Anar al contingut

Č

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Č

La "ce" en carón (Č, č) és una lletra usada en chec, serbocroata i atres idiomes (sobretot eslaus) per a representar la consonant africada postalveolar sorda [t͡ʃ], és dir, el sò del dígraf «ch».

El carón també és conegut en el nom chec de háček, aixina com mäkčiň en eslovaco, kvačica en serbocroata o strešica en eslové.

El seu còdic Unicode és O+010C (Č mayúscula) i O+010D (č minúscula).

Orige

El símbol es remonta al XV en el particular alfabet chec originat a partir de l'estandardisació ortogràfica de Jan Hus.

En 1830 la lletra va ser adoptada en l'alfabet llatí de Gaj usat en l'idioma serbocroata. També apareix, entre uns atres, en macedonio, eslovaco, eslové, letó, lituà, pomak i bereber.[1]

Usos

En l'alfabet bereber llatí, serbocroata i chec és la quarta lletra de l'alfabet. En l'alfabet sami septentrional i llengües bàltiques com el lituà i el letó, la lletra ocupa el quint lloc. En eslovaco és la sexta lletra de l'alfabet. En l'alfabet letó, Č té menys freqüència que qualsevol atra lletra.

És equivalent a la lletra Ч (che) de l'alfabet cirílic i es pot utilisar en la romanisació del ucranià, bielorús, rus i búlgar.

/Č/ també s'usa en alfabet fonètic americanista.

Vore també

Referències

  1. ↑ «č}», Leksikografski zavod Miroslav Krleža (LZMK) (ed.). , Zagreb. Consultat el 3 de decembre de 2015.


Referències