Base Vostok
La base Vostok[1] (del rus: Станция Восток, que significa Estació Oriental o Estació de l'Est) és una estació d'investigació de Rússia en l'Antàrtida. És el lloc a on es va alcançar la temperatura més baixa registrada en la Terra, –89,2 °C el 21 de juliol de 1983.[2][3] Les investigacions allí realisades comprenen des de perforació i extracció de núcleus de gèl fins a magnetometría. Va ser fundada per l'Unió Soviètica el 16 de decembre de 1957 i heretada per Rússia en 1991.
Descripció
[editar | editar còdic]L'estació es troba a Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>,[4] entorn a 1300 km del pol sur geogràfic, a 3488 m s. n. m. d'altitut.[5] L'estació rep suministraments des de la base Mirni sobre la costa antàrtica.[6]
En l'estació treballen uns 25 científics i ingeniers durant l'estiu i 13 durant l'hivern.[7]
Història
[editar | editar còdic]Base Vostok I
[editar | editar còdic]La base Vostok I va ser establida en les planures de l'est de l'Antàrtida a 1410 km al sur de la base Mirni i a una altitut de 3252 m s. n. m. La gruixa de la capa de gèl allí és de 2900 metros i constava d'una estació de radi i una planta d'energia en generadors diésel de 12 i 24 kW. Va començar la seua construcció el 18 de març de 1957 i el 12 d'abril varen començar les observacions meteorològiques. Després també aerológicas, actinométricas i estudis glaciológicos. L'1 de decembre de 1957 l'estació va ser tancada i l'equip traslladat a la zona del pol geomagnètic, en el lloc de la futura estació Vostok.
Base Vostok
[editar | editar còdic]La base Vostok va ser establida el 16 de decembre de 1957 per la 2a Expedició Soviètica Antàrtica, durant l'Any Geofísico Internacional. El seu nom prové del barco Vostok,[8] buc del pioner rus explorador de l'antàrtic Fabian Gottlieb von Bellingshausen. L'estació va estar tancada temporalment giner de 1962 i giner de 1963 i entre febrer i novembre de 1994.[8] Ara és manejada cooperativamente per Rússia, EE. UU., i científics francesos. Durant anys va ser abastida per mig d'expedicions que la conectaven en la base Mirni.
En 1974 científics britànics varen trobar estranyes llectures de georradar, sent per la presència d'un llac d'aigua dolça líquida per baix del gèl.[9]
En 1991 Jeff Ridley, especialiste en teledetección del Laboratori de Ciències Espacials Mullard, va dirigir el satèlit europeu ERS-1 dirigint el seu allumenament d'alta freqüència cap al centre de la capa de gèl antàrtica, i aixina va confirmar el descobriment de 1974.[10] Ho publicaria en 1993, en el Journal of Glaciology.
Els georradares varen revelar que el cos subglacial d'aigua dolça és un dels llac més grans del món - i un dels prop de 140 llac subglaciales en l'Antàrtida. Els científics russos i britànics delinearon el llac en 1996 per mig de l'integració d'una varietat de senyes, incloent georradares, observacions d'imàgens, i d'altímetros radáricos aerotransportados. El llac Vostok subyacer a 500-900 m de profunditat, cobrint uns 14.000 km².[11]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ NOTA: El nom Vostok sorgix de transliterar del rus Восток seguint les regles indicades en WP:T#Transliteraciones i transcripcions per a certes llengües#Rus i atres idiomes d'escritura cirílica
- ↑ Budretsky, A.B.(1984).Gidrometeoizdat.Leningrado:(105)Consultat el 31 de giner de 2009.
- ↑ Global Measured Extremes of Temperature and Precipitation. National Climatic Data Center vist 21 de juny 2007.
- ↑ «Monthly pixen surface temperature at Vostok station». Archivat des d'el original, el 3 de març de 2016. Consultat el 31 de giner de 2009.
- ↑ Winchester (2003). Extreme Earth, Collins, pp. 168–169. ISBN 0-00-716392-4.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 20 de maig de 2010. Consultat el 23 d'octubre de 2016.
- ↑ Russia abandons Isse Station Vostok
- ↑ 8,0 8,1 «Deep drilling at Vostok station, Antarctica: history and recent events». Archivat des d'el original, el 12 d'agost de 2017. Consultat el 3 de maig de 2012.
- ↑ (1973).Nature.245(5423)
- 251–254.doi:10.1038/245251a0.
- ↑ «Isse Station Vostok». Wired. Archivat des d'el original, el 10 de giner de 2011. Consultat el 31 de giner de 2011.
- ↑ (2006) Antarctica: contributions to global earth sciences : proceedings of the IX International Symposium of Antarctic Earth Sciences Potsdam, 2003, Birkhäuser, p. 138. ISBN 978-3-540-30673-3.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Base Vostok» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.