Cultura talayótica

Taula de Talatí de Dalt, poblat talayótico de Menorca.

La cultura talayótica és l'etapa cultural que es desenrolla en les Illes Balears —entenent estes com Mallorca i Menorca en l'época prehistòrica— durant l'Edat del Bronze i l'Edat del Ferro. També s'han trobat restants d'esta cultura en illots de Mallorca, com l'Illot dones Porros o en la cova de sa Font i en la cala Lledó de la Dragonera. En les Pitiusas no va estar mai present.

Antecedents

L'etapa compresa entre l'establiment de les primeres comunitats humanes en les Illes Balears i l'aparició de la cultura talayótica es denomina tradicionalment periodo pretalayótico.

Actualment, les evidències clares més antigues del primer poblament humà en les illes gimnesias (Mallorca i Menorca) se situa en el III mileni a. C.. A partir de certes similituts en els espais funeraris, sembla que la zona de procedència més provable dels primers colon és el golf de León, encara que l'orige dels primers pobladors de les Illes Balears no està definit. En qualsevol cas, serien grups en una economia basada en l'agricultura de cereals i la ganaderia de cabres, ovelles i, en menor importància, vaques i porcs. Destaca el nul aprofitament dels recursos marins, que es prolongarà fins a les últimes fases de la prehistòria de Mallorca i Menorca. Es documenta, des del primer moment, la fabricació de ceràmica i la metalúrgia del coure. Entre 2200 i 1900 a. C. apleguen influències de la cultura del got campaniforme (solament en Mallorca, no en Menorca), que en esta época es difonia per Europa, el nort d'Àfrica i el Mediterràneu.

L'aspecte d'este primer poblament que es coneix millor és el món funerari. Tant en Menorca com en Mallorca s'han excavat varis dólmenes, paradólmenes i hipogeus que corresponen a este periodo. Sobre els contexts domèstics d'este primer moment, en Mallorca es documenten cabanyes de planta circular, pero també estructures allargades construïdes en tècnica ciclópea, que enllacen en les navetas d'habitació documentades massivament a partir de 1600 a. C. A partir de llavors, destaca l'homogeneïtat cultural, sobretot sobre els contexts domèstics, entre Mallorca i Menorca.

L'etapa anterior al periodo talayótico es caracterisa per la presència de menuts núcleus de població aparentment igualitarios, en les navetas d'habitació com a unitat domèstica típica i una economia agrícola i ganadera. Cap a finals del segon mileni a. C. es detecten canvis en el patró d'assentament, en una major concentració de la població, la jerarquización de l'espai intern del poblat en alguns assentaments, l'aument de ferramentes i armes de bronze i canvis en les tècniques de fabricació de ceràmica. Es constata un llauger increment de la presència de materials d'importació, encara que les illes seguixen sent un lloc marginal dins de les rets comercials del moment.

Periodización

Cal tindre en conte que el complex cultural conegut com talayótico comprén un arc temporal molt ampli i que no existix un acort unànim entre els investigadors sobre la sistematisació de les seues etapes i la seua cronologia. Per una atra part, esta cultura presenta característiques diferenciades i significatives entre Mallorca i Menorca com, per eixemple, en el seu desenroll cronològic.

Un dels primers autors que es va ocupar dels restants materials d'esta cultura va ser Juan Ramis en 1818, en la seua obra Antiguetats cèltiques de l'illa de Menorca, que és el primer llibre en castellà íntegrament dedicat a la prehistòria.

Propostes interpretatives i cronològiques

Proposta del Museu de Menorca

Un dels esquemes cronològics per al periodo talayótico en Menorca ha segut propost per Lluís Plantalamor. Segons este autor, al voltant de 1500 a. C. es produïx un canvi cultural important per l'arribada de gent forànea a l'illa de Menorca. Es van abandonant els sistemes de vida anteriors i apareixen les primeres concentracions de cases i llogarets, en els que es dona una prioritat defensiva (en muralles i talayots), una jerarquización social, l'especialisació del treball en comunitat i la gradual complexitat en els rituals i les creències religioses. Es distinguixen quatre periodos:

Talayótico I (1500-1000 a. C.)

