Llengües tocàries

El tocario és un grup de llengües indoeuropeas que constituïx la branca més desconeguda dels idiomes del grup indoeuropeu. Està format per dos idiomes, el tocario A (turfanio, arsi o tocario oriental) i el tocario B (kucheano o tocario occidental). Estes llengües es varen parlar aproximadament entre els sigles VI i VIII, fins que es varen extinguir en assimilar-se els seus parlants en les tribus uigures. Les proves arqueogenéticas sugerixen que les llengües tocarias derivarien de les llengües parlades alguns milenis abans per membres de la Cultura d'Afanásievo.

Llengües tocarias

Abdós llengües es varen parlar en la conca del Tarim en Àsia Central, en lo que en l'actualitat és la província chinenca de Xinjiang. El nom ve dels tocarios (en grec: Τόχαροι, "tojaroi") dels historiadors grecs (Ptolomeo VI, 11, 6). Estos s'identifiquen en ocasions en els yuezhi i els kushana, i el terme Tocaristán normalment fa referència a la Bactria del primer mileni. Un text túrquico es referix al llenguage turfanio (tocario A) com twqry. La seua interpretació és difícil, pero F. W. K. Müller l'ha associat en el nom dels tokharoi de Bactria.

Aspectes històrics, socials i culturals

Importància cultural

L'existència dels idiomes tocaris i el seu alfabet es desconeixia completament fins que uns descobriments casuals a principis del XX varen donar una miqueta de llum als fragments de manuscrits en un, llavors, alfabet desconegut que va resultar que pertanyien a una branca desconeguda de la família indoeuropea.

El descobriment del tocario va alterar algunes de les teories sobre les relacions entre les llengües indoeuropeas i va revitalisar els estudis llingüístics. Les llengües tocarias són una gran excepció geogràfica en el patró habitual de distribució de les branques indoeuropeas, sent l'única que es va expandir cap a l'est des del punt d'orige teòric inicial de les llengües indoeuropeas.

El tocario provablement va desaparéixer despuix de l'any 840, quan els uigures varen ser expulsats de Mongòlia pels kirguises i es varen establir en la conca del Tarim. Esta teoria ve avalada pel descobriment de traduccions de texts tocaris al uigur. Durant el govern uigur, els dos pobles es varen mesclar per a donar com resultat una considerable proporció de la població actual de Xinjiang.

Descripció llingüística

Fonologia

Fonèticament, el tocario és una llengua centum (pronunciat ['ken. tum]) de la família indoeuropea, caracterisada per l'unió de les consonant palato-velares en les velares (k, g, gh), lo que se sol associar en els idiomes indoeuropeus parlats en la zona europea (llengües itálicas (romanç), llengües celtes, llengües germàniques, grec). En este sentit, sembla que el tocario està aïllat dins de la zona de les llengües del grup "satem".

Els sistemes vocàlics dels dos dialectes són bàsicament idèntics: ä, a, a, i, o, i, o. Si ben els alfabets indiquen una distinció entre i i o breus i llargues, això "sembla ser més una qüestió de caprig d'escrigues que una indicació d'una distinció real de pes". Una reconstrucció del prototocario dona pràcticament el mateix sistema, en la i tocaria que té el seu orige en el prototocario œ. No obstant, a pesar de les seues similituts en A i B, "és possible derivar el sistema vocàlic de cada dialecte per un camí diferent des del sistema prototocario, per lo que representa el fet de que a pesar d'un punt de partida comuna en indoeuropeu i un sistema comú com a producte final, les correspondències no permeten supondre un desenroll comú despuix de l'etapa de prototocario".

En abdós, A i B, les vocals en certs contexts poden ser nasalizades. Ademés, el B ha heretat dos diftoncs del PEU, és dir, ai (< oi, ai) i au (< ou, au ), que varen anar posteriorment convertides en una sola lletra en ë i ö, respectivament. Hi ha relíquies de l'antic sistema PEU, en canvis vocàlics interns en diferents formes verbals. Hi havia també tres tipos de diéresis en prototocario que varen afectar a A i B.

Sobre les consonant tocarias es referix, dos fets són dignes de menció. En primer lloc, les tres séries d'oclusives PEU (sordes, sonores i sonores aspirades) s'han unit en una única série de sordes: p, t, k. En segon lloc, les consonant palatals són freqüents en el llenguage. Com Werner Winter, una autoritat en tocario, explica, "el sistema consonàntic relativament simple de prototocario posteriorment es va complicar de nou per la fonemisació de la diferència entre les variants palatalisades i no palatalizada de les consonant, les variants que originalment eren predibles sobre els següents fonema vocàlics". En abdós A i B, hi ha versions no palatalisades i palatalizada de s, n i l. Ademés, el B té una palatalizada p, k i m. Atres consonant en abdós dialectes inclouen la c (que pot considerar-se com una versió palatalizada de t), m, n, r, w, i i. El tocario A també té ts.

