Ocupa una superfície de 1171 hectàrees, que es distribuïxen per dos espais contigus, pero ben diferenciats: la montanya d'Abantos i la finca històrica de la Herrería. Este espai natural reunix importants valors ecològics, ya que alberga una rellevant població de palometasapolo i isabelina, dos espècies que estan protegides per la Comunitat de Madrit. També presenta un gran interés paisagístic, com a mirador del Monasteri de l'Escorial.
El seu relleu està configurat per grans elevació alçades alternant-se en atres blocs afonats (horst i graven).
Sobre la litologia podem senyalar l'existència de gneises d'orige metamòrfic predominants en tot el mont Abantos, roques granítiques que es varen encaixar en les anteriors a favor de les grans falles de direcció SO-NE, wolframio (or negre) “mina dels Alemans” en Sant Lorenzo de l'Escorial i per últim magnesita (va existir una mina antany en la zona).
En el Paleozoico mig (360 millons d'anys) es produïx un plegament i metamorfisme d'antics granit i sediment originant-se els gneises.
Durant el Paleozoico superior (entre 290 i 250 m.a.) es fractures eixos materials i en la fase final d'esta era es produïx l'elevació general de tota la Cordillera.
En el Mesozoico (entre 250 i 65 m.a.) es donen processos d'erosió i desmantellament del relleu. Es produïx una important transgressió marina,(pot ser que en aquell moment la serra no anara més que un illot poc elevat sobre la mar, a continuació aniran formant-se conques de sedimentación que recobrixen les planures en sediment que donaran lloc a les calcàrees. (en les vores de les serres.
En el Cenozoico o Terciario (entre 65 i 1,8 m.a.) es produïx l'Orogènia Alpina i per tant es reactiven els processos que provoquen l'elevació de la serra i la compartimentació en blocs de la Replanell (fractures i falles que varen elevar alguns blocs mentres que uns atres varen quedar afonats “relleu germànic”).
Ya finalment en el Cuaternario (fa 1,8 m.a. fins a hui) se succeïxen processos de glaciarismo que acabaria de modelar varis dels relleus actuals de la serra en menuts circs de tipo pirenaic.
Podem diferenciar dos unitats de relleu en la zona. Per un costat la serra i per un atre la rampa o piedemonte.
La serra és de litologia dispar en els següents materials: esquistos, gneis, granit; i que no alcança els 2000 m d'altitut.
La rampa o piedemonte està conformada per una planura desenrollada sobre la rampa basal granítica a partir del pico de Abantos (1753 m, d'igual modo podem apreciar una série de depòsits gravitacionals de materials erosionats en les zones de serra. Sobre els materials direm que són molt heterogéneus (fragments de roques fins “rovines i argila, graves i arenes) la qual cosa dona lloc a una baixa compacidad del sol.
El clima de la zona es correspon clarament en el clima mediterràneu-continental característic de la submeseta sur.
En ell les precipitacions majors es donen en la serra i existix una gradació molt marcada segons descendim en altura cap a la zona de conca. Les precipitacions són superiors als 1000 mm anuals en la zona de la serra, en la zona de piedemonte no obstant són entre 600 i 900 mm de mija anual. Ademés són irregulars a grans traces en caràcter anual i interanual. El màxim pluviométrico s'arreplega en novembre i un de secundari en abril. En giner i febrer es dona un mínim relatiu per la presència de periodos anticiclònics pero de poca importància degut a que hi ha una major humitat a lo llarc de l'any. I el mínim relacionat en la sequia estival en esta zona no és tan reseñable com en les zones de vega i campiña de la Comunitat de Madrit. Per últim sobre les precipitacions en forma de neu direm que s'arrepleguen 75 dies de nevada aproximadament en les parts més altes i de 15 a 21 en la zona de piedemonte.
Les temperatures reflectixen el caràcter continental meseteño de tal manera que a mida que ascendim en altura estàs disminuïxen (gradient tèrmic). Es produïx ademés un marcat contrast tèrmic estacional i diari. La temperatura mija anual en la zona de serra és de 6 a 8 °C i la temperatura mija anual en zona de rampa o piedemonte està compresa entre 13 i 14 °C. Ací les temperatures no són tan extremes com en les zones de la conca.
I per un atre la conca del riu Aulencia (afluent ric Guadarrama).
Els cursos d'aigua dels rius i rieres posseïxen un règim mixt corresponent a rius de montanya mija pluvio-nival en major caixer hidrològic en març i abril per fusió de neus, i en estiaje estiuenc que s'allarga fins a l'entrada de l'autumne.
Rieres dins de la conca hidrogràfica del riu Aulencia:
Riera del Barrancón
Riera de la Creu
Riera de les Cebadillas
Riera del Batán (a on desemboquen els següents: riera de la Barranquilla, riera del Romeral, riera de l'arca del Helechal, riera dels Castanyers, riera del Avispero, riera de la Torrecilla, riera del Valle)
Riu Aulencia que travessa en sentit O-E la Herrería. En el seu curs es forma l'embassament de Valmayor.