Periodo de transició. Perduren els sistemes d'enterrament del periodo anterior (en navetas d'enterrament), pero s'introduïxen nous models constructius a causa d'una necessitat defensiva de la comunitat (talayots i muralles). Es perfecciona la manufactura de la ceràmica i s'introduïx la metalúrgia del bronze. El monument més característic de la nova cultura és el talayot. Pot definir-se com una gran torre troncocónica (troncopiramidal també en Mallorca), construïda a partir de varis anells concèntrics de grans pedres entre els que hi ha una farcidura de pedres més menudes. A diferència de Mallorca, els talayots menorquines no solen tindre cambra interior.

Talayótico II (1000-700 a. C.)

S'abandonen els sistemes constructius del pretalayótico i es desenrollen les grans concentracions urbanes. Es reafirma la jerarquización social i la divisió del treball, frut d'un estadi cultural plenament urbà. És a partir d'esta etapa que es construïxen uns santuaris únics en el Mediterràneu: les taulas. Són uns recints de planta més o menys en forma de ferradura, delimitats per un mur ciclópeo, a on es intercalan columnes i a on en el seu interior es troba una gran columna monolítica de base rectangular coronada en un capitel pla i molt sobreixent que dona lloc a l'analogia d'una taula.

Talayótico III (700-300 a. C.)

Els progressius contactes comercials en grecs, fenicios i cartagineses duen als talayóticos a reforçar els seus llogarets en construccions defensives adicionals en bastions i torres de defensa. Per una atra part, s'introduïxen noves modalitats constructives: les cases circulares en pati central, i apareixen objectes suntuarios de bronze i armament de ferro.

Talayótico IV (400 / 300-123 a. C.)

El comerç en les grans civilisacions marineres del Mediterràneu s'intensifica. Es passa d'un simple intercanvi d'objectes preciosos (segurament dirigits a enaltir als caudillos talayóticos) a un traspàs de bens i aliments bàsics. Roma es convertix en una potència hegemònica, i açò anirà en detriment de Menorca, que poc a poc va quedant-se arrinconada una volta l'aliat cartaginés és vençut. Els pobles interiors són destruïts i reconstruïts durant les guerres púnicas pero finalment caent en decadència. Els santuaris talayóticos (les taulas) s'abandonen. En canvi, prenen importància els núcleus talayóticos situats a la vora dels ports naturals més importants. La presència continuada de comerciants forasters fa acostar-se als seus embarcaderos comunitats talayóticas tardanes.

Proposta cronològica de l'Universitat Autònoma de Barcelona

Esta proposta del Grup d'Arqueologia Social del Mediterràneu dirigit per V. Llull, considera que les primeres manifestacions talayóticas es produïxen cap al 1000 a. C., moment en que apareixen els primers talayots de forma contemporànea als últims naviformes pretalayóticos. El seu periodización respon a les investigacions del poblat de Sò Fornés (Mallorca) i en les Cuevas d'és Càrritx i Mussol (Menorca). Aposten per nomenar cada etapa a partir dels elements propis que en cada moment varen habitar Balears. Dividixen l'etapa talayótica en tres fases: la Prototalayótica (1050-850 a. C.) a on s'abandonen les navetas d'habitació, s'incrementa l'assentament en núcleus més grans, disminuïxen les relacions en Mallorca i es detecten els primers indicis de tractament diferenciat en l'aspecte funerari. La Talayótica (850-550 a. C.) a on es detecta la construcció dels primers talayots i els primers indicis d'jerarquización social. I la Postalayótica (550-123 a. C.) a on apareixen les cases monumentals de forma circular (círculs), la construcció dels recints de taula com a edifici principal del poblat, grans necròpolis de coves artificials (inici del sepeli en calç) i creixent complexitat social en una importància clau dels contactes en el món púnico els que integrarien les illes als circuits comercials del Mediterràneu.

Proposta cronològica de l'Universitat de les Illes Balears

Frut de les investigacions de V. Guerrero, M. Calvo i B. Salvá, tots ells de l'Universitat de les Illes Balears es propon que la cultura talayótica és bàsicament una societat de l'Edat del Ferro de manera que el seu génesis se situa allà pel 900 a. C. en la construcció dels primers talayots i terminaria l'any 123 a. C. en la conquista romana de les Illes Balears. Un dels elements importants en esta periodización és que consideren la cultura talayótica el resultat de l'evolució interna de les societats pretalayóticas del bronze final, potenciada per l'influència del comerç púnico en el Mediterràneu occidental.

