Corral de comèdies
El corral de comèdies, en els sigles Plantilla:SIGLO i Plantilla:SIGLO, va anar un model de teatre públic permanent instalat al descobert en els patis i corrals interiors que separaven els edificis de veïns en les principals ciutats espanyoles i després de l'Amèrica hispana. Varen ser el marc de la dramatúrgia del Sigle d'Or, en autors com Lope de Vega, Tirso de Molina i Pedro Calderón de la Barca, i en les seues instalacions va gojar el poble, junt a reis, nobles i prelats.[1][2]
La seua denominació es deu a l'espai urbà que varen ocupar i a que totes les obres teatrals profanes eren cridades «comèdies», encara que comprengueren els tres gèneros: la tragèdia, el drama, i la comèdia pròpiament dita.[3]
Història
[editar | editar còdic]Abans de la década de 1560 no existia en Espanya el concepte d'edifici dedicat a la representació de teatre. Les representacions es donaven, ademés d'en palau, en les iglésies i en les places i carrers de les ciutats, en salons o patis de cases particulars, d'algunes posades, patis d'hospitals (Saragossa, Barcelona o Segòvia) i en alguns almagasens (Toledo).
L'espai d'un corral de comèdies pot descriure's —molt esquemáticamente— aixina: un tablado per a albergar l'escenari dispost en el fondo del pati, als costats del qual s'instalaven grades i galeries, en aposentos reservats per a monarques, famílies de la noblea i atres personages. Front a l'escenari, separat pel pati de pedra del corral, s'alçava l'estructura d'un modest hemicicle en dos nivells; en el superior, denominat la tertúlia, solia instalar-se el clero, ademés de el "aposento de Madrit", espai dels corregidores o alcaldes, flanquejat pels aposentos de la galeria alta reservats a personages notables de la ciutat o del Consell de Castella. Baix de la cúria municipal, es trobava la "cazuela" de dònes i baix ella, les dos nayes alojeros, instalats en la galeria baixa, en la zona immediata al zaguán d'entrada al corral, en el porche situat al fondo del pati. Els hòmens veen l'espectàcul de peu, en el pati i a cel obert; al final del com es reunien els temuts "mosqueteros".[nota 1]
En ocasions els balcons i les finestres (ya existents o oberts en els murs) de les cases contigües servien de aposentos reservats per a les persones nobles, anaren hòmens o dònes.
L'escenari i les grades laterals podien estar semiprotegidas per un tejadillo voladizo. Una de les primeres millores va ser l'instalació d'una vela que protegia del sol al públic del pati i evitava que hi haguera zones allumenades i unes atres en penombra, tant en el tablado com en el pati. Existixen algunes concomitancias en el model del teatre isabelino en Anglaterra.
Corrals de comèdies en Espanya
[editar | editar còdic]El número de corrals de comèdies en Espanya va aumentar a partir de 1601 com a resposta a l'entusiasme del públic i el respal de Felipe III i Felipe IV.
Una de les instalacions més antigues conservades (de modo parcial) és el Corral de Comèdies d'Alcalà, i l'únic complet és el d'Almagro, a on anualment se celebra el Festival Internacional de Teatre Clàssic d'Almagro.[nota 2][4] [5]
També ha quedat notícia de corrals, patis i sales de saraos en atres ciutats d'Espanya, en instalacions noves com la del Corral de comèdies de la Olivera en Valéncia, o locals concrets com el de la Fruta en Toledo i el del Carbó en Granada,[6] i els patis de comèdies de Valladolit.[7] En eixe mateix entorn lleonés, es documenten els corrals de Zamora (alçat en 1606 sobre el convent de Santa Paula), el molt antic instalat en les Cases del Tractat de Tordesillas, i un en Burgos, documentat per Ignacio Miguel Gall.[8] A esta llista, encara que fora del territori la peninsular, podrien afegir-se els corrals oberts en el Nou Món.
En Madrit
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Corrals de comèdies de Madrit.
En l'últim quarto del sigle Plantilla:SIGLO hi havia sis corrals oberts en la capital espanyola, els més reconeguts: el de la Pacheca, el de la Creu i el del Príncip.[9] Tots depenents de dos confrarias, la de la Passió i la de la Soletat, institucions de beneficencia pública que obtenien els seus fondos de les representacions teatrals en els corrals.
