Idioma bosnio
El idioma bosnio o dialecte bosnio (autoglotónimo bosanski jezik) és una de les variants estàndart del idioma serbocroata.[1][2][3] Ho parlen els bosniacos de Bòsnia i Hercegovina. Es basa en la variant occidental del dialecte štokavian.[4][5][6] Es considera una llengua diferenciada del serbi, el montenegrino i el croata, els quals formen el continuum dialectal del serbocroata, que al mateix temps pot considerar-se una llengua pluricéntrica[7][1][8] en quatre variants.
L'idioma bosnio s'escriu principalment en l'alfabet de Gaj o alfabet llatí adaptat.
Nom de la variant
El nom de la variant és controvertit. Els croates i serbis de Bòsnia i Hercegovina ho criden croata i serbi, respectivament. La Constitució de la República Srpska, a on este idioma és també llengua oficial, es referix a l'idioma com "Llengua parlada pels bosnio" ("Jezik kojim govore Bošnjaci"), de la mateixa manera que ho fa el govern de Sèrbia.
El nom de bosnio és el més comunament acceptat entre els llingüistes bosnio, ademés de ser usat en l'estàndart ISO 639.
La bosniaca (bošnjački) és el nom de la llengua en serbi i en croata, encara que el Ministeri serbi d'Educació ho reconeix com a bosnio, incloent-ho com a assignatura optativa en l'escola primària. Els llingüistes croates preferixen l'us de bosniaco al de bosnio, com Radoslav Katičić, Dalibor Brozović i Tomislav Ladan en indicar "bosnio" al conjunt del país i, per tant, dels seus habitants. Atres llingüistes croates sí reconeixen obertament el terme bosnio com Ivo Pranjković, aixina com l'Estat de Montenegro.
Història
La moderna llengua bosnio ampra l'alfabet llatí, encara que els escrits més antics utilisaven un tipo de cirílic bosnio denominat Bosančica des dels sigles X o XI. El document més antic de la llengua serbocroata és la taula Humac, que està escrita en esta tipografia. La carta bosnio va ser escrita en cirílic en 1189 pel dirigent bosnio Kulin Ban. El 3 de juliol de 1436, un duc va comprar en la regió de Kotor una chica dient: Dòna bosnio, herética i de llengua bosnio cridada Djevena. El primer diccionari bosnio data de 1631.
Gramàtica
La seua base fonamental és la variant occidental del dialecte štokavo.
Vocals
El vocalisme de la llengua bosnio es basa en cinc vocals.
| Escritura llatina | Escritura cirílica | IPA |
|---|---|---|
| i | и | [i] |
| i | е | [ɛ] |
| a | а | [a] |
| o | о | [ɔ] |
| o | у | [o] |
La lletra "R" pot representar tant una vocal com una consonant. És considerada una vocal quan està rodejada per dos consonant, com en brzo (ràpit).
Consonantisme
El sistema consonàntic del bosnio té com a característiques una série de consonant africadas i palatals i no presenta aspiració.
En els blocs de consonant denominats "cúmuls" (que són grups de consonant sense vocals), totes són sonores o sordes. La regla no s'aplica a les aproximantes, que poden ser sonores o sordes o per a paraules estrangeres, com Washington (Vašington/ВашинГтон), noms propis i quan les consonant no formen part d'una mateixa sílaba.
Les erres poden ser silàbiques: realisen llavors una funció de vocal en certes paraules i inclús són accentuada, com en serbi, croata, macedonio, eslové, chec i eslovaco. Rarament, pot ser silàbica, com la ele: per eixemple, en el nom del riu "Vltava", la 'l' és silàbica, igual que els grups lj, m, n i nj en gerga.
