Alfabet glagolítico
El 'alfabeto glagolítico', 'alfabeto glagolítico' o 'alfabeto glagolítico' (en antic eslau eclesiàstic Ⰳⰾⰰⰳⱁⰾⰻⱌⰰ alfabeto glagolítico, i en eslau eclesiàstic глаголица, alfabeto glagolítico) és el més antic dels alfabets eslaus que es coneixen. Va ser creat pels sants Cirilo i Metodio al voltant de 862-863 per a traduir la Bíblia i atres texts al antic eslau eclesiàstic.[1]
El nom ve de la paraula глаголъ (glagolə), que en búlgar antic significa paraula (i d'a on ve el nom de la lletra "G" en dita llengua). Com glagolati significa parlar, se sol referir poéticament al glagólitsa com "els signes que parlen".
L'alfabet glagolítico original consta de 41 lletres, encara que la cantitat varia lleument en versions posteriors. Vintiquatre de les 41 lletres glagolíticas originals deriven, provablement, de grafema de cursiva medieval del alfabet grec, a les que s'ha donat un disseny més ornamental. Se supon que les lletres sha, shta i tsi provenen del alfabet hebreu (les lletres Shin i Tsadi) - els fonemas que representen estes lletres no existien en grec pero sí en eslau i són prou habituals en totes les llengües eslaves. D'entre els originals, els caràcters restants són d'orige desconegut. Es creu que alguns poden provindre de caràcters hebreus i samaritanos, que Sant Cirilo va deprendre en els seus viages.
Nom en llengües eslaves
[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Llengües eslaves.
El nom "glagolítico" és en chec hlaholice, en eslovaco hlaholika, en polac głagolica, en rus, macedonio i búlgar глаго́лица (transliterado glagólitsa), en serbi, croata i bosnio glagoljica, en ucranià глаголиця (transliterado hlaholytsia), en bielorús глаголіца (transliterado hlaholitsa), en eslové glagolica, etc.
No obstant, este nom no es va falcar fins a el XIV (Cirilo i Metodio varen desenrollar l'alfabet en el IX), per lo que el seu nom original en antic eslau eclesiàstic és Plantilla:Script, кѷрїлловица (kyrillovitsa, “cirílico”).
Alfabet
[editar | editar còdic]L'alfabet té dos variants: una primera redonejada, utilisada en antic eslau eclesiàstic, i una forma angulosa posterior empleada en croata.[2] Es creu que es varen desplaçar els valors de moltes de les lletres baix l'influència cirílica, o que es varen confondre uns en uns atres a través de la seua propagació als distints dialectes, de manera que no estan sempre clars els valors originals. Per eixemple, es creu que la lletra yu Ⱓ va poder haver tingut el valor /o/, pero que va ser desplaçada per l'adopció d'una ligadora ou Ⱆ baix l'influència del cirílico posterior. Atres lletres varen ser creacions tardanes a partir d'un model cirílico.
La següent taula mostra cada lletra en la seua orde actual i inclou una image de la lletra en la seua variant redona, la lletra cirílica corresponent, el sò aproximat transcrito per mig del Alfabet Fonètic Internacional i el seu orige. Vàries lletres no tenen equivalent modern.