El coliseu dels Caños del Peral, ordenat construir pel primer borbón, Felipe V, va anar l'últim corral i va servir d'alberc a les companyies italianes en els primers anys del sigle Plantilla:SIGLO, fins a la construcció en 1713 del primer dels teatres alçats en la plaça d'Orient (substituït en 1737 per un atre major que es va mantindre en peu fins a 1817). Aixina, a lo llarc del sigle de les Llums, la transició de corral a teatre d'estil italià va alcançar finalment a tots els corrals madrilenys que havien pogut subsistir.[10]
En Sevilla
[editar | editar còdic]La Sevilla dels sigles xvi i xvii va conéixer dos generacions successives de corrals de comèdies. En l'últim terç del sigle xvi es varen edificar els 7 corrals que componen la primera d'estes generacions. Varen ser els corrals de Sant Pablo (?-1576), de l'horta de les Atarazanas (1574-1585), de l'Alcova, reconstrucció de l'anterior en una nova ubicació, (1585-1589), de Sant Vicente (1581-1597), de donya Elvira (¿1570?-1631) i el de Sant Vicente (1600-1609). La segona generació de corrals sevillans la componen el del Coliseu (1607-1679) i el de la Montería (1626-1679), edificat en l'entrada de la Montería dels Real Alcasser de Sevilla.[11]
En Valladolit
[editar | editar còdic]Valladolit,[7] cort espanyola en Felipe II en el sigle Plantilla:SIGLO, va tindre dos ‘patis de comèdies’,[8] un junt a la porta de Sant Esteban (en l'actual plaça de la Creu Verda); i un atre gestionat pel Hospici de Sant Josep –explotat per la confraria de Sant Josep i Chiquets Expósitos–, entre la carrer de Sant Lorenzo i la plazuela del Teatre, actual plaça de Martí i Monsó, a on ya en el sigle Plantilla:SIGLO, es va alçar el Teatre de la Comèdia (després Gran Teatre i despuix cine Coca). Un atre primitiu recint de representació va ser la Sala de Saraos, construïda en 1605 en el palau de Valladolit.[7]
Corrals en Amèrica
[editar | editar còdic]Mèxic i Perú varen ser les possessions americanes a on més es va desenrollar el model del corral de comèdies. Un dels eixemples millor conservats en el territori mexicà és el Teatre Gregorio de Gante, en l'edifici de Tecali d'Herrera, en l'estat de Pobla, construït entorn a 1540; i també funcionen instalacions d'este tipo en el caixco antic de les ciutats de Querétaro i Morelia, associades a l'influència colonial espanyola en Mèxic.[12] Cal anotar que molts d'estos locals, contemporàneus del Sigle d'Or espanyol, varen canviar de denominació en acabant de la seua instalació en terra americana, passant a cridar-se coliseus.
Reglaments
[editar | editar còdic]El primer reglament d'orde públic per als corrals ho va dictar el Consell Real de Castella per als corrals de Barcelona, llegislació que es va estendre despuix al restant de l'Imperi. Entre les seues normes s'incloïa la presència d'un aguasil, entre les diverses funcions del qual estava vigilar que:
"...no hi haja sorolls, ni rebomboris, ni escandalos [sic], i que els hòmens i dònes esten [sic] apartats, aixina en els assents, com en les entrades i eixides, per a que no facen coses deshonestas i per a que no consentixquen entrar en els banys a persona alguna fòra dels actors." [13]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Delecte i Piñuela, José (1988). Julián San Valero, Aparisi (ed.). També es divertix el poble, Aliança Editorial, pp. 165-172. ISBN 978-84-206-0351-1.
- ↑ VV.AA. (dirigida per José María Díez Borque) (1983). Història del teatre en Espanya, Madrit, Taurus Edicions, pp. prenc I, 674 i ss.. ISBN 8430621520.
- ↑ Díez Borque (1991 1983). Teatre del Sigle d'Or: corrals i coliseus en la península ibèrica, Quaderns de teatre clàssic, núm. 6.
- ↑ Calatrava 043 sur Flickr : partage de photos !
- ↑ «El Pati de comèdies de Torralba de Calatrava / Miguel Ángel Hervás Herrera, Manuel Retortilla Velasco, Mª Concepció Sánchez de León Álvarez». Archivat des d'el original, el 1 de febrer de 2014. Consultat el 26 de setembre de 2007.
- ↑ Manuel Gómez García, "Diccionari de teatre", pp. 216 i 217
- ↑ 7,0 7,1 7,2 «L'activitat teatral de la cort vallisoletana de Felipe III (1601-1606)» (en és). cervantesvirtual.com. Consultat el 31 de març de 2018.
- ↑ 8,0 8,1 «Els teatres de Castella i Lleó en el sigle XIX» (en és). ABC (periòdic). Consultat el 31 de març de 2018.
- ↑ Gómez García (1997). Diccionari del teatre, Madrit, Edicions Akal, pp. 216 i 217. ISBN 8446008270.
- ↑ Montoliu Camps (2002). Enciclopèdia de Madrit, Barcelona, Ed. Planeta, pp. 150-153. ISBN 9788408043386.
- ↑ (1991).Quaderns de Teatre Clàssic.Madrit:Separata facticia(6)
- ↑ «El Corral de Comèