Anar al contingut

Base Vostok I

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià



La Base Vostok I[1] (en rus:Восток-1, que significa Oriental-1) és una abandonada estació científica de l'Unió Soviètica —des de 1991 heretada per Rússia— situada en les planures de l'Antàrtida Oriental a 1410 km al sur de la Base Mirni i a una altitut de 3252 m sobre el nivell del mar. La gruixa del gèl baix de l'estació és de 2900 m.

El nom de la base va ser posat en recort de la corbeta Vostok, que va anar el barco de la primera expedició antàrtica russa de 1819-1821 baix el mando de Fabian Gottlieb von Bellingshausen.[2]

Va ser establida per a participar en l'Any Geofísico Internacional per la 2° Expedició Antàrtica Soviètica com una estació temporal.[3] Els expedicionaris al mando de V.G. Averyanov varen viajar en un tren trineu-tractor des de la Base Mirni, varen arribar al lloc el 12 d'abril de 1957, i varen establir Vostok I. El 20 d'abril de 1957 la base va ser inaugurada.[4] L'1 de juny de 1957 els aerologistas varen llançar la primera radiosonda de prova. El 27 de juny de 1957 per primera volta en l'hivern antàrtic va volar cap a l'interior un avió LI-2 (pilots: B.A. Minkov, i S.A. Erohov), que va aterrisar en Vostok I.

El programa d'investigació va incloure meteorologia, aerologia, actinometría i glaciología. L'estació estava formada per quatre edificis. A 60 m al nort estava el pabelló aerológico. L'estació tenia dos generadors diésel en capacitat de 12 i 24 kW.

L'1 de decembre de 1957 la base va ser tancada i l'equip transportat a la zona del pol sur geomagnètic, a on es va emplaçar la Base Vostok. Després Vostok I es va utilisar com a depòsit de combustible per als combois de transport en el servici de la ruta Mirni-Vostok.[5]

La temperatura promig anual de l'àrea és de -47,4 °C, la màxima -24,4 °C, mínima -73,3 °C. La velocitat mija mensual del vent 5,3-8,1 m/s, el màxim 22 m/s. El vent bufa principalment del surest.


Referències

[editar | editar còdic]