Proposta recent

Recentment ha sorgit una proposta cronològica centrada en l'àmbit de Menorca i basada en els resultats de les recents investigacions, que planteja que el desenroll de la cultura talayótica de Menorca presenta unes característiques prou diferenciades de les de Mallorca i que el desenroll cronològic d'abdós podria no ser plenament sincrónico. Aixina, el fenomen talayótico en Menorca s'iniciaria cap al 1200 a. C. La primera etapa d'esta cultura (Talayótico Inicial) es prolongaria fins al 500 a. C. Es caracterisa per la construcció dels elements monumentals coneguts com talayots, al voltant dels quals apareixen nous poblats, que substituïxen als anteriors poblats de navetas d'habitació. L'etapa compresa entre el 500 a. C. i la romanización (I) Es denomina Talayótico Final, i es caracterisa per una série de canvis socials, possiblement relacionats en la creixent influència del món colonial púnico.

Aspectes culturals

Periodo talayótico inicial o ple

Archiu:Talaiot oest de Cornia Nou (Menorca).D.

Periodo d la teua layótico en Menorca: Talayot oest de Cornia Nou, vist des del sur.

Alguns investigadors coincidixen que la societat talayótica presentaria una certa estratificació social i un accés diferenciat als recursos, encara que hi ha atres arqueòlecs que consideren que s'hauria tractat d'una societat igualitaria, i que la jerarquización no hauria aparegut fins a el periodo Postalayótico. En qualsevol cas, sembla que la població es concentra en poblats, que creixen al voltant dels talayots.

D'acort en les evidències arqueològiques, les bases econòmiques de la societat talayótica eren el cultiu de el cereals i la ganaderia de caprino (cabres i ovelles) combinada, en menor mida, en la crío de porcs i vaques.

El periodo talayótico en Menorca

L'espai domèstic

Una volta abandonats els poblats naviformes, lo que s'ha documentat en diferents jaciments de l'illa com Cala Morell, Són Mercer de Baix, etc. és que la població s'assenta en nous poblats dels que no coneixem cóm eren les seues cases. Molt provablement les remodelacions i les construccions dels posteriors hàbitats damunt d'estes fan difícil documentar-les.

El talayot

Es tracta de l'element arquitectònic que dona nom a l'etapa cultural. Són els monuments més numerosos de la Menorca prehistòrica (més de 300), pero per la falta d'excavacions, es pot dir que són les estructures més desconegudes del periodo. En recents excavacions sembla que el seu orige deu situar-se a finals de el II mileni a. C. i perdurarien en us fins a més o menys el 500 a. C. Els talayots de Menorca, al contrari que els de Mallorca, presenten una gran diversitat tipològica, es documenten talayots en estructures adossades com el de Cornia Nou, de planta quadrangular, de forma elíptica, en cambra interior com el de Sant Agustí Vell, en corredor, etc.

No es coneix en certea la funció d'estos edificis, que per la seua diversitat tipològica pot respondre a vàries funcions com la de torre de vigilància dins dels poblats, edifici en certs caràcters cultuales, elements simbòlics destinats a la representació del poder de la classe dominant, elements de control del territori, etc.

En Menorca hi ha evidències clares de la construcció de talayots cap a l'any 1000 a. C., com per eixemple en Cornia Nou, mentres que en Mallorca sembla que les evidències més antigues no anirien més allà del 850 a. C. En abdós illes, sembla que a lo manco alguns d'estos edificis entrarien en decadència entre el 600 i el 500 a. C., coincidint en l'inici de l'influència del món púnico. Esta fase, cridada periodo Postalayótico, periodo talayótico final, o periodo baleárico es caracterisa per la creixent influència de la cultura púnica. Va finalisar en la conquista romana de les illes el 123 a. C.

