Emparellament
.jpg)
En biologia, el emparellament és el emparejamiento d'organismes de sexe opost o hermafroditas, usualment en fins de reproducció sexual. És el conjunt de tots els comportaments de corteig i crío que realisen dos individus de distint sexe per a procrear, i que culmina en la còpula, en oposició a la possibilitat d'engendrar descendència d'un sol individu (reproducció asexual, partenogénesis, androgénesis).[1]
En animals socials es fa extensible a la criança o conte de la crío en comuna; en algunes aus, per eixemple, inclouria la construcció del niu i la nutrició dels pollets.
En ganado i atres espècies domesticades o controlades pel home, l'inseminació artificial i atres tècniques de reproducció assistida solen reemplaçar el emparellament natural.[1]
En animals
Per al emparellament els animals (incloent els humans) realisen dos processos el corteig (l'interacció) i la còpula l'introducció del esperma per mig de l'aparat genital per a conseguir la fecundació. En la majoria dels animals el mascle se situarà arrere de la femella encara que atres animals poden fer-ho de front o en atres posicions. La fertilisació pot ser interna dins del cos de la femella o externa fora del cos de la femella.[2]
En alguns artròpodes terrestres, inclosos els insectes que representen els clados filogenético basals (primitius), el mascle deposita espermatozoides en el substrat, a voltes almagasenats dins d'una estructura especial. El emparellament implica induir a la femella a dur el paquet d'esperma a la seua obertura genital sense copulació real. En grups com els parots i moltes aranyes, els mascles extruyen els espermatozoides en estructures copuladoras secundàries remogudes de la seua obertura genital, que despuix s'usen per a inseminar a la femella (en els parots, és un conjunt de esternitos modificades en el segon segment abdominal; en les aranyes, és el pedipalp masculí).[2]
En els animals, les estratègies de emparellament inclouen el emparellament a l'encert, el emparellament associatiu o un grup de parelles. En algunes aus, inclou comportaments com la construcció de nius i l'alimentació dels fills. La pràctica humana de emparellament i inseminació artificial d'animals domesticats és part de la cria d'animals.
En protistas
En els protistes en reproducció sexual concretament els protozous i algues unicelulars, el emparellament es dona per mig de l'unió d'organismes i la reproducció pot ser per singamia (l'unió de gamets en la fertilisació), autogamia (autofertilizaació) o per conjugació (intercanvi d'informació genètica). Molts protistas poden formar quiste, una etapa de repòs que servix per a preservar l'espècie quan les condicions ambientals són desfavorables.[3]
La reproducció sexual és una traça únicament trobada en els eucariota i absent en els procariota que es reproduïxen asexualment. Ya que els gens per a la reproducció sexual estan presents en els eucariota asexuals s'ha assumit que el emparellament ya va estar present en el primer organisme eucariota.[4]
Vore també
- Còpula (zoologia)
- Relació sexual
- Fecundació
- Aparat reproductor femení
- Aparat reproductor masculí
- Evolució del sexe
- Sistema de determinació de sexe
- Sexualitat vegetal
- Cridada de emparellament
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Pérez Porte, Julián Darío; Gardey, Ana. «Apareamiento - Definicion.de» (en es). Definició.de. Consultat el 2025-06-12.
- ↑ 2,0 2,1 Birkhead, Tim R.; Møller, Anders Pape (1998-08-12). Sperm Competition and Sexual Selection (en en), Elsevier. ISBN 978-0-08-054159-4.
- ↑ Margulis, L., J.O. Corliss, M. Melkonian, D.J. Chapman. Handbook of Protoctista. Jones and Bartlett Publishers, Boston, 1990.
- ↑ Dave Speijer 2015, Sex is a ubiquitous, ancient, and inherent attribute of eukaryotic life PNAS July 21, 2015 112 (29) 8827-8834; https://doi.org/10.1073/pnas.1501725112
- Este artícul conté una traducció derivada de «Apareamiento» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.