Anar al contingut

Parnassius apollo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
apolo (Parnassius apollo)

La apolo[1] (Parnassius apollo) és una espècie de lepidòpter ditrisio de la família Papilionidae pròpia dels massiços montanyosos de les zones templades i fredes d'Eurasia, inclosa la península ibèrica.[2][3]

Descripció

[editar | editar còdic]

És una palometa relativament gran, que pot alcançar una envergadura de 8 cm. És immediatament reconeixible pel color predominantment blanc de les seues ales, de textura apergaminada i translúcidas (hialinas) en les seues parts marginals, a on carixen de escamas. L'ala anterior du una série de grans taques negres i l'ala posterior posseïx dos grans ocelos rojos en núcleu blanc i tancades per un anell negre. La forma i color d'eixos ocelos varien enormement d'una població a una atra.


La oruga és enterament negra, en files de taques grogues o anaranjadas a cada costat i en pelillos negres que naixen de menudes barrugues. Pot aplegar a medir 5 cm.


Àrea de distribució

[editar | editar còdic]

L'àrea de distribució d'esta espècie és amplísima i cobrix pràcticament totes les zones templades i fredes d'Eurasia. Es tracta, no obstant, d'un àrea molt disyunta, havent-se descrit numerosíssimes subespecies i varietats en els diferents sistemes montanyosos en els que viuen les seues poblacions. Presenta, en molts llocs, un caràcter relicto, devent-se la seua presència als grans moviments faunísticos induïts per les glaciacions cuaternarias. De confirmar-se les previsions dels experts en relació en el calfament global observat estes últimes décades, moltes d'eixes poblacions relictas podrien desaparéixer definitivament dels massiços més meridionals en un futur no molt lluntà, a mida que vagen desapareixent els hàbitats que necessita per a viure (colonisats per una vegetació molt més densa i tancada).cita requerida El número de subespecies és major en les parts meridionals de la seua àrea de repartiment, a on els processos d'especiación no es varen vore interromputs per les glaciacions. S'han descrit, aixina, 22 subespecies en la península ibèrica, sent les poblacions de Serra Nevada, les més clarament diferenciades del restant de poblacions (presenten la particularitat de tindre els ocelos de l'ala posterior de color groc-anaranjado en lloc de roig).

Hàbitat

[editar | editar còdic]

Per a poder completar el seu cicle vital, la palometa apolo necessita zones obertes, en una vegetació predominantment herbácea, en les que creixquen les plantes nutricias de les que s'alimenten les seues larves. En entorns naturals, eixes condicions són essencialment les dels prats de montanya, esguitats de zones pedregosas, en els que abunden dites plantes. El pastoreig ha propiciat l'aparició de zones que presenten tals característiques a altituts inferiors, pero l'abandó d'esta pràctica ha dut, no obstant, a la desaparició de l'espècie en moltes de tals zones, recolonizadas per una vegetació molt més densa i tancada. Esta és, ademés de l'us indiscriminat d'insecticida en alguns llocs, l'explicació més provable de la seua desaparició o rarefacción en massiços de mijana altura, tal com els Vosges (França), a on es va extinguir la subespecie que ho poblava.

Cicle vital

[editar | editar còdic]

En viure esta palometa en els ecosistemes més elevats dels massiços montanyosos, tan solament s'observa una única generació anual que vola de juny a agost, coincidint en el curt periodo vegetatiu d'aquelles zones. Passa l'hivern com a larva, protegida en l'ou, del que ix en escomençar la primavera. Es forma la crisálida en maig-juny, podent durar de 10 dies a vàries semanes el procés de metamorfosis.

Plantes nutricias

[editar | editar còdic]

Les orugas s'alimenten de diferents espècies de crasuláceas principalment dels gèneros Sedum i Sempervivum.

Subespecies

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Monasteri #León, I. (Coord.) et al. 2017. Proposta actualisada de noms comuns en castellà per a les palometes de la península ibèrica, Balears i Canàries (Lepidoptera: Papilionoidea). Bolletí de la Societat Entomológica Aragonesa (S.I.A.), nº 60: 463–483.
  2. http://www.magrama.gob.es/es/biodiversidad/temas/espacios-protegits/parnassius_apollo_tcm7-272527.pdf
  3. http://www.asturnatura.com/especie/parnassius-apollo.html Parnassius apollo

Bibliografia

[editar | editar còdic]