Edificis adossats al talayot

Encara que no s'han documentat hàbitats d'este periodo, sí que s'ha excavat un conjunt d'edificis adossats al talayot oest de Cornia Nou que respondrien cronològicament a este periodo. Es tracta d'estructures que rodegen el talayot, de planta rectangular en ànguls molt marcats. Els murs de tècnica ciclópea són de doble parament, grossos i alts. Per lo documentat arqueológicamente sembla que es tracta d'edificis relacionats en el processat d'aliments, sobretot gra i carn i la seua funció estaria relacionada en la redistribució d'estos aliments, lo que fa pensar als investigadors en una incipient jerarquización de la societat, a on una èlit tenia el control sobre els recursos.

Recints religiosos

Poc, per no dir res, és lo que es coneix a dia de hui sobre els edificis de caràcter cultural del periodo talayótico. Com s'ha mencionat abans sembla que abandonen les coves com a llocs de ritual (Cova d'és Mussol) i estos es traslladen dins dels poblats. En el de Trepucó es poden observar restants d'un edifici anterior a el recint de taula, encara que no es pot concloure que fòra de caràcter religiós.

Espais funeraris

Periodo talayótico en Menorca: Naveta dones Tudons.

Durant l'interval de l'etapa pretalayótica a la talayótica, lo que es diu Prototalayótico, Talayótico II o la primera fase del Talayótico Inicial, es detecten canvis en els rituals funeraris de les coves en parament (Cova d'és Càrritx), de les navetas i l'utilisació de nous espais funeraris com les coves naturals (com la d'és Pas) i hipogeus de planta senzilla. Entre els nous rituals destaca el del cabell (pintar, tallar i guardar dins de tubos de banya) que es documenta en les coves d'és Carritx (Algendar), d'és Pas (Algendar) i d'és Morts (Mongofra).

Tota esta pluralitat de rituals i de llocs funeraris queda prou desdibuixada en l'etapa de màxim esplendor de la cultura talayótica, 850-800 a. C. fins al 500 a. C. L'hipogeu XXI de Calç Coves és un dels pocs llocs, junt en la fase final de la cova d'és Càrritx i d'és Pas, que nos oferix informació. L'excavació de l'hipogeu, a pesar d'haver segut espoliat, va proporcionar restants de fusta de lliteres i ataüts a on eren enterrats els morts, varis objectes d'aixovar com a puntes de llança, un pendent d'argent, etc i la presència de vèrtebres de la coa de bous junt en tapons fets a partir de fèmurs de bou, fet que fa pensar en la possible importància del bou dins del simbolisme de l'época.

El periodo talayótico en Mallorca

Periodo talayótico en Mallorca: interior de talayot del poblat de s'Hospitalet Vell. Es pot apreciar la columna central.

Espais d'hàbitat

De la mateixa manera que en Menorca, l'element més característic de la cultura talayótica mallorquina són els talayots: hi ha de planta circular (els més comuns) i de planta quadrada. Tant uns com uns atres presenten generalment un espai interior de planta circular, prou ampli, en una columna central que servix per a sustentar la coberta, construïda a pur de grans lloses de pedra dispostes de forma radial. Un bon eixemple dels talayots mallorquins ho trobem en el poblat de Sò Fornés. En els seus grans espais interns, s'ha propost que podria tractar-se d'espais comunitaris, a on es redistribuirien els aliments entre tots els membres de la comunitat.

Espais funeraris

Els espais funeraris mallorquins no presenten tanta diversitat com en Menorca. Es documenten les coves, pero no les navetas d'enterrament. Es documenten rituals funeraris complexos, en un context de inhumaciones colectives.

Periodo Postalayótico o talayótico final

El periodo Postalayótico, periodo talayótico final, o periodo baleárico és l'última fase cronològica ya corresponent a la protohistòria de la cultura talayótica, que es desenrolla en Menorca i Mallorca. La seua cronologia ocupa bona part de l'Edat del Ferro, ya que des del 600-500 a. C., moment en que sembla que s'escomencen a abandonar alguns talayots, fins al 123 a. C., quan es produïx la conquista romana de les Balears.