La colocació de l'accent en tocario és prou complicada i no s'entén completament, encara que s'ha postulat que l'accent en el prototocario estava originalment en la penúltima sílaba.

Morfologia i sintaxis

El tocario manté el sistema de gènero gramatical com el del protoindoeuropeu (PEU) clàssic: masculí, femení i neutre en sustantius, pronoms i adjectius (encara que el neutre està absent en el cas dels adjectius). A les categories de número del protoindoeuropeu, que té: singular, plural i dual, segons alguns estudiosos, va agregar el "paral" (utilisat per a indicar un parell d'orige natural) i possiblement pluratiu (utilisat per a indicar un sustantiu que pertany a més d'una persona). El següent eixemple de tocario B ilustra l'ocurrència de la forma paral: okso 'bou' i oksaine pl. oksain: 'yuntas de bous'. No obstant, com a resultat de tornar a examinar les senyes dels nominals i pronominals, Winter sosté que "no hi ha necessitat d'operar en un contrast de doble i 'paral' en tocario. Com no podem considerar el "pluratiu" una categoria flexiva establida, per tant, el sistema de número del tocario seguix sent un representant molt conservador del sistema normal indoeuropeu. Els sustantius es classifiquen tant com a temàtics (que terminen en vocal) o atemáticos (que terminen en consonant) i deu haver un acort en els modificadores.

El sistema de casos en tocario és prou complex. En abdós, A i B, hi ha tres casos primaris heretats de protoindoeuropeu: nominatiu, genitiu i oblicuo (l'últim funcionant com acusatiu). El dialecte B també té un cas vocatiu. Per al cas oblicuo s'usen sufixos per a formar els casos secundaris. Este elaborat i fàcilment analizable sistema de casos secundaris (les terminacions són uniformes per a tots els gèneros i números) té una forta funció sintàctica en la llengua i, possiblement, reflectix l'influència de les llengües turques, que també fan un gran us de sufixos i que varen ser transcendentals en la cultura d'Àsia Central durant el periodo en que es varen datar els documents tocarios.

Hi ha tres temps verbals bàsics en A i B: present, imperfecte i pretérito (passat), en l'adició d'un pretérito intensiu en tocario B. La forma del pretérito sembla provindre del pretérito perfecte del protoindoeuropeu. Els temps perifràstics es formen per mig de l'adició d'atres elements, tals com a participis. Els verps tocaris preserven la distinció entre veu activa i mig-passiva del PEU. En present, el mig-passiu termina en -r, encara que es pensa que és un fenomen de la supervivència d'una traça arcaica, que una volta va ser compartit per tot el grup indoeuropeu, una característica que es va mantindre només en les branques cèltica, itálica i asiàtica. Hi ha quatre modos: indicatiu, subjuntiu-futur, optatiu, i imperatiu. Els verps tocaris es conjuguen tant en el singular com en el plural, i molt rara volta, el doble o dual.

El tocario (A o B) és una llengua SOV. No obstant, la naturalea dels texts sobre els que basem el nostre coneiximent actual de tocario presenta alguns problemes en tractar de reestructurar la sintaxis del llenguage. Un problema és que, ya que gran part del material es compon de traduccions del sànscrit, no sabem quan les característiques d'este llenguage s'han inmiscuir en la traducció. Tal volta lo més potencialment enganyós és el fet de que gran part del nostre material està en forma mètrica, lo que significa que ans que pugam traure conclusions, per eixemple, l'orde de les paraules, tenim que eliminar totes les distorsió que s'hagen introduït per a que el text s'ajuste als requisits de la mètrica.

Lèxic i semàntica

Encara que el número d'elements lèxics en tocario que són reflexos clars del lèxic del PEU original no és gran, hi ha alguns obvis. No obstant, les etimologies d'un gran percentage del lèxic són incertes. Açò no és sorprenent si tenim en conte la data tardana dels documents existents i el relatiu aïllament del tocario en atres llengües indoeuropeas. Winter resumix el problema de trobar etimologies fiables per a moltes paraules tocarias de la següent manera: "En primer lloc està un núcleu de bones i generalment acceptades etimologies, constituïxen material ben conegut a partir d'un gran número de llengües indoeuropeas. Aparte d'este vocabulari bàsic, hi ha una gran varietat de material insuficientment comprés. Referent a les paraules préstam, el lèxic sí mostra l'influència d'atres llengües, principalment els térmens sànscrits i iranís (sobretot religiosos i tècnics: deu tindre's en conte que estos són en la seua majoria préstams atrassats, el resultat de l'activitat misionero del budisme en l'àrea), i en menor mida, alguns idiomes que no són indoeuropeus, incloent tibetans, chinencs i uigures.