| Lletra | Cirílico | Sò | Nom en AEE | Nom en EE | Significat | Orige | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Ⰰ | 
|
А | /ɑ/ | Azъ | Az | yo | Alef hebrea א o el signe de la creu[3] |
| Ⰱ | 
|
Б | /b/ | Buky | Buky | lletres | Desconegut[3] |
| Ⰲ | 
|
В | /ʋ/ | Vědě | Vedi | saber | Possiblement la V llatina.[3] |
| Ⰳ | 
|
Г | /ɡ/ | Glagoli | Glagoli | verp, paraula | Possiblement la gamma cursiva grega, γ.[3] |
| Ⰴ | 
|
Д | /d/ | Dobro | Dobro | bo | Delta grega, Δ[3] |
| Ⰵ | 
|
Є, Е, Э | /ɛ/ | Estъ, jestъ, yestъ | Jest | és, existix | Possiblement la he samaritana ϡ o la sampi grega ϡ[3] |
| Ⰶ | 
|
Ж | /ʒ/ |
Zhivete |
vida, viure | Desconegut,[3] possiblement la lletra copta janja ϫcita requerida | |
| Ⰷ | 
|
Ѕ | /dz/ | Dzělo | Dzelo | vert, molt | Desconegut[3] |
| Ⰸ | 
|
З | /z/ | Zemlja | Zemlja | terra | Possiblement una variant de la theta grega θ[3] |
| Ⰹ, Ⰺ |  , 
|
И, Й | /i, j/ | Iži | Izhe | Possiblement l'iota grega en diéresis, ϊ[3] | |
| Ⰻ | 
|
І, Ї | /i, j/ | I | I | i | Desconegut,[3] possiblement els símbols cristians del círcul i del triàngul |
| Ⰼ | 
|
Ћ, Ђ | /dʑ/ | Djervь, ǵervь | arbre, fusta | Desconegut[3] | |
| Ⰽ | 
|
К | /k/ | Kako | Kako | cóm | Qoph hebrea, ק[3] |
| Ⰾ | 
|
Л | /l, ʎ/ | Ljudie | Ljudi | gent | Possiblement la lambda grega, λ[3] |
| Ⰿ | 
|
М | /m/ | Myslite | Mislete | pensament | la meua grega, μ[3] |
| Ⱀ | 
|
Н | /n, ɲ/ | Našь | Nash | nostre | Desconegut[3] |
| Ⱁ | 
|
О | /ɔ/ | Onъ | On | ell | Desconegut[3] |
| Ⱂ | Pokoi | П | /p/ | Pokoi | Pokoj | tranquilitat, pau | Possiblement una variant de la lletra grega pi primerenca, Π[3] |
| Ⱃ | Rici | Р | /r/ | Rьci, rьtsi | Rtsi | mà | Possiblement la rho grega, ρ[3] |
| Ⱄ | Slovo | С | /s/ | Slovo | Slovo | paraula, lletra | Desconegut,[3] símbols cristians del círcul i del triàngul |
| Ⱅ | Tvrido | Т | /t/ | Tvrьdo | Tverdo | dur | Possiblement a partir de la barra de la tau grega, τ[3] |
| Ⱆ | Uku | У | /o/ | Ukъ | Uk | sapient, allumenat | Ligadua de onъ i izhitsa[3] |
| Ⱇ | Fritu | Ф | /f/ | Frьtъ | Fert | Variant de la fi grega, φ[3] | |
| Ⱈ | Heru | Х | /x/ | Xěrъ, Khěrъ | Jer | Desconegut, similar a glagoli i a la h llatina[3] | |
| Ⱉ | Otu | Ѡ | /ɔ/ | Otъ | Oht, Omega | Lligam de onъ i la seua image especular[3] | |
| Ⱋ | Shta | Щ | /tʲ, ʃt/ | Šta | Shta | quina | Lligam de sha sobre tvrьdo[3] |
| Ⱌ | Ci | Ц | /ts/ | Ci, tsi | Tsi | Forma final de la tsade hebrea, ץ[3] | |
| Ⱍ | Chrivi | Ч | /tʃ/ | Črьvъ | Cherv | cuc | Desconegut, similar a shta,[3] possiblement provinga de la forma no final de la tsade hebrea, צ |
| Ⱎ | Sha | Ш | /ʃ/ |
Sha |
Shin hebrea, ש[3] | ||
| Ⱏ | Jeru | Ъ | /ɯ/ | Erъ, jerъ, yerъ | Yer | Possiblement una modificació de la onъ[3] | |
| ⰟⰉ | Jery | Ы | /ɨ/ | Ery, jery, yery | Yery | Lligam, vore nota baix de la taula | |
| Ⱐ | Jeri | Ь | /ə/ | Erь, jerь, yerь | Yerj | Possiblement una modificació de la onъ[3] | |
| Ⱑ | Jati | Ѣ | /æ, jɑ/ | Jatь, Yatь | Yat | Possiblement una alfa grega epigràfica, Α[3] | |
| Ⱖ | Archiu:GlagolitsaJo.gif | Ё | */jo/ | Desconegut:[3] Component hipotètic de jonsь; /jo/ no era possible llavors | |||
| Ⱓ | Jou | Ю | /ju/ | Ju, yu | Yu | Desconegut[3] | |