Una de les característiques més destacades d'este periodo és la creixent influència de la cultura púnica. A partir de el V està documentat que els honderos balears lluiten com a mercenaris per als púnicos. Gràcies a esta activitat, aplegaran a les illes grans cantitats de materials d'importació, especialment va vindre, que es transportava en ánforas, pero també grans cantitats de recipients ceràmics, adorns de pasta de vidre, metals i persones. No obstant, esta arribada de materials d'importació només es documenta de forma massiva, a nivell arqueològic, a partir de el III

A nivell social, estos materials d'importació, de gran valor i controlats per les èlits locals, actuarien com a bens de prestigi que servirien per a expressar el poder de les classes dominants, en un context d'accés diferenciat als recursos. En molts casos, estos bens de prestigi s'incorporen als aixovar funeraris. En esta etapa, a les senyes proporcionades per l'arqueologia cal afegir les fonts escrites gregues i romanes. A través d'elles, se sap que els habitants de les illes utilisaven un ungüent fet en oli de lentisco (en eixa época, no s'havia generalisat encara l'oli d'oliva) i sagí de porc, en la que s'untaven el cos. Estos autors expliquen també que els isleños estaven nuets, durant l'estiu, mentres que en hivern es cobrien en pells, segons alguns autors, o en un corfoll curt, segons uns atres. Els baleáricos disponien de mules que exportaven, tal volta, a atres regions, perque també apareixen citades en les fonts com una de les peculiaritats de les illes.

El periodo Postalayótico o talayótico final en Menorca

Taula del poblat talayótico de Torretrencada.

A banda de les traces ya mencionades, esta fase es caracterisa en Menorca pel creiximent dels núcleus de població i l'aparició de nous models arquitectònics. La tècnica constructiva ciclópea, els rituals funeraris de caràcter colectiu, i la tecnologia de producció ceràmica d'este periodo són de tradició indígena, entroncando en la fase anterior. En Menorca, esta fase correspondria al Talayótico IV de la periodización de Lluís Plantalamor Massanet.

Espais d'hàbitat

És a partir del 600 a. C. quan, sembla, apareixen les característiques cases de planta circular cridades círculs les quals estan prou documentades pel treball d'excavació dels últims anys en el poblat de Torre d'en Galmés.

Estes cases tenen un gran pati exterior tancat a on s'han documentat restants de diverses activitats que es portaven a terme, relacionades en la producció i processat d'aliments, fabricació de diverses vasijas, ampara del ganado, etc.

Els recints sagrats

Dins d'esta tipologia d'edificis destaca per damunt de tot el recint de taula. Es tracta d'un tipo d'estructura exclusiva de Menorca, existent en alguns poblats de l'illa i que sembla es documenta a partir de el VI Consistix en un gran edifici de planta en forma de ferradura en murs ciclópeos de doble parament, en una cara exterior de grans lloses i una cara interna de pedres mijanes. En l'interior del recint es localisen una série de pilastres laterals adossats al mur perimetral i casi en el centre la taula. Esta està formada per dos grans blocs de pedra colocats un sobre un atre formant una T (en alguns casos sobrepassa els 4 metros d'altura). La seua construcció a dia de hui encara és un misteri encara que han sorgit una série d'hipòtesis de cóm varen colocar estes dos pedres.

El caràcter religiós del complex sembla ser admés per tots els investigadors, ara be, hi ha una série d'elements que queden en discussió entre els experts, com si era un edifici cobert o descobert i sobretot el paper que jugava la taula a l'el seu interior; era senzillament un pilar que sustentava el possible sostre, es tracta d'un element simbòlic, representa a una divinitat tauromórfica com afirmen alguns investigadors i un llarc etc.

Espais funeraris

Els canvis arquitectònics que es produïxen dins dels poblats tenen el seu reflex en el món funerari. A diferència de l'etapa anterior, els espais funeraris del periodo Postalayótico estan prou documentats. Es tracta dels grans hipogeus monumentals, excavats en la roca, en les parets dels barrancs o baix terra. Són coves generalment de planta complexa, polilobular en molts dels casos, que formen lo que es diuen capelles separades per columnes, algunes d'elles exentes. Nos trobem algunes voltes en varis nivells del paviment, lo que provoca que algunes capelles o parts de la cova es troben més altes. No devem oblidar que algunes d'estes coves presenten davant lo que sembla és un pati picat en la roca que fa que la seua entrada quede a més altura, esta tipologia la podem vore en la necròpolis de Cala Morell. La funció d'este pati és discutida pels investigadors, alguns pensen que es tracta d'un pati inundable que crearia una barrera entre el món dels morts i el dels vius, uns atres creuen que dins d'este pati es realisarien alguns rituals relacionats en els difunts.

