Naveta dones Tudons
La Naveta dones Tudons és una construcció funerària de la prehistòria espanyola construïda cap al 1400 a. C. i usada fins al 750 a. C. quan va ser abandonada. Es tracta d'una tomba colectiva que, en ser excavada i restaurada en els anys 1950,[1] va aportar els restants d'a lo manco 100 individus i objectes dels seus depòsits funeraris: polseres de bronze, botons d'os i ceràmica. Es tracta d'una de les construccions prehistòriques millor conservades de Menorca. El seu nom significa "La nau de les colomes torcaces".
El primer autor que es va ocupar d'este edifici va ser Juan Ramis, en la seua obra Antiguetats cèltiques de l'illa de Menorca, de 1818, que és el primer llibre en castellà íntegrament dedicat a la prehistòria.
En l'actualitat està restaurada i el jaciment està obert al públic per a la seua visita. És un dels icons i reclams turístics més importants de l'illa. Està situat en el km 40 de la carretera Em-1 de Menorca, entre Ciutadella i Ferrerías.
Hui per hui, el monument està considerat com l'edifici íntegrament conservat més antic d'Europa.[2]
Durant la fi de semana del 17 de març de 2018, el monument va ser greument vandalizado sofrint grafitis en 81 de les pedres que componen la construcció.[3] La policia va obrir una investigació sense cap resultat i es va desnugar una gran resposta d'indignació política i ciutadana en haver danyat un dels icons de l'illa i haver perjudicat, per un atre costat, al turisme cultural. El Consell Internacional de Monuments i Llocs ya havia emés un informe desfavorable sobre la vigilància dels monuments talayóticos menorquines declarant-la deficient.[4][5] Les pintades varen ser eliminades per un equip de restauradores a instàncies del Consell Insular de Menorca, de modo que l'edifici va recuperar el seu aspecte original en poc temps.[6]
És un dels 32 jaciments prehistòrics menorquines que es varen presentar a la candidatura de la «Menorca talayótica» i que varen ser inscrit en la Llista del Patrimoni Mundial de la l'UNESCO en 2023.[7][8]
Descripció de l'edifici
[editar | editar còdic]
La forma de la Naveta dones Tudons és similar a una barca bocabajo, en la popa en la seua frontera trapezoidal i la seua proa sobre l'àbsit. En planta, és similar a una semielipse. Les seues dimensions exteriors són un llarc aproximat de 14,5m, un ample de 6,5m i una altura de 4,55m que s'especula podria haver aplegat fins als sis metros d'alt originalment. Es troba orientada Sursudoeste/Estenoreste, sent al sur la posició de l'entrada situada en el centre de la frontera.[11]
La frontera, murs laterals i àbsit de l'edifici consistixen de successives capes horisontals de blocs calizos llaurats en martells[12] encaixats entre sí en junta seca, és dir, sense amprar morter, en els seus fonaments sobre un zócalo de blocs de major tamany.[13]
L'estreta i baixa porta d'entrada (0,57 m x 0,75 m) està rebaixada per a poder ser sagellada per mig d'una llosa de tancament. L'entrada conduïx a través d'un breu passadiç a una antecámara d'1,3 metros de llarc, i darrere un atre curt passadiç a la cambra principal, o cambra baixa (7,45 m x 2,45 m), que conta en un sostre de sellars ciclópeos insertats en els murs. Sobre esta cambra es troba la cambra superior, que és accessible des de la part superior de l'antecámara. És llaugerament més curta i estreta (7,10 m x 1,90 m) que la seua homòloga inferior, en una distància al sostre propenca a 0.85m que igualment està constituït de lloses horisontals dispostes unes sobre atres com voladizos successius, formant una falsa volta.[11] Estes lloses conten en forats possiblement destinats a la ventilació.[14]
En la cultura popular
[editar | editar còdic]Alguns dels monuments megalítics i Menorca tenen llegendes associades. De la naveta dones Tudons es diu que va ser construïda per un jagant competint en el seu germà per l'amor d'una dòna. Mentres un li anava a oferir la naveta, l'atre li oferia un pou. Quan a la naveta li faltava una única pedra per completar-se (aquella que es trobava desapareguda quan es va descobrir), el segon dels jagants va completar el seu pou. Celós, el jagant de la naveta li va llançar la pedra a l'atre, assessinant-ho i destruint l'obra. Despuix de ser conscient de que havia assessinat al seu germà es va suïcidar. La dòna, en quedar sense pretenents, va morir de pena.[15] Una atra versió de la llegenda conta que, estant l'illa fragmentada en dos regnes, el fill i hereu d'un dels monarques es va enamorar de la filla del rei veí i, com ella li corresponia, va demanar la seua mà, estant d'acort en l'enllaç abdós sobirans perque aixina es compliria el vell somi d'unificar la chicoteta illa. No obstant, la princesa, caprichosa, va posar una condició: abans de la cerimònia nupcial, el seu futur marit deuria construir la casa en la que viurien abdós; ell solament, sin ayuda de ningú. Aixina li demostraria el seu amor. Ilusionat i afanoso, l'enamorat príncip es va posar mans a l'obra, portant les enormes pedres des de pedreres lluntanes i disponent-les, ell solament - com era condició - una damunt de l'atra, formant, poc a poc la bonica naveta. Quan ya estava pràcticament terminada i solament faltava colocar una pedra, extenuado, no va poder en l'últim esforç i l'enorme sellar que alçava sobre el seu cap se li va vindre damunt i li va matar. Varen decidir enterrar-li en l'interior. Lo que anava a ser la seua llar es va convertir en la seua tomba. La princesa va fugir desesperada en el seu vestit de nóvia i mai més es va saber d'ella. Des de llavors, segons la llegenda, estes construccions varen tindre caràcter funerari.[16]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Ajuntament de Ciutadella
- ↑ «La cultura funerària en el periodo naviforme.». Consultat el 7 d'octubre de 2011.
- ↑ «Apareix ple de pintades el monument prehistòric més important de Menorca.». Consultat el 19 de març de 2018.
- ↑ «El monument prehistòric més important de Menorca apareix ple de pintades.». Consultat el 19 de març de 2018.
- ↑ «Els huit punts que el Consell deurà revisar de la Menorca Talayótica.». Consultat el 19 de març de 2018.
- ↑ «de-pintades.html Copia archivada». Archivat des d'el de-pintades.html original, el 27 de novembre de 2018. Consultat el 26 de novembre de 2018.
- ↑ https://www.menorcatalayotica.info/portal.aspx?IDIOMA=2
- ↑ Consell Insular de Menorca. «Naveta dones Tudons. Menorca Talayótica, candidata a Patrimoni Mundial de la UNESCO».
- ↑ Peet 1912, p. 73
- ↑ Cartailhac 1892
- ↑ 11,0 11,1 Grinsell 1975
- ↑ Guillemard 1907, pàg. 465–467
- ↑ «Naveta dels Tudons (Ciutadella, Menorca)]». artehistoria. «Tota la construcció es va eixecutar per mig de sellars de bon tamany disposts en hiladas regulars, llevat el zócalo fet a pur de blocs de major tamany que servixen de fonamentació.»
- ↑ «Tektonika, a photo gallery - an exhibit of photographs of the stonework of the Balearic Islands & the Catalan mainland». Stonefoundation.org.
- ↑ «LA NAVETA DES TUDONS.». Consultat el 19 de març de 2018.
- ↑ Grans Enigmes i Misteris de l'Història. Carlos J. Taranilla de la Varga. 2017
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (2005) The archaeology of Mediterranean prehistory, Oxford: John Wiley & Sons- Blackwell. ISBN 978-0-631-23267-4.
- Cartailhac, Émile (1892). Monuments primitifs dones îles Baléares (en francés), Toulouse: É. Privat. (Public domain)
- (1997) «Prehistoric subsistence and monuments in Mallorca», Encounters and transformations : the archaeology of Iberia in transition, Sheffield: Sheffield Academy Press. ISBN 978-1-85075-593-7.
- Fernández Miranda, Manuel (1997). «Aspect of Talayotic culture», Encounters and transformations : the archaeology of Iberia in transition, Sheffield: Sheffield Academy Press. ISBN 978-1-85075-593-7.
- Gerster, Georg (2007). The Past from Above: Aerial Photographs of Archaeological Sites, Los Angeles, Califòrnia: Getty Publications, pp. 416. ISBN 0892368179.
- Grinsell, Leslie V. (1975). Barrow, pyramid, and tomb : ancient burial customs in Egypt, the Mediterranean, and the British Isles, Boulder, Colorat: Westview Press. ISBN 0-89158-504-4.
- Guillemard, F.H.H. (1907). “The Balearic Islands and their Antiquities”. Proceedings of the Cambridge Antiquarian Society 11 (3): 465–467. George Bells & Sons.
- “The Orientations of the Burial Monuments of Menorca” (1991). Journal for the History of Astronomy 22: 15–41. Bibcode: 1991JHAS...22...15H. Recuperate le 3 May 2012.
- James, Edwin Oliver (1957). Prehistoric religion: a study in prehistoric archaeology, New York: Barnes & Noble. ISBN 9781111767211.
- Lagarda Mata, Ferran (2010). Menorca Arqueològica II: La Naveta dones Tudons i atres monuments propencs (Ciutadella de Menorca) (en espanyol), Sobradiel: FLM-Editor. ISBN 9788496810150.
- Peet, T. Eric (1912). «France, Spain and Portugal», Rough Stone Monuments and Their Builders, London: Harper & Brothers. (Public domain)
- Veny, C. (1987). “Les navetas de Menorca” (espanyol). Proceedings of the conference "Un millennio vaig donar relazioni fra la Sardegna i i Paesi del Mediterraneo: 443–72. Cagliari: Edizioni Della Torre.
- Grinsell, Leslie V. (1981). “The Naveta of Els Tudons (Menorca)”. Antiquity 55: 196–99.
- Borlase, William Copeland (1897). The dolmens of Ireland, their distribution, structural characteristics, and affinities in other countries (vol. II), London: Chapman & Hall, pp. 699–700. Consultat el 8 May 2012.
- Mascaró Pasarius, Josep (1968). Prehistòria de les Balears, Palma de Mallorca: Gràfiques Miramar. OCLC 758477734.
- (1977) Història de Menorca (vol. Prenc I, dels orígens al final de l'Edat Mija) (en espanyol). ISBN 844003881X.
- Pérez, Rafael Micó (2005). Cronologia absoluta i periodización de la prehistòria de les Illes Balears (vol. BAR international séries 1373) (en espanyol), Oxford: Archaeopress. ISBN 1841718157.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Naveta des Tudons» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.