| Ⱔ | Ensu (jousu menuda) | Ѧ, Я | /ɛ̃/ | [Ensь] | Ya, yus menuda | Épsilon grega ε, també utilisada per a denotar nasalización.[3] | |
| Ⱗ | Jensu (jousu menuda) | Ѩ | /jɛ̃/ | [Jensь, Yensь] | [Yus chicoteta iotizada] | Lligam de jestъ i ensь per a nasalización[3] | |
| Ⱘ | Onsu (jousu gran) | Ѫ | /ɔ̃/ | [Onsь] | [Yus gran] | Lligam de onъ i ensь per a nasalización[3] | |
| Ⱙ | Jonsu (jousu gran) | Ѭ | /jɔ̃/ | [Jonsь, Yonsь] | [Yus gran iotizada] | Lligam d'una lletra desconeguda i ensь per a nasalización[3] | |
| Ⱚ | Thita | Ѳ | /θ/ | [Thita] | Fita | Theta grega θ[3] | |
| Ⱛ | Yzhica | Ѵ | /ʏ, i/ | Ižica, Izhitsa | Izhitsa | Desconegut[3] | |
Note's que yery és un dígraf de yerъ (o be yerь) i izhe (o i).[3]
En texts antics es poden vore escrites la lletra ukъ i tres de les quatre yuses com a dígrafs en dos parts separades.
L'orde de izhe i de i varia segons la font consultada, com ocorre també en les yuses. Es desconeix la correspondència entre les lletres glagolíticas izhe i i en les cirílicas И i I, ya que els llibres de text i diccionaris solen mencionar una de les dos versions i no la versió oposta.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Žagar (2021). Introduction to Glagolitic palaeography, Universitätsverlag WINTER. ISBN 978-3-8253-4608-9.
- ↑ Image incompleta de les dos variants i més detalls
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 3,15 3,16 3,17 3,18 3,19 3,20 3,21 3,22 3,23 3,24 3,25 3,26 3,27 3,28 3,29 3,30 3,31 3,32 3,33 3,34 3,35 3,36 3,37 3,38 3,39 3,40 Schenker, Alexander M. (1995). «Early Writing», The dawn of Slavic: an introduction to Slavic philology, New Haven and London: Yale University Press, pp. 168–172. ISBN 0-300-05846-2.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Fucic, Branko: Glagoljski natpisi (En: Djela Jugoslavenske Akademije Znanosti i Umjetnosti, knjiga 57.) Zagreb, 1982. 420 p.
- Fullerton, Sharon Golke: Paleographic Methods Used in Dating Cyrillic and Glagolitic Slavic Manuscripts (En: Slavic Papers No. 1.) Ohio, 1975. 93 p.
- Gosev, Ivan: Rilszki glagolicseszki lisztove. Szofia, 1956. 130 p.
- Jachnow, Helmut: Eine neue Hypothese zur Provenienz der glagolitischen Schrift - Überlegungen zoom 1100. Todesjahr dones Methodios von Saloniki. En: R. Rathmayr (Hrsg.): Slavistische Linguistik 1985, Munich 1986, pp. 69–93.
- Jagic, Vatroslav: Glagolitica. Würdigung neuentdeckter Fragmente, Viena, 1890.
- Kiparsky, Valentin: Tschernochvostoffs Theorie über donen Ursprung dones glagolitischen Alphabets. En: M. Hellmann o.a. (Hrsg.): Cyrillo-Methodiana. Zur Frühgeschichte dones Christentums bei donen Slaven, Colónia, 1964, pp. 393–400.
- Miklas, Heinz (Hrsg.): Glagolitica: zoom Ursprung der slavischen Schriftkultur, Viena, 2000.
- Steller, Lligga-Katharina: A glagolita írás In: B.Virághalmy, Lligga: Paleográfiai kalandozások. Szentendre, 1995. ISBN 963-450-922-3
- Aneu, Joseph: Abecedarivm Palaeoslovenicvm in usum glagolitarum. Veglae, [Krk], 1917. XXXVI, 74 p.
- Vajs, Josef: Rukovet hlaholske paleografie. Uvedení do knizního písma hlaholskeho. Praga, 1932. 178 p, LIV. tab.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alfabeto glagolítico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.