Parc nacional de les Illes Atlàntiques de Galícia
El parc nacional de les Illes Atlàntiques de Galícia és un espai natural protegit espanyol que comprén les illes d'Ons, Cíes, ademés dels archipèlecs de Sálvora i Cortegada, en les províncies de La Corunya i Pontevedra, comunitat autònoma de Galícia. Té una extensió de 1194,8 ha terrestres i 7285,2 ha de superfície marítima. És l'únic parc nacional de Galícia i el tretzé d'Espanya en orde cronològic.
Actualment és necessari solicitar una autorisació a la Junta de Galícia per a poder visitar tant les Illes Cíes com l'Illa de Ons.
Flora i fauna
[editar | editar còdic]Este ecosistema marítim-terrestre alberga un gran bosc de llorer, i més de 200 espècies d'algues marines.[1] També destaca per posseir moluscs, corals i anémones. Sobre lo terrestre, es poden observar gavines patiamarillas, cormoranes moñudos, alques i llaureu-vos.[2]
Història
[editar | editar còdic]Hi ha vestigis d'ocupació humana en les illes des de l'edat de ferro. També s'han trobat ceràmiques de l'época de l'Imperi Romà. Varen ser ocupades per distintes órdens monásticas durant l'Edat Mija, varen ser propietat de l'Iglésia, aforadas a nobles de l'época, atacades per invasores que les varen usar com a base de les seues incursions a la costa. Més recentment, les illes varen ser habitades fins a el XVIII, pero per l'acció dels pirates, la població va abandonar les illes.cita requerida En 1980 les illes de Cíes varen ser declarades parc natural. Són també Zona d'Especial Protecció per a les aus. L'1 de juliol de 2002 va ser declarat com a parc nacional. No obstant, 6 mesos despuix, la marea negra provocada pel naufragi del petroler Prestige va aplegar a les seues costes, salve a les de l'illa de Cortegada. Les illes Sisargas i Lobeiras podrien ser incloses en el parc en el futur.
Archipèlecs i illes integrants
[editar | editar còdic]- Archipèlec de Cíes: Les Illes Cíes formen un archipèlec situat en la boca de la Riga de Vigo.[3] Pertanyen al municipi de Vigo (parròquia de Sant Francisco de Afora), i es troben en els 42°15′ de latitut nort, i els 8°54′ de llongitut oest. En febrer de 2007, el periòdic britànic The Guardian va elegir la plaja de Rodas, en l'illa de Monteagudo, com la millor plaja del món.[4] En novembre de l'any 2013 l'Ajuntament de Vigo va iniciar els tràmits per a que les Illes siguen declarades Patrimoni de la Humanitat,[5] posteriorment en maig de l'any 2017 la Junta de Galícia envie la seua solicitut al Ministeri de Cultura solicitant que tot el conjunt del parc de les Illes Atlàntiques siga reconegut per l'Unesco.[6]
- Archipèlec de Ons: Les illes Ons formen un archipèlec situat en la boca de la Riga de Pontevedra en les coordenades: 42°22′50″N, 8°56′00″O. Es compon de l'illa de Ons, l'illa d'Onça o Onzeta, i atres menuts peñascos entre els que destaquen El Corveiro. En l'estació estival es realisen viages marítims diàriament des dels ports de Marín, Cangas, Bueu, Sangenjo i Portonovo.
- Illa de Cortegada: L'Illa de Cortegada és una illa situada en la província de Pontevedra, en l'interior de la Riga de Arosa. És la major d'un archipèlec que a banda de Cortegada conta en atres grups d'illes, com les Illes Malveiras o les Illes Briñas.
- Illa de Sálvora: L'Illa de Sálvora és una illa de l'oceà Atlàntic, que es troba en la bocana de la riga de Arosa, Galícia, Espanya.