Com es va senyalar anteriorment, la naturalea dels documents tocaris que tenim actualment disponible és una font de problemes en l'àrea de la sintaxis. Açò també és cert dels intents de reconstruir el lèxic tocario. Una de les dificultats principals és la de que els dominis semàntics són molt llimitats. Els texts religiosos, filosòfics, didàctics sobre la naturalea, no nos donen una bona mostra del vocabulari bàsic de l'idioma tocario. Lo que queda són essencialment elements del vocabulari que es varen produir en els escrits budistes de l'época.

Sistema d'escritura

Existixen documents en tocario en forma de fragments de manuscrits, la majoria del VII i del VIII (en algunes excepcions anteriors), escrits sobre fulls de palmera, taules de fusta i paper chinenc, preservats gràcies al clima extremadament sec de la conca del Tarim. S'han trobat mostres del llenguage en Cucha (Kuqa) i Karasahr, incloent moltes inscripcions murals.

Tablilla de fusta en inscripcions en tocario. Cucha, China, V-VIII. Museu nacional de Tòquio.

Els tocaris A i B no eren mútuament inteligibles. Pròpiament parlant, basant-se en l'interpretació de twqry com relacionat en tokharoi, només al tocario A es li pot cridar tocario mentres que el tocario B deuria ser cridat cucheano (el seu nom natiu podria haver segut kuśiññe), pero lloc que les seues gramàtiques se solen tractar juntes en els llibres especialisats, els térmens A i B resulten d'utilitat. La llengua comuna, prototocario, va deure precedir en varis sigles a estes dos llengües, provablement en el primer mileni abans de Crist.

L'alfabet que varen usar els tocaris deriva de l'alfabet silàbic brahmi del nort de l'Índia, denominat Brahmi inclinat. Pronte es va descobrir que una gran proporció dels manuscrits eren traduccions de conegudes obres budistes en sànscrit, inclús algunes d'elles estan en texts bilingües, lo que va facilitar el dessifrat de l'idioma. Ademés de texts religiosos budistes i maniqueos, també ha aparegut correspondència entre monasteris aixina com texts sobre la seua contabilitat, documents comercials, permissos de caravanes, texts màgics i medicinals i inclús un poema d'amor. Molts tocaris varen abraçar la dualitat maniquea o el budisme.

Comparació lèxica

Mostra de vocabulari tocario
Espanyol	Tocario A	Tocario B	Proto- tocario	Grec antic	Llatí	Sànscrit	Proto- indoeuropeu
un dos tres quatre cinc sis sèt huit nou dèu cent pare mare (germà)² (germana)² (cavall², egua) bou veu tu dòna filla ull gos full vagó, carruage fòc roig vindre cuiner, madurar	sas wu tre śtwar päñ ṣäk şpät okät ñu śäk känt pācar mācar pracar ṣar yuk ko vak el teu säm ckacar ak ku pält kukäl per rtär käm päk	ṣi wi trai śtwer piś ṣka ṣukt okt ñu śak kante pācer mācer prócer ṣer yakwe keu vek el teu sana tkacer ek ku pilta kokale puwar ratre käm päk	ṣēs **wu **treyɨ śɨtwë́rɨ pɨnśɨ ṣɨks šɨptɨ **oktɨ **ñɨwɨ śɨkɨ kɨnt- pācer mācer **pracer ṣer **yä́kwë **kow **wek	heĩs,hen duo treis téssares pénte héx heptá oktṓ ennéa déka hekatón patḗr mḗtēr phrā́tēr¹ héor¹ híppos boũs épos¹	ūnus duo trēs quattuor quīnque sex septem octō novem decem centum pater mater frāter soror equus bōs vōx	eka dvā́ tráyas catvā́ras páñca ṣáṣ saptá aṣṭáu náva dáśa śatām pitṛ mātṛ bhrātṛ svásṛ áśva gaúṣ vāk	**oinos **duwo **treyes kwetwor **penkwe **sweks **septm **oktou **newn **dekm **kmtom pḥ₂tḗr **mater bʰréh₂tēr **swesor **ekwo- gwou- **wekw el teu- **gwena **dhughater- **okw- **kwon- **bhel- kwel-/**kwol- **pur- **reudh- **gwem- **pekw-/ pokw-

¹ = Cognado, en significat canviat
² = Paraula en espanyol no relacionada, en mateix significat

Vore també

• Indoeuropeo
• Tocarios

Bibliografia

• "The Tarim Mummies", J. P. Mallory and Victor H. Mair, Thames&Hudson, ISBN 0-500-05101-1

Enllaços externs

• Tocharian alphabet.
• fkidg1. uni-frankfurt.de/didact/idg/toch/tochbr. htm Tocharian alphabet
• Modern studies llaure developing a Tocharian dictionary.
• archive.org/web/20031011101115/http://www.oxuscom.com/eyawtkat.htm Mark Dickens, 'Everything you always wanted to know about Tocharian'.
• ac. at/tocharian Edició de texts tocarios