rússia, actualment baix les aigües del embassament de Tsimliansk.
Construcció
Sarkel va ser construïda per a protegir la frontera noroest de l'estat jázaro en el 833, quan els jázaros li varen demanar al seu aliat, l'emperador bizantí Teófilo, ingeniers per a que els construïren una capital fortificada. L'emperador els va enviar al seu cap d'ingeniers Petronas Kamateros i en recompensa per estos servicis, el gran kan jázaro va cedir Quersoneso i atres dependències de Crimea a Bizancio.
Els historiadors han segut incapaços de determinar per qué es va construir una fortalea tan important en el Don. S'assumix normalment que la seua construcció va ser motivada per l'aparició d'una potència regional forta que suponia una amenaça per als jázaros. Aleksandr Vasíliev i George Vernadsky entre uns atres, argumenten que Sarkel va ser construïda per a defendre el portaje vital entre el Don i el Volga del Janato del Rus, encara que esta unitat política sembla que estava situada varis centenars de milles al nort. Una atra potència naixent, els magiars, no eren massa perillosos per als jázaros, ya que pagaven tribut al gran kan.
Història
La ciutat va servir com un animat centre comercial, ya que controlava el portaje entre el Don i el riu Volga, el qual era usat per la gent de Rutenia per a creuar des del mar Negra al Volga i d'ahí al mar Caspio, la ruta era coneguda com el "Camí Jázaro". La guarnició fortificada en Sarkel incloïa mercenaris oğuz i pechenegos.
La fortalea de Sarkel i la ciutat varen ser capturats pel Rus de Kiev baix el príncip Sviatoslav I de Kiev en 965. La ciutat va ser renombrada com Bélaya Vezha (eslau per a "Torre Blanca" o "Fortalea Blanca") i colonisada per eslaus. Es va conservar com a eslava fins al XII, quan el districte va ser pres pels cumanos.
Mijaíl Artamónov va excavar el lloc en la década de 1930. Va ser l'excavació més ambiciosa d'un jaciment jázaro jamai portada a terme. Entre molts artículs del Rus i jázaros, Artamónov va descobrir unes columnes bizantines que s'havien usat en la construcció de Sarkel. El jaciment està sumergit baix les aigües del embassament de Tsimliansk, aixina que no es poden portar a terme noves excavacions.
Referències
- ↑ D. Dunlop, The History of the Jewish Khazars, Princeton University Press (1954).
- Dunlop, Douglas Morton (1997). "Sarkel". Encyclopedia Judaica (CD-ROM Edition Version 1.0). Ed. Cecil Roth. Keter Publishing House. ISBN 965-07-0665-8
- Grousset, René (1970). The Empire of the Steppes: A History of Central Àsia. (transl. Naomi Walford). New Brunswick, New Jersey: Rutgers University Press. ISBN 0-8135-0627-1
- Dunlop, Douglas M. (1954). The History of the Jewish Khazars. Princeton, N.J.: Princeton University Press.
- Brook, Kevin Alan (2006). The Jews of Khazaria. 2nd ed. Rowman & Littlefield Publishers, Inc. ISBN 0-7425-4981-X
- Koestler, Arthur (1976). The Thirteenth Tribe Hutchinson. ISBN 0-394-40284-7
- Vernadsky, George. A History of Russia.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sarkel» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.