Anar al contingut

Testic de gèl

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Icecore 4.jpg
Testic de gèl
Per a atres usos d'este terme vore Testic.
Per a atres usos de ‘testic’ vore Testic (desambiguación).
Archiu:Caps block 0 team photo core37.jpeg
Equip de la base Vostok en testics de gèl sense processar. Els testics extrets solen tindre de 4 a 6 m, pero són tallats en seccions de 1 m. Els contenidors que s'observen al fondo s'utilisen per a transportar estes seccions.

Un testic de gèl o núcleu de gèl és una mostra cilíndrica de gèl, que s'obté per mig de la perforació del substrat a diferents profunditats. El terme core ("núcleu" en anglés) es traduïx com testic o, senzillament, mostra.

L'utilitat dels testics de gèl consistix que oferixen la possibilitat d'estudiar les característiques del gèl acumulat en el curs del llarcs intervals temporals, representats pels estrats de gèl d'apariència i composició diferent. ya que estes característiques, a la seua volta, poden relacionar-se en diversos acontenyiments d'interés científic, els resultats de l'anàlisis dels testic de gèl constituïxen potents indicadors de fets o processos del passat; d'allí el seu us en paleoclimatología, vulcanologia i geologia, entre atres disciplines.

Archiu:Caps block 1 crop.jpg
Mostra GISP2 de gèl a 1837 metro d'prof. a on es veuen clarament les capes anuals.
Archiu:Wostok-Station core32.jpg
Base Vostok

En 2003, la perforació més profunda fins a eixe moment es va donar en la base Vostok. Va alcançar a 420 000 anys, revelant 4 periodos glaciars. El forat es va parar just damunt del llac Vostok. Les mostres més profundes no es pujaven en una probeta, sino que pujaven en el fluix de derritos; açò complica llaugerament el fechaje i l'interpretació. L'informació de les mostres de Vostok estan disponibles.[1]

S'ha detectat alguna contaminació del gèl. Els nivells de plom en l'exterior de les mostres és molt major que en el seu interior.[2] En les mostres de gèl de Vostok (Antàrtida), les parts externes de les mostres tenen 3 a 2 órdens de magnitut més alts de càrrega bacteriana, i carbono orgànic dissolt que la seua part interna, com a resultat de les maniobres de perforat i manipuleo.[3]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. NOAA Paleoclimatology. «Vostok Isse Core». Consultat el 19 de decembre de 2010.
  2. (Novembre de 1981).Geochimica et cosmochimica acta.Pergamon Press.Pasadena, Califòrnia, Estats Units:45(11)
    2109-2121.ISSN 0016-7037.doi:10.1016/0016-7037(81)90064-8.
  3. Royston, G.; Bishop, J; et ál.. «Incorporation of particulates into accreted isse above subglacial Lake Vostok, Antarctica» (en anglés). Consultat el 19 de decembre de 2010.