Magnesita

Magnesita

La magnesita és un mineral de composició química fonamentalment carbonat de magnesi en impurees de Fe, Mn, Ca, Co o Ni, que li donen les seues variades coloració. Pertany a la classe 5, dels minerals carbonat i nitrat. Sinònims en espanyol són: baldissérita, giobertita, magnesianita, mesitita o roubschita.

Va ser descrit pel matemàtic alemà Dietrich Ludwig Gustav Karsten (1768-1810) en 1808. Va ser nomenat en referència tant a la seua composició química, magnesi, com també a la seua localitat tipo. El nom magnesita havia segut inventat per Jean-Claude Delamétherie en 1785, pero s'incloïen en esta denominació varis minerals de magnesi (carbonat, nitrat, sulfat i clorur). Va ser Karsten qui ho restringix al carbonat.

Hàbit

Magnesita de la Serra dones Éguas, Brumado, Bahia, Brasil (11,4 x 9,2 x 3,6 cm)

La forma típica d'este mineral són les masses de microcristals, compactes i opaques, que tenen un aspecte molt semblat al de la porcelana i el color predominant de la qual és el blanc grisàceu o groguenc. En canvi, quan es tracta d'eixemplars perfectament cristalizados, la magnesita es presenta incolora i transparent si és pura, i groc pardusca, groguenca o translúcida si conté impurees d'atres elements com ferro, manganeso o calcio, que substituïxen en part al magnesi en la composició del mineral.

Exposts a la llum ultravioleta presenten una intensa fluorescència verda-blanca o blava-blanca.

Formació i jaciments

L'ambient de formació sol ser en roques sedimentarias de tipo evaporita, a partir d'una dessecació de llac salats rics en magnesi. També pot aparéixer per substitució metasomática en els depòsits de calcita i dolomita. Una tercera forma de formar-se és a partir de l'alteració de roques ígneas bàsiques i serpentinitas.

Jaciments importants països productors són Brasil, Itàlia, Àustria, Polònia, Rússia, Estats Units o China.