Archipèlecs i illes aspirants
[editar | editar còdic]A banda de l'illas que pertanyen al conjunt del parc nacional, hi ha atres illes que aspiren a integrar-ho o que estan en procés per a això:
- Illa de Tambo: Situada en mig de la Riga de Pontevedra, ya en la seua part final, front a la vila de Marín encara que pertany a l'ajuntament de Poyo. Té una superfície de 28 hectàrees i alcança els 80 metros d'altitut. És ovalada i té una típica forma piramidal completament coberta d'arborat, especialment eucaliptos. Pel sur té una chicoteta península que sembla casi una illa vista des de terra i que conta en un vell far. Tambo conta en dos plages unides en la partix nort de l'illa i en tres menuts embarcaderos. El principal problema per a l'inclusió de l'illa en el parc nacional és la relativa brutea de les aigües en l'interior de la riga produïda, principalment, per la falta de depuradora en la ciutat de Pontevedra. A açò cal afegir l'ocupació militar que l'illa ha tingut des de fa décades fins a la seua recent desocupació.
- Illes Sisargas: Estes illes pertanyen a l'ajuntament de Malpica de Bergantiños i de la mateixa manera que Tambo el seu adheriment al parc nacional depén principalment de la compra per part del Govern o de la Xunta de Galícia als seus amos i fer-la, aixina, pública. A diferència de totes les demés illas estes es troben fòra de les Rigues Baixes, en la zona de la Costa de la Mort. L'archipèlec està format per tres illes, cridades Sisarga Gran, Malante i Sisarga Chica, i una série d'illots circumdants. Les illes són en la seua majoria de naturalea escarpada, lo que propicia que en la Sisarga Gran hi haja numerosos penya-segats. No obstant, en esta mateixa illa podem trobar un embarcadero i una chicoteta plaja en el sur. El primer far de l'archipèlec va ser construït en 1853 i en la antigūedat es diu que va haver algun tipo de fortificació religiosa derruïda pel temps i pels atacs normandos a l'illa. La riquea ornitológica de les illes queda palesa en les numeroses colónies d'aus endèmiques d'estos parages o que estan en perill d'extinció com la gavina ombrosa o la gavina tridáctila.
Centre d'interpretació
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Centre de Visitants Cambón.
En la ciutat de Vigo està situat el Centre de Visitants Cambón, el qual és un centre d'interpretació didàctic del parc nacional de les Illes Atlàntiques de Galícia, en les seues instalacions conta en 1500 m² destinats a àrees expositives, auditori, aules i zona d'oficines; en estes dependències els visitants podran conéixer al detall la flora, la fauna i el patrimoni del parc, destacant ademés les cabines teletransportadoras en efectes visuals i diversos continguts interactius.[7]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Concello de Vigo. «Les illes Cíes. Flora». www.hoxevigo.org. Consultat el 28 de març de 2019.
- ↑ Concello de Vigo. «Les illes Cíes. Fauna». www.hoxevigo.org. Consultat el 28 de març de 2019.
- ↑ Teo d'Andrés, José. «[1]», Rigues Baixas Comunicació. Consultat el 7 de setembre de 2024.
- ↑ McOwan, Gavin. «[2]», Guardian Mija Group. Consultat el 14 de febrer de 2019 (en anglés).
- ↑ Far de Vigo.Consultat el 18 de novembre de 2013.
- ↑ http://www.farodevigo.es.Consultat el 23 de maig de 2015.
- ↑ Villar, María. «[3]», Prensa Ibèrica. Consultat el 13 de decembre de 2018.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Parc nacional de les Illes Atlàntiques de Galícia.- nostres-parcs/illes-atlanticas/ Pàgina oficial del parc nacional marítim terrestre de les Illes Atlàntiques de Galícia - Ret de Parcs Nacionals nostres-parcs/illes-atlanticas/ archivat en Wayback Machine.
- parc nacional Illes Atlàntiques. Espais Protegits en Espanya
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Parque nacional de las Islas Atlánticas de Galicia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.