Ћ
Tshe (Ћ ћ; cursiva: Ћ ћ) és una lletra del alfabet cirílico, en una pronunciació similar a ⟨ch⟩. El sò de Tshe es produïx a partir de l'oclusiva alveolar sorda /t/ per iotacisme. Tshe és la vigèsima tercera lletra de l'alfabet serbi. Va ser introduïda en 1818 al diccionari serbi de Vuk Stefanović Karadžić,[1] a partir de l'antiga lletra cirílica Djerv.
En formar part dels llinages serbis més comuns, la transliteraació de Tshe a l'alfabet llatí és molt important, no obstant, hi ha moltes maneres de transcribirla. Normalment es transcribe com ⟨ć⟩, d'acort en l'alfabet llatí serbocroata o sense el signe diacrític, com a ‹c›; transliteracions menys freqüents són: ⟨tj⟩, ⟨ty⟩, ⟨cj⟩, ⟨cy⟩, ⟨ch⟩ i ⟨tch⟩. Com es tracta d'una lletra única del alfabet cirílico serbi, aixina com la lletra en la que escomença la paraula cirílico en serbi (ћирилица), Tshe a sovint s'utilisa com a base de logotips per a diversos grups involucrats en l'alfabet cirílico.
Relació de lletres en similars característiques
[editar | editar còdic]El grafema cirílico ћ té les següents lletres llatines, en similars característiques de forma, i sò (che): Forma: ħ / Ħ. Sò: ć / Ć.
Pronunciació
[editar | editar còdic]Pronunciació de la lletra ћ en l'idioma serbi:
La lletra cirílica ћ, en l'idioma serbi, es pronuncia de manera similar al dígraf ch de l'espanyol:
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Campbell i Christopher Moseley (2013), pág. 85.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Campbell (2013). The Routledge Handbook of Scripts and Alphabets, Routledge, pp. 85. ISBN 1135222967.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ћ» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.