L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Pabellons Güell

Els pabellons de la Finca Güell (o, senzillament, pabellons Güell) són una série d'edificacions situades en el barri de Pedralbes, en Barcelona, obra del arquitecte moderniste Antoni Gaudí, construïts entre 1883 i 1887.

Pabellons Güell

Esta obra pertany a l'etapa orientalista de Gaudí (1883-1888), periodo en que l'arquitecte realisa una série d'obres de marcat gust oriental, inspirades en l'art del Pròxim i Lluntà Oriente (Índia, Pèrsia, Japó), aixina com en l'art islàmic hispànic, principalment el mudéjar i nazarí. Gaudí ampra en gran profusió l'azulejería , aixina com els arcs mitrales, cartelas de rajola vist i arremates en forma de templete o cúpula.[1]

Història

editar
 
Glorieta del mur de prop de la finca Güell, actualment desapareguda. Apareixen les filles de Eusebi Güell i la seua dama de companyia
 
Picadero a l'aire lliure de la finca Güell, actualment desaparegut

Gaudí va rebre l'encàrrec de part del seu gran mecenes, el comte Eusebi Güell. Este havia conegut l'obra de Gaudí en l'Exposició Universal de París de 1878, data en la que va escomençar una llarga amistat i un gran número d'encàrrecs com el palau Güell, les cellers Güell, els pabellons Güell de Pedralbes, el parc Güell i la cripta de la Colónia Güell en Santa Coloma de Cervelló.

Güell tenia una finca en Els Corts de Sarrià, unió de dos terrenys coneguts com a Ca Feliu i Ca Cuyàs de la Riera.[2] L'arquitecte Joan Martorell, un dels mestres de Gaudí, havia reformat un antic mas i l'havia transformat en un palauet d'aire caribeny. Gaudí va rebre l'encàrrec de reformar la casa i construir un mur de prop i els pabellons de porteria.[3] En la casa va construir unes escales monumentals, un mirador, un templete i un picadero a l'aire lliure. En el restant de la finca, va construir el mur de prop, la porteria i les caballerizas. Del conjunt es conserven els pabellons de l'entrada principal, a on s'ubicava la porteria, aixina com les portes este i sur que delimitaven la finca.[4] El palauet va ser cedit a la Casa Real espanyola en 1919 i reconvertit en el palau Real de Pedralbes. En el transcurs de la remodelació, es varen perdre les reformes realisades per Gaudí en la casa.[5]

En 1956, part del terreny que quedava de la finca va ser comprada per l'Universitat de Barcelona, que va construir la Facultat de Dret. Va quedar una parcela d'uns 8000 m², delimitada pels carrers Pere Duren Farell, George R. Collins, l'avinguda de Pedralbes i la partix nort del terreny de la facultat, que és la que actualment acull els pabellons.[6] En 1969, els pabellons Güell varen ser declarats Monument Històric-Artístic de Caràcter Nacional.[7] Entre 1968 i 2008 varen ser sèu de la Real Càtedra Gaudí, pertanyent a l'Universitat Politècnica de Catalunya. En 2015 es varen obrir els pabellons al públic, despuix d'una restauració dels mateixos.[8]

Descripció

editar
 
Reixa d'entrada als pabellons


Gaudí va fer un proyecte d'aire oriental, que recorda en ocasions al art mudéjar.[9] Va realisar el mur de mampostería en vàries portes, destacant la principal en una reixa de ferro en forma de dragó, en ulls de cristal, obra del ferrer Joan Oñós. Dita figura representaria a Ladón, el dragó guardià del Jardí de les Hespérides, vençut per Hércules en la seua undècim treball —episodi que narra Jacinto Verdaguer en el seu poema La Atlántida, dedicat a Antonio López i López, primer marqués de Comillas, que era el sogre de Eusebi Güell, a on podem percebre el possible orige de la figura d'entrada als pabellons—. Damunt del dragó hi ha un taronger fet d'antimoni, alusivo també a les Hespérides. La forma del dragó correspon a la posició de les estreles de la constelació del Dragó, en la que va ser convertit Ladón com a castic pel robo de les taronges.[10] Segons diversos testimonis, originalment este dragó era polícromo, i tenia un mecanisme per a articular les seues garres.[11]

