Ć
El grafema Ć (minúscula: ć), format a partir de la lletra C en l'adició d'un accent agut, s'utilisa en varis idiomes. Per lo general, representa a [t͡ɕ], una africada alveolo-palatal sorda, incloent en transcripció fonètica (representa el sò ch, com en "pecho" o "coche"). Els seus còdics d'Unicode són O+0106 para Ć i O+0107 para ć.
El símbol es va originar en l'alfabet polac (a on s'utilisa casi exclusivament al final de les paraules) i va ser aprovat en algunes de les llengües eslaves meridionals en el XIX. És la quinta lletra del: polac, noecino, sorabo, croata i bosnio, aixina com en les formes llatines del serbi i macedonio (en algunes formes).[1] És també la quarta lletra del alfabet Łacinka de Bielorússia.
L'equivalent en idioma serbi cirílic és /Ћ/. En Macedònia s'usa /Ќ/ com a equivalent parcial. Atres idiomes que utilisen l'alfabet cirílic solen representar este sò per la combinació de caràcters ЧЬ.
Oficiosament admés, sobretot en prensa escrita, es ve substituint per la lletra C.[2]
Vore també
Referències
- ↑ Eurozine. BALKANOT VO PREVOD.
- Archivat el 6 de maig de 2008 archivat en Wayback Machine.
- ↑ «Ceceo i seseo - Orige i evolució històrica.». Archivat des de l'original, el 11 de juny de 2016. Consultat el 31 de decembre de 2014.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ć» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.