Ditrisio
Els ditrisios (Ditrysia) són un clado d'insectes del orde Lepidoptera, sense ranc taxonòmic, que agrupa tant palometes diürnes (ropalóceros) com a nocturnes (heteróceros). El seu nom deriva de que les femelles tenen dos obertures sexuals: una per al emparellament, i una atra per a posar els ous. Prop del 98 % de les espècies de lepidòpters pertany a Ditrysia.[1]
Nota: Hedyloidea i Hesperioidea han segut inclosos en Papilionoidea, com a famílies: Hedylidae i Hesperiidae.
Sistemàtica
Les principals divisions dels ditrisios reconeixen a tres clados successivament més restringits. En orde de major a menor inclusió, són Apoditrysia, Obtectomera i Macrolepidoptera. Estes divisions, basades en caràcters morfològics, es correlacionan en tendències generals postulades en el cicle biològic de vida.[2] Per eixemple, en la majoria dels linajes no ditrysianos i en molts linajes ditrysianos primitius, les larves solen viure i alimentar-se dins de la planta hoste, en major freqüència com minadores de fulls, emergint, si és que ho fan, solament per a buar. En la majoria dels Apoditrysia no macrolepidópteros, les larves viuen fòra de la planta, pero construïxen i s'alimenten dins de refugis com a rets de seda o fulls enrollades i nugades en seda. Solament en el clado Macrolepidoptera, que comprén les palometes i arnes de major tamany, les orugas solen alimentar-se expostes al full. Els Macrolepidoptera també diferixen del restant de Ditrysia, a sovint denominats informalmente "Microlepidoptera", en que més del 80% de les espècies, principalment de les superfamilias Drepanoidea, Geometroidea i Noctuoidea, posseïxen algun tipo de "oïts" que detecten ultrasòs, generalment ubicades en el tórax o el abdomen. Estos òrguens auditius provablement varen evolucionar com a defensa contra els rat penat que cacen en sonar. Entre els microlepidópteros, en canvi, l'única gran superfamilia que posseïx tals "oïts" és Pyraloidea.[1]
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Toward reconstructing the evolution of advanced moths and butterflies (Lepidoptera: Ditrysia): an initial molecular study».BMC Evolutionary Biology.9(1)ISSN 1471-2148.doi:10.1186/1471-2148-9-280.Consultat el 2025-08-26.
- ↑ «Early evolution of the Lepidoptera + Trichoptera lineage: phylogeny and the ecological scenario».Mémoires du Muséum national d'histoire naturelle.173
- 253–271.Consultat el 2025-08-26.
Bibliografia
- Kristensen, N. P. i Skalski, A. W. 1999. Filogenia i paleontologia; pp. 7-25; en: Lepidoptera: arnes i palometes. 1. Evolució, Sistemàtica, i Biogeografía. Handbook of Zoology Vol. IV, Part 35. N. P. Kristensen, ed. De Gruyter, Berlín i Nova York.
Enllaços externs
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ditrysia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.