Georradar
Un georradar, radar de penetració de terra, radar de penetració terrestre, radar de sondeig terrestre, GPR o radar inferior és un instrument que s'utilisa per a investigar o detectar objectes, estructures, etc., per baix del nivell del sol.[1]
El georradar és una moderna tècnica no destructiva, àmpliament utilisada per un grup molt divers de professionals que inclouen agrònoms, arqueòlecs, arquitectes, criminólogo, ingeniers, especialistes ambientals, forestals, geólogos, geofísicos, hidrólogos, gestors d'us de la terra, i els científics del sol.
Es tracta d'un método no invasivo d'anàlisis de materials basat en la transmissió d'ones electromagnètiques de banda ultra ampla en els materials; en el ranc de 10 MHz a 2,6 GHz. Una part de l'ona electromagnètica es reflectix quan s'alcança un llímit entre dos materials en diferent propietats elèctriques. La senyal reflectida es grava en la font de l'ona EM i es mostra per a l'operador i en freqüència registrada per al seu posterior anàlisis.
Les aplicacions del georradar de subsol com a tècnica ecològica, no destructiva i d'alta resolució estan àmpliament documentades, també per la gran versatilitat que ho caracterisa (i.g. sistemes de distribució d'aigua[2]). Un dels desafius als que s'enfronta esta tècnica és ser capaç d'obtindre informació a major profunditat de la que s'obté actualment, aixina com métodos de representació de les senyes obtingudes que siguen més fàcils d'interpretar.
El georradar, és una tècnica relativament nova. A principis de el XX, Christian Hülsmeyer va obtindre la primera palesa en tecnologia de radar, en l'any 1904. Sis anys més tarde Gotthelf Leimbach i Heinrich Löwy varen aplicar esta tecnologia per a localisar objectes enterrats baix terra.
Ya en 1926 el Dr. Hülsenbeck introduïx el sistema de radar per polsos, lo que va permetre millorar notablement la resolució en profunditat, sent una tècnica que se seguix amprant àmpliament en els nostres dies. Una de les primeres prospeccions usant la tècnica de georradar es va portar a terme en Àustria en 1929, a on W. Stern va medir la profunditat d'un glaciar.[3]
Despuix d'esta fita, la tècnica de georradar queda abandonada per molts anys. No és fins al cap de la Segona Guerra Mundial que esta tecnologia es repren/reprén, en especial orientada a aplicacions militars tals com localisar túnels en la zona desmilitarizar compresa entre Corea del Nort i Corea del Sur.
Poc despuix, les empreses de servicis públics i la construcció varen escomençar a interessar-se en el georradar com una ferramenta pràctica per a localisar llínees de conducció baix els carrers de les ciutats.[3] Una atra aplicació que apareix entorn a 1980 és l'utilisació d'esta tecnologia de radar de penetració terrestre per a explorar, entre uns atres, taules d'aigua i depòsits de sal.
Els primers sistemes GPR es varen vendre en l'any 1985, mentres que els primers llibres de referència globals varen ser escrits en la década de 1990. Hui en dia existixen vàries empreses que produïxen els sistemes GPR mentres que uns atres proporcionen servicis de medicions. Per una atra part, les universitats porten a terme investigacions en el camp dels sistemes de radar de penetració terrestre.
Un GPR també s'utilisa per a investigar les propietats de les capes del sol. En els últims 70 anys han aumentat considerablement les aplicacions en geofísica.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Daniels DJ (ed.) (2004). Ground Penetrating Radar, 2ª edició, Knoval (Institution of Engineering and Technology), pp. 1–4. ISBN 978-0-86341-360-5.
- ↑ Ayala-Cabrera (D.). Characterization of components of water supply systems from GPR images and tools of intelligent data analysis. Valéncia (Spain), Valéncia (Spain): Ph.D. thesis, Universitat Politècnica de Valéncia..
- ↑ 3,0 3,1 «History of Ground Penetrating Radar Technology». Ingenieurbüro obonic. Archivat des d'el original, el 2 de febrer de 2017. Consultat el 13 de febrer de 2016.
- ↑ Borchert, Olaf. Receiver Design for a Directional Borehole Radar System Dissertació, Universitat de Wuppertal, 2008, [1]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Georradar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.