L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Idioma chagatai

L'idioma chagatai (جغتای Jağatāi)[1] és una llengua extinta pertanyent a les llengües túrquicas, que en el seu dia es va parlar en extenses zones d'Àsia central i va tindre categoria de llenguage lliterari fins a principis del sigle xx. Ho parlaven les autoritats del Imperi mogol en el subcontinent indi, a on va influir el desenroll del idioma indostánico. Ali-Shir Nava'i va ser el principal representant de la lliteratura en chagatai.[2]

Babur enfrendando als seus enemics.

En 1924, durant els preparatius per a l'establiment de la República Socialista Soviètica d'Uzbekistan, l'idioma chagatai va passar a denominar-se oficialment uzbeko antic,.[3] En paraules d'Edward A. Allworth, tal denominació és errònea perque «va distorsionar greument l'història lliterària de la regió». Ademés, es va utilisar el canvi de nom per a donar una identitat uzbeka a autors com Ali-Shir Nava'i.[4] El desenroll primerenc de la llengua és a voltes cridat turc mig, o simplement turki.

Etimologia

La paraula chagatai fa referència al kanato de Chagatai (1225-1680), un imperi descendent del Imperi mongol heretat pel segon fill de Gengis Kan, Chagatai Kan. Molts dels parlants d'esta llengua, turcs chagatai i tàrtars, s'atribuïen descendència directa de Chagatai Kan.

Història

El chagatai pertany a les llengües túrquicas surorientals, branca de les llengües túrquicas. Descendix del turc antic, que va ser la lingua franca d'Àsia Central, en un fort influix de paraules i expressions idiomàtiques àraps i perses. La seua forma lliterària es va basar en dos llengües turques miges, el qarajánida i el coresmí. Es pot dividir en tres periodos:

  1. Chagatai preclàssic (1400-1465)
  2. Chagatai clàssic (1465-1600)
  3. Chagatai posclàssic (1600-1921)

El primer periodo és una fase caracterisada per la retenció de formes arcaiques; la segona etapa inicia en la publicació del primer divan d'Ali-Shir Nava'i, que és el cim de la lliteratura en chagatai, seguida per la tercera etapa, que es va caracterisar per dos tendències divergents. Una preservava la llengua clàssica de Nava'i, mentres que l'atra incrementava l'influència de les llengües autòctones.

L'idioma chagatai va tindre el seu apogeu durant la dinastia timúrida. El chagatai va seguir sent la llengua lliterària d'Àsia Central fins a les reformes soviètiques a principis del XX, i va tindre una forta influència en el desenroll del indostánico.

Influència en llengües túrquicas posteriors

L'uzbeko i l'uigur són les llengües modernes més propenques al chagatai. Els uzbekos consideren que el chagatai és l'orige del seu idioma actual, i també consideren com a pròpia la lliteratura en chagatai. En 1921, en Uzbekistan, que formava part de l'Unió Soviètica, es va adoptar un dialecte autòcton uzbeko com a tongada del chagatai.

Segons pareix, un grup túrquico nómada denominat berendei, possiblement relacionat en els cumanos, també varen parlar chagatai.

Ethnologue té registre de la paraula chagatai en Afganistan per a referir-se al tekke, un dialecte del turcomano. Fins a abans i durant el XVIII, el chagatai va ser la llengua lliterària principal en Turkmenistan, i en tota la regió d'Àsia Central. Encara que va tindre certa influència en el turcomano, cada una d'eixes dos llengües pertany a una branques distinta de la família de les llengües túrquicas.

Lliteratura

El poeta parlant de chagatai més famós és Ali -Shir Nava'i, qui, ademés d'atres obres, va escriure Muhakamat al-Lughatayn, una comparació detallada del chagatai i les llengües perses, a on va argumentar la superioritat del chagatai. La seua fama està atestada pel fet de que, en fer referència al chagatai, se li denomina la llengua de Nava'i. Entre les principals obres en prosa, la biografia de Tamerlán està escrita en turc chagatai, aixina com el famós Baburnama de Babur, fundador del Imperi mogol.

Fins a principis del sigle vint es varen seguir escrivint obres d'importància en chagatai. Entre elles està Tārīkh-i amniyya de Musa Sayrami, escrita en 1903 i la versió revisada Tārīkh-i ḥamīvaig donar completada en 1908, sent esta la millor font de la rebelió dels dunganes de 1862 a 1877 en Sinkiang, China.[5][6]

La lliteratura en chagatai se seguix estudiant en la Turquia moderna i es considera que forma part del patrimoni cultural túrquico.

Referències

  1. ↑ Uzbek&x3A; Chigʻatoy جیغتای&x200I;; Mongolian&x3A; ᠲᠰᠠᠭᠠᠳᠠᠢ Chagadai; Uyghur: چاغاتاي&x200I; Chaghatay; Turkish&x3A; Çağatayca
  2. ↑ Robert McHenry, ed. (1993).
  3. ↑ Schiffman, Harold (2011).
  4. ↑ Allworth, Edward A. (1990).
  5. ↑ vostlit. info/Texts/Dokumenty/M. Asien/XX/1900-1920/Sairami/pred. htm МОЛЛА МУСА САЙРАМИ: ТА'РИХ-И АМНИЙА (Mulla Musa Sayrami's Tarikh-i amniyya: Preface)], in: «Материалы по истории казахских ханств XV&x2013;XVIII веков (Извлечения из персидских и тюркских сочинений)» (Materials for the history of the Kazakh Khanates of the 15&x2013;18th cc.
  6. ↑ Kim, Ho-dong (2004).

Bibliografia

Enllaços externs

Commons

{{{1}}}


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Idioma_chagatai&oldid=1301111»