Rieres dins de la conca hidrogràfica del Valle dels Caiguts:
Riera de la Pontezuela
Riera dels Morals
Riera de Fuentevieja.
Per últim existixen una série d'assuts característics en la zona manades construir per Felipe II:
Assuts del Romeral
Assut de l'Infant
Preses del Batán.
Zona de la serra: en ella trobem substrats silíceos durs de granit i gneis. Els sols ací s'assenten sobre fortes pendents que accentuen els processos erosivos. Presenten ademés textures llaugeres que van des de l'arenenca grossa fins a la franc-arenenca, donant lloc a sols compactes. Eixemples: terra parda (inceptisol) i Haploxeralfs (de colors pardos en poca matèria orgànica).
Rampa: en ella es troben Xerochrepts que són sols molt favorables per al desenroll de la vegetació.
Fresneda: ocupa bona part de la Herrería i algunes zones de Abantos. En ella es reflectix l'activitat ganadera (adehesamiento) i va servir antany com a reserva de fusta de fresno, fulls i ramillas (forraje per al ganado) Eixemplar:
Encinar: es troba en zones pròximes a Sant Lorenzo de l'Escorial. Estos posseïxen estructura adehesada (activitat agrícola-ganadera) i els eixemplars que en ells es distinguixen són els següents:
carrasques (Quercus ilex subsp. ballota):
ginebreres de miera (Juniperus oxycedrus subsp. badia)
jaras pringosas (Cistus ladanifer)
cantuesos (Lavandula stoechas subsp. pedunculata)
torviscos (Daphne gnidium)
Roureda: el roure és la vegetació potencial de l'ala de Abantos. La seua ubicació comprén la zona del Bosc de la Herrería. Els seus eixemplars característics són:
Pinada de repoblament: este no és autòcton de la zona sino que va ser introduït per la mà de l'home recentment. Va ser promogut per l'Escola d'Ingeniers de Monts de Sant Lorenzo de l'Escorial en la finalitat de repoblar l'ala de Abantos que es trobava molt deforestada despuix d'una série d'incendis. La finalitat del mateix era protegir a l'ala dels problemes d'erosió accentuada per sols descoberts de vegetació. D'igual modo es pretenia evitar que dita erosió i l'arrastre de sediment ala avall colmatara els embassaments. Alguns dels eixemplars introduïts són:
pins negrales (Pinus pinaster)
cedres (Cedrus deodara):
pi selvat o albar (Pinus sylvestris)
Líquenes: existix un ampli inventari d'espècies de fongos liquenizados principalment en La Herrería. Alguns eixemples són la Cladonia fimbriata, la Lobaria scrobiculata i la Lasallia pustulata.
Briòfits: estos engloben als verdets, hepàtiques i antóceras que apareixen en els mijos desfavorables per a plantes vasculars com les roques o les corfes dels arbres. Són molt depenents de la humitat ambiental pel seu poc desenrollat sistema vascular, i l'explicació de la presència en la zona és deguda a l'abundància de precipitacions
Fauna:
Vaques: en la Zona de la Herrería és possible observar ganado vacú pastando.[3]Vaca de la Zona de la HerreríaVaca de la Zona de la Herrería
Ademés dels seus atractius migambientals i paisagístics, el parage posseïx una gran importància històrica. Les ales del Mont Abantos varen ser elegides pel rei Felipe II com a solar del Monasteri de l'Escorial, obra del sigle Plantilla:SIGLO. Tota la montanya va quedar integrada dins del Real Lloc, junt en La Herrería, entros atres enclavaments pròxims a l'edifici.
Esta formació montanyosa pren el seu nom del abanto, terme en el que es designa a diferents espècies avícoles que, com el buitre negre, el buitre leonado o l'alimoche, pertanyen a la família dels accipítridos. Pese a això, estes aus pràcticament han desaparegut del Mont Abantos. La montanya també va ser coneguda, en temps de Felipe II, com a Bon Mont de l'Orso, per l'abundància d'este animal, hui absent de les seues ales.
El bosc de la Herrería, per la seua banda, era designat antigament com Dehesa de les Ferrerías de Fuentelámparas. Va ser la primera finca que Felipe II va adquirir, en el seu objectiu de anexionar un ampli territori de realengo entorn al Monasteri de l'Escorial. Va passar a mans de la Corona Espanyola en l'any 1562. La seua propietat corresponia a Pedro Gómez de Porres, comendador de l'Orde de Santiago que residia en Segòvia.
En La Herrería es troben dos construccions d'interés. La Cadira de Felipe II està llaurada sobre una roca de granit que, segons la llegenda, era utilisada pel monarca per a vigilar les obres del Monasteri de l'Escorial. Recents investigacions apunten a que es tracta d'un altar d'ofrenes prerromano. Prop d'este monument, es troba l'Ermita de la Verge de Gràcia, lloc de pelegrinage durant la Romeria de Gràcia, considerada la més important de la Comunitat de Madrit.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Parage pintoresc de la Pinada de Abantos i Zona de la Herrería.