El fet de que estos espais hagen segut ocupats a lo llarc de l'història per varis usos fa que siguen pocs els que han proporcionat senyes per a entendre els rituals funeraris que es feyen als difunts. Aixina i tot alguns han proporcionat algunes senyes i sabem que els individus eren inhumats en ataüts o simplement depositats en el sol de la cova, un atre tipo d'enterrament que s'ha documentat és la cremació en calç. Sabem de quina manera s'enterraven pero no quin tipo de ritual es portava a terme.

Les últimes excavacions de dos coves d'esta tipologia en el Canal dels Horts podran aportar més informació sobre el món funerari Postalayótico.

El periodo Postalayótico o talayótico final en Mallorca

En Mallorca també s'observa un creiximent dels núcleus de població, encara que no es documenten creiximents urbans tan massius com el del poblat menorquín de Torre d'en Galmés, per eixemple. Per una atra part, es detecta un canvi en la tecnologia de producció ceràmica, que substituïx els desengrasantes minerals per desengrasantes vegetals, lo que no s'observa en Menorca.

Recints sagrats, cases i muralles en Mallorca

En esta illa no es troben recints de taula, sino els cridats santuaris talayóticos i les vivendes no presenten l'estandardisació que es troba en Menorca. En canvi, són molt més freqüents les muralles, que rodegen els poblats.

Espais funeraris

En Mallorca també es documenten coves d'enterrament de planta complexa, que poden estar agrupades en necròpolis. Per un atre costat, en esta illa és més evident el pas dels rituals funeraris colectius a les inhumaciones individuals, com s'observa per eixemple en la necròpolis de Sò Real.

La ceràmica talayótica

Menut got de la cultura talayótica de Menorca

La ceràmica prehistòrica de l'etapa talayótica està sempre feta a mà, ya que no es coneixia el torne. El sistema de cocció també era prou primitiu, encara que en les etapes finals es troben proves de l'utilisació de forns tancats. En conseqüència, la ceràmica pròpia d'esta cultura presenta un aspecte molt característic: taques de colors diferents (marró i gris) producte de la cocció irregular i desengrasante calcáreo, de color blanc, molt visible. Els vasijas ceràmiques, molt abundants, mostren una gran diversitat tipològica: gots troncocónicos, gorcs globulars, gorcs carenadas, grans contenidors pitoides, etc. S'observen algunes diferències, a nivell tipològic, entre la ceràmica de Mallorca i la de Menorca.

Atres produccions (indústria òssea, lítica i metalúrgica)

Molino de balanceig de la cultura talayótica de Menorca

Són freqüents, en el registre arqueològic d'época talayótica, atres tipos d'objectes: punzones i espátulas d'os, molins de balanceig de pedra arenisca (molons), elements de bronze i, a partir de mediats del primer mileni a. C., de ferro (ferramentes, armes, adorns personals).

Menorca Talayótica Patrimoni de la Humanitat

Menorca Talayótica és un ben inscrit en la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO en 2023. Es tracta d'un conjunt de jaciments arqueològics que testimonien una cultura prehistòrica insular excepcional, caracterisada per una arquitectura ciclópea única. L'illa conserva monuments exclusius com les navetas funeràries, les cases circulares, els santuaris de taula i els talayots, que es mantenen en plena harmonia en el paisage menorquín i la seua relació en el firmament.

Menorca conta en un dels paisages arqueològics més rics del món, modelat per generacions que han preservat el llegat talayótico. Té la major densitat de jaciments prehistòrics per superfície en una illa i és un símbol de la seua identitat insular.

Esta zona es dividix en nou àrees que cobrixen jaciments i paisages associats, en una cronologia que va des de l'aparició de les construccions ciclópeas al voltant del 1600 a. C. fins a la romanización en el 123 a. C. El valor excepcional dels seus monuments i paisages va dur a la seua inscripció en la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO en 2023.

Vore també

• Esclavitut en Mallorca
• Bous de Costitx
• Jaciment de s'Illot

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cultura talayótica.