| Grafia llatina | Grafia cirílica | IPA | |||
|---|---|---|---|---|---|
| vibrants | |||||
| r | р | [r] | |||
| aproximantes | |||||
| v | в | [ʋ] | |||
| j | ј | [j] | |||
| laterals | |||||
| l | л | [l] | |||
| lj | љ | [lʎ] | |||
| nassals | |||||
| m | м | [m] | |||
| n | н | [n] | |||
| nj | њ | [ɲ] | |||
| fricatives | |||||
| f | ф | [f] | |||
| s | с | [s] | |||
| z | з | [z] | |||
| š | ш | [ʃ] | |||
| ž | ж | [ʒ] | |||
| h | х | [x] | |||
| africades | |||||
| c | ц | [ʦ] | |||
| dž | џ | [ʤ] | |||
| č | ч | [ʧ] | |||
| đ | ђ | [ɟj] | |||
| ć | ћ | [cç] | |||
| plosivas | |||||
| b | б | [b] | |||
| p | п | [p] | |||
| d | д | [d] | |||
| t | т | [t] | |||
| g | г | [g] | |||
| k | к | [k] | |||
Vocabulari
- Bòsnia i Hercegovina: Bosna i Hercegovina.
- Bosnio: Bosanski.
- Hola: Zdravo.
- Adeu: Ćao.
- Hasta la vista: Doviđenja (Dovidyeña).
- Gràcies: Hvala.
- De res: Molim.
- Sí: Dona.
- No: Ne.
Vore també
[[:|{{{2}}}]]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 (2014) euphoniaediciones. com/plataforma/libros/lengua-y-nacionalisme-17-89-1-2-1- Llengua i Nacionalisme, Madrit: euphoniaediciones. com/productos/lengua-y-nacionalisme/35 Euphonía Edicions, pp. 88–100. ISBN 978-84-936668-8-0.
- ↑ (2008) «Die (Re-)Nationalisierung der serbokroatischen Standards», Kempgen, Sebastian (ed.). Deutsche Beiträge zoom 14. Internationalen Slavistenkongress, Ohrid, 2008 (en alemà), Munich: Otto Sagner, p. 93. OCLC 238795822.
- ↑ (2003).persee. fr/web/revues/home/prescript/article/slave_0080-2557_2002_num_74_2_6801 «Li serbo-croate (bosniaque, croate, monténégrin, serbe): de l’étude d’unix langue à l’identité dones langues».Pariu:74(2–3)
- 311–325.ISSN 0080-2557.Consultat el 12 de maig de 2015.
- ↑ (2000).«Vom Widersinn der Dialektologie: Gedanken zoom Štokavischen».Wiesbaden:36(2)
- 178-186.ISSN 0044-2356.
- ↑ (1996) «Serbokroatisch – Rückblick und Ausblick», Ohnheiser, Ingeborg (ed.). Wechselbeziehungen zwischen slawischen Sprachen, Literaturen und Kulturen in Vergangenheit und Gegenwart : Akten der Tagung aus Anlaß dones 25jährigen Bestehens dones Instituts für Slawistik an der Universität Innsbruck, Innsbruck, 25. – 27. Mai 1995 (en alemà), Innsbruck: Senar Lieu, pp. 205–219. OCLC 243829127.
- ↑ Gröschel, Bernhard (2009). Dones Serbokroatische zwischen Linguistik und Politik: mit einer Bibliographie zoom postjugoslavischen Sprachenstreit (en alemà), Munich: Lincom Europa, pp. 175–259. OCLC 428012015. ISBN 978-3-929075-79-3.
- ↑ Kafadar, Enisa (2009). «Bosnisch, Kroatisch, Serbisch – Wie spricht man eigentlich in Bosnien-Herzegowina?», Die Ordnung dones Standard und die Differenzierung der Diskurse; Teil 1 (en alemà), Fráncfort del Meno: Peter Lang, p. 103. OCLC 699514676.
- ↑ (2002) Sprache und Politik: Sprachpolitik und Sprachnationalismus in der Republik Indien und dem sozialistischen Jugoslawien (1945–1991) (en alemà), Wurzburgo: Ergon, p. 8. OCLC 51961066. ISBN 3-89913-253-X.
Enllaços externs
- ethnologue. org/show_language. asp? code=SRC Informe etnològic sobre Bòsnia
- bosnianlanguage. com/ Llenguage bosnio
- freeuk. com/iandart/ Deprenga Bosnio: frases bàsiques (en)
- tekstlab. uio. no/Bosnian/Corpus. html The Oslo Corpus of Bosnian Texts
- como-se-dice. com/aprender-bosnio Vocabulari bàsic bosnio en les seues locucions i traducció a l'espanyol
- migramatica. com/bosnio Gramàtica bàsica de bosnio
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma bosnio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.