Glaciació cuaternaria
La Glaciació cuaternaria, també coneguda com a Glaciació alpina o Edat de gèl actual, designa una série d'events glacials separats per periodos interglaciars que es varen produir durant el periodo Cuaternario, des de fa 2,58 millons d'anys fins al present. Durant este periodo, es varen expandir capes de gèl a partir sobretot de l'Antàrtida i Groenlàndia, i en molts atres llocs es varen produir capes gelades fluctuantes, com la capa de gèl Laurentino. Els principals efectes d'una era de gèl són l'erosió i la deposición de residus sobre grans extensions de terra, la modificació de la ret fluvial, la creació de millons de llacs, canvis en el nivell de la mar, desenroll de llac pluvials llunt de les vores de la mar, ajuste isostático de la corfa terrestre i vents excepcionals. Afecta a oceans, inundacions i comunitats biològiques. Les pròpies capes de gèl, en elevar l'albedo, tenen un important efecte en el refredat del clima.
Descobriment
La glaciació cuaternaria va ser la primera edat de gèl demostrada per la geologia, que en ella va provar en el XVIII que estos canvis climàtics eren possibles.
A lo llarc del sigle passat, les exhaustives observacions sobre el terreny han proporcionat evidències de que glaciars continentals varen cobrir grans zones d'Europa, Norteamérica i Siberia. Despuix de varis anys de treball, centenars de geòlecs varen realisar mapes d'elements glacials en els que es detalla l'ubicació i orientació de drumlins, eskers, morrenes, estriaciones i canals de corrents glacials. Estos mapes varen mostrar l'extensió de les capes de gèl, la direcció del fluix i l'ubicació de canals d'aigües de desgel, lo que va permetre que els científics dessifraren l'història dels numerosos alvanços i retirades del gèl. Inclús ans que la teoria de la glaciació mundial fora acceptada de forma generalisada, molts observadors varen reconéixer que s'havien produït més d'un alvanç i retirada dels gèls.
Des de llavors s'han identificat atres edats de gèl més antigues.
Descripció
La glaciació cuaternaria és l'última de les cinc glaciacions conegudes durant l'història de la Terra. Les atres quatre són la glaciació Huroniana, la Criogènica, l'Andino-Sahariana i la Karoo. La glaciació cuaternaria es compon de 4 periodos glacials en els seus corresponents interglaciares: Glaciació de Würm o Wisconsin, Glaciació de Riss, Glaciació de Mindel i Glaciació Günz
Durant el periodo Cuaternario, el volum total de gèl, el nivell de la mar i la temperatura global han fluctuat, com evidencien els testics de gèl dels últims 800 000 anys i els sediment marins de periodos anteriors. A lo llarc dels passats 740 000 anys hi ha hagut huit cicles glacials. El periodo Cuaternario al complet, que va escomençar fa 2,58 Ma, es considera una glaciació per la permanència d'a lo manco una gran capa de gèl, l'antàrtica. No està clar quina part de Groenlàndia estava coberta de gèl durant els periodos interglaciares anteriors. Durant els episodis més frets –denominats periodos glacials– també varen existir grans capes de gèl d'una gruixa d'a lo manco 4 km en Europa, Amèrica del Nort i Siberia. Els intervals més curts i càlits entre glaciacions es diuen interglaciars.
Actualment, la Terra es troba en un periodo interglacial, que va marcar el començ del Holoceno. Este interglacial va escomençar entre 10 000 i 15 000 anys arrere, causant que les capes de gèl del últim periodo glacial escomençaren a desaparéixer. Encara existixen remanentes d'eixos glaciars, que ara ocupen el 10% de la superfície terrestre, en Groenlàndia, l'Antàrtida i vàries regions montanyoses. El reculada dels glaciars des de 1850 ha segut sobretot conseqüència del calfament del sistema climàtic per causes humanes durant este periodo.[1][2]
Durant els periodos glaciars, l'actual sistema hidrològic va quedar totalment interromput en grans àrees del món i considerablement modificat en unes atres. Pel volum de gèl en la terra, el nivell de la mar era uns 120 metros més baix que en el present.
Hui existixen moltes evidències de que durant l'era glacial es varen produir numerosos periodos d'aument i disminució de glaciars continentals. Els periodos interglaciares de clima suau estan representats en perfils de sol, llits de turba i depòsits en els llac i corrents que separen els depòsits no estratificados de detritos glacials.
Referències
- ↑ http://www.nasa.gov/centers/goddard/news/topstory/2003/1023esuice.html [1] archivat en Wayback Machine. NASA
- ↑ «Direct Observations of Recent Climate Change - AR4 WGI Summary for Policymakers» (en en). www. ipcc. ch. Archivat des d'el original, el 16 de maig de 2016. Consultat el 20 de març de 2017.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Quaternary glaciation» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.