Abadia de Moissac

La Abadia [de] Saint Pierre de Moissac ubicada en la regió d'Occitània, França, és un dels conjunts monásticos més destacats de l'Edat Mija en Europa. Fundada en l'Alta Edat Mija pel rei Clodoveo I al començament de el VI. Esta és una iglésia destaca per la seua abadia i claustre d'estil romànic i gòtic, sent el seu tímpan de la portada sur una obra mestra. Hui, Moissac és un símbol de resistència i preservació del patrimoni històric. La seua iglésia, convertida en parròquia, i el seu claustre, protegit com a monument, atrauen a visitants de tot lo món. Ademés de la seua importància artística, l'abadia seguix sent un lloc d'especial interés per als peregrins del Camí de Santiago.

La fundació de l'abadia de Moissac s'ha atribuït tradicionalment al rei franc Clodoveo I, al començament de el VI. També es vincula en la possible intervenció del bisbe Desiderio de Cahors, encara que no existix documentació que ho confirme plenament. Cap a mediats de el XI, l'abadia es trobava en decadència, en l'iglésia parcialment en ruïnes i les instalacions monásticas devastades per un incendi en 1042. En 1048, Moissac va passar a estar baix la protecció de Cluny, lo que va marcar un punt d'inflexió en la seua recuperació tant econòmica com a espiritual. Ademés, el seu scriptorium va produir manuscrits allumenats, consolidant al monasteri com un destacat centre cultural. Durant el XV, es varen realisar importants obres de millora en l'iglésia. En 1466, Moissac es va separar de Cluny, i cap a finals d'eixe sigle, va escomençar a estar dirigida per abad comendatarios.

Hui, Moissac és un símbol de resistència i preservació del patrimoni històric. La seua iglésia, convertida en parròquia, i el seu claustre, protegit com a monument, atrauen a visitants de tot lo món. Ademés de la seua importància artística, l'abadia seguix sent un lloc d'especial interés per als peregrins del Camí de Santiago.

---

[1] Monetiers 2009,  https://www.monestirs.cat/monst/annex/fran/migdp/cmoiss.htm

El tímpan

Entre els anys 1115 i 1130 es va realisar la construcció del pòrtic sur, en la que es troba l'obra mestra de l'iglésia, el seu tímpan. Un enorme tímpan de 5’68 m de diàmetro rodejat de arquivolta, sobre un llindar maravellosament decorat que descansa sobre 2 jambas de perfil lobulado. En el centre d'este es troba el tímpan a on es pot apreciar en el seu relleu que fa alusió al passage de la Parusía dins del Apocalipsis de  Sant Joan. En el centre d'este es trobaria al Crist en Majestad, es troba assentat en un tro, coronat i vestit en robes de caràcter imperial romà o bizantino, en la mà esquerra du el Llibre de la Vida i en la mà destra dona la bendició. Es troba Rodejat pels 4 Tetramorfos Juan, Marcos, Mateo i Lucas) i 2 serafines,  reblixen el quadro els 24 vells del apocalipsis, destacant com tots ells miren cap a la posició de Crist i porten en les seues mans instruments musicals i copes, tot açò conta en una harmonia ben jerarquizada, ordenada i simètrica. Baix d'este tímpan es troba un llindar decorat en 8 discs. En mig d'este llindar es troba subjectant-ho un mainel en forma de pilar en relleus de lleons, estant colocats als les figures de Sant Pablo i Jeremías. En els murs laterals es troben relleus, encara que pijor conservats, conten en una gran importància, en el costat dret es trobarien escenes bíbliques en un sentit positiu, com són la Anunciación, la Visitación, la Epifanía dels Reis Macs, la Fugida a Egipte, etc., mentres que al costat contrari trobem representacions com la de Lázaro o el ric Epulón, i sobretot escenes de pecadores (luxúria, soberba, avarícia) i els seus castics associats portats a terme per diables.

---

[2] BAENA YERÓN, Carmen, “Quaderns dels Amics dels Museus d'Osuna, Nº14: Abadia de Sant Pedro de Moissac”, 2012, p.122.

Tímpan sobre el portal sur de Moissac, fotografia de 1886.

El claustre

El claustre

Galeria interior del claustre

A mitats de el XI l'abadia es trobava en una situació de decadència i parcialment derruïda, fins que en l'any 1048 Moissac va acabar baix la protecció de Cluny, en convertir-se en una abadia cluniacense ajude a tornar a impulsar la seua economia i recuperació. En 1063 es consagra una nova iglésia i es termina de construir el seu claustre en el 1100, data que coneixem per una inscripció en est. El claustre posseïx un argent rectangular de 31 x 27 m, formada per 4 galeries d'arcs apuntats que descansen sobre columnes de marbre, els capitells d'estes columnes destaquen per la seua riquea decorativa i calitat tècnica, encara que hi ha alguns millor conservats que uns atres. Conta en 76 capitells en múltiples temes iconográficos, com a passages bíblics de l'Antic Testament, tals com Caín i Abel, el Pecat Original, Daniel  en el fos dels lleons, uns atres del Nou Testament com la Decapitació de Sant Joan Batista, el milacre de les Bodes de Caná, atres capitells sobre la vida i martiri dels Sants, en els que trobem dedicats a Sant Lorenzo, Sant Esteban o a Sant Martín de Tours, capitells vegetals o zoomorfos en diversos animals, entre els més representats es troben lleons, aus, aixetes i dragons. Dins del claustre ademés d'estos bells capitells es troben també relleus, ubicats en els pilars dels cantons del claustre en representacions dels apòstols Sant Joan, Sant Pablo, Sant Pedro, Santiago, Sant Bartolomé, Sant Andrés, Simón i a l'abad de Moissac.

---

[2] BAENA YERÓN, Carmen, “Quaderns dels Amics dels Museus d'Osuna, Nº14: Abadia de Sant Pedro de Moissac”, 2012, pp.123-124.

Vore també

• Anex:Monuments històrics de França classificats en 1840

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Abadia de Moissac.
• (francés)

  
  

  Referències