 
Templete dels pabellons

La que era l'entrada principal de la finca, orientada al nort, està formada per dos pabellons: la porteria i la caballeriza, que consta de quadra i picadero.[12] La porteria consta de tres chicotetes edificacions, la central de planta poligonal i cúpula hiperbòlica, i atres dos més chicotetes de planta cúbica. Les tres estan arrematades per uns ventiladors en forma de fumerals, recobertes de ceràmica. La caballeriza és de base rectangular, coberta en una série de voltas tabicadas sustentades en arcs catenarios, mentres que el picadero és de base quadrada, en una cúpula de perfil hiperboloidal, arrematada per una llanterna.[13] L'obra està realisada en rajola vist de diverses tonalitats entre el roig i el groc, i recoberta de cristal de colors; en certes seccions va utilisar també blocs prefabricar de ciment.[14]


Les atres dos portes d'accés a la finca varen perdre la seua funcionalitat en l'urbanisació de l'avinguda Diagonal: la porta sur es troba en el carrer Lluís Solé i Sabaris, entre les facultats de Geologia i Biologia de l'Universitat de Barcelona; va ser restaurada en 1982 per esta universitat, encara que la seua reixa de ferro va ser traslladada a la Casa-Museu Gaudí del parc Güell. La porta este va ser demolida en construir la Facultat de Farmàcia, pero reconstruïda en 1957 junt a este edifici, en l'avinguda de Juan XXIII.[5]

Gaudí també es va encarregar parcialment del disseny dels jardins de la finca, construint dos fonts i una pérgola, i plantant diversos tipos de plantes mediterrànees (pins, eucaliptos, palmeras, ciprers i magnolias).[14] Encara subsistix la Font d'Hércules junt al palau Real de Pedralbes, restaurada en 1983; conté un bust de l'héroe mitològic grec, sobre una pila en l'escut de Catalunya i un caño en forma de dragó chinenc.[15]

Vore també

editar

Referències

editar
  1. ↑ Bergós i Massó, 1999, p. 52.
  2. ↑ Giralt-Miracle, 2012, p. 116.
  3. ↑ Bassegoda i Nonell, 2002, p. 123.
  4. ↑ Regàs, 2009, p. 49.
  5. ↑ 5,0 5,1 Bassegoda i Nonell, 1989, p. 266.
  6. ↑ Bassegoda i Nonell, 1989, pp. 266-267.
  7. ↑ Bassegoda i Nonell, 1989, p. 268.
  8. ↑ «Els Pabellons Güell s'òbrin al públic». Consultat el 28 de febrer de 2016.
  9. ↑ Crippa, 2007, p. 18.
  10. ↑ Bassegoda i Nonell, 2002, p. 125-126.
  11. ↑ Giralt-Miracle, 2012, p. 118.
  12. ↑ Bassegoda i Nonell, 1989, pp. 264-265.
  13. ↑ Bassegoda i Nonell, 2002, p. 124.
  14. ↑ 14,0 14,1 Crippa, 2007, p. 17.
  15. ↑ Bassegoda i Nonell, 1989, p. 275.

Bibliografia

editar
  • Bassegoda i Nonell, Joan (1989). El gran Gaudí, Sabadell: Ausa. ISBN 84-86329-44-2.
  • Bassegoda i Nonell, Joan (2002). Gaudí o espai, llum i equilibri, Madrit: Criteri. ISBN 84-95437-10-4.
  • Bergós i Massó (1999). Gaudí, l'home i l'obra (en català), Barcelona: Lunwerg. ISBN 84-7782-617-X.
  • Crippa, Maria Antonietta (2007). Gaudí, Köln: Taschen. ISBN 978-3-8228-2519-8.
  • Estévez (2011). Arquitectura de Gaudí, Madrit: Tikal. ISBN 978-84-9928-106-3.
  • Giralt-Miracle (2012). Gaudí essencial, Barcelona: La Vanguardia Edicions S.L.. ISBN 978-84-96642-73-7.
  • Regàs (2009). Obra completa d'Antoni Gaudí, Barcelona: Dos d'Art Edicions. ISBN 978-84-96783-42-3.

Enllaços externs

editar

Commons


Referències

editar


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Pabellons_Güell&oldid=989078»