Alfabet de Gaj
L'alfabet de Gaj (/gái/), també cridat gajica (pronunciat «gáyitsa»[1]) o latinica, és una variant de l'alfabet llatí adaptada per a escriure l'idioma serbocroata en totes les seues variants (bosnio, croata, serbi i montenegrino). Va ser dissenyat pel llingüiste croata Ljudevit Gaj en 1835, basant-se en l'alfabet chec de Jan Hus. Una versió llaugerament reduïda de l'alfabet s'usa per a escriure l'idioma eslové, i una atra versió lleument expandida del mateix s'usa per al idioma montenegrino. Una variant modificada de l'alfabet s'usa per a la romanisació del idioma macedonio. L'alfabet de Gaj és usat actualment en Croàcia, Bòsnia, Sèrbia i Montenegro.
| Lletra | Nom | IPA | Lletra | Nom | IPA | Lletra | Nom | IPA |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| A, a |
a | /a/ |
G, g | ge | /g/ | O, o | o | /o/ | ||
| B, b | be | /b/ | H, h | ha | /h, x/ | P,
p | pe |
/p/ | |
| C, c | ce | /ts/ | I, i | i | /i/ | R, r | er | /r/ |
| Č, č | či | /tʃ/ | J, j | je, jot | /j/ | S, s | és | /s/ |
| Ć, ć | ći | /tɕ/ | K, k | ka | /k/ | Š, š | iš | /ʃ/ |
| D, d |
/d/ |
L, l |
/l/ |
T, t |
/t/ | |||
| Dž, dž | dži | /dʒ/ | Lj, lj | elj, lje | /ʎ/ | O, o | o | /o/ |
| Đ, đ | đi | /dʑ/ | M, m | em | /m/ | V, v | veu | /ʋ/ |
| I, i | i | /i/ | N, n | en | /n/ | Z, z | ze, zet | /z/ |
| F, f | ef | /f/ | Nj, nj | enj, nje | /ɲ/ | Ž, ž | ži, žet | /ʒ/ |
Història
.png)
L'alfabet llatí croata va ser dissenyat principalment per Ljudevit Gaj, que va afegir al seu alfabet llatí lletres que uns atres idiomes eslaus havien inventat per a transcribir els seus sons, com el chec (č, ž, š) i el polac (ć), i ademés va inventar els dígrafs ⟨lj⟩, ⟨nj⟩ i ⟨dž⟩, d'acort a solucions similars en hongarés («ly», «ny» i «dzs», encara que la combinació «dž» també existix en chec i polac). En 1830, va publicar en Buda el llibre Kratka osnova horvatsko-slavenskog pravopisanja ("Breu base de l'ortografia croata-eslava"), que va ser el primer llibre d'ortografia del croata comú. Encara que no el primer d'ortografia croata, sent precedit per Rajmund Đamanjić (1639), Ignacio Giorgi (Ignjat Đurđević) i Pavao Ritter Vitezović. Abans ya els croates havien usat l'alfabet llatí, pero certs sons no estaven transcritos de manera uniforme. Les versions del alfabet hongarés eren les més freqüents, pero unes atres també existien, per lo que l'escritura de l'idioma resultava a sovint confusa i inconsistente.
Gaj va seguir l'eixemple de Pavao Ritter Vitezović i el de l'ortografia checa, prenent una lletra llatina per a cada sò de l'idioma. Ademés el seu alfabet és completament equivalent al nou alfabet cirílic serbi que havia segut estandardisat per Vuk Karadžić uns anys abans.[2]
Posteriorment, en 1880, Đuro Daničić va sugerir en la seua "Diccionari de llengua croata o sèrbia" (Rječnik hrvatskoga ili srpskoga jezika) que els dígrafs de Gaj ⟨dž⟩, ⟨dj⟩, ⟨lj⟩ i ⟨nj⟩ se substituïren en lletres úniques: ⟨ģ⟩, ⟨đ⟩, ⟨ļ⟩ i ⟨ń⟩ respectivament. L'alfabet original de Gaj seria finalment revisat, pero solament el dígraf ⟨dj⟩ va ser reemplaçat per la d barrada ⟨đ⟩ de Daničić, ⟨dž⟩, ⟨lj⟩ i ⟨nj⟩ es varen mantindre.
Referències
- ↑ AFI: Plantilla:IPA-sh
- ↑ Comrie, Bernard; Corbett, Greville G. (1 de setembre de 2003). The Slavonic Languages, Taylor & Francis, p. 45. ISBN 978-0-203-21320-9. Consultat el 23 de decembre de 2013. «... following Vuk's reform of Cyrillic (see above) in the early nineteenth century, Ljudevit Gaj in the 1830s performed the same operation on Latinica,...»
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alfabeto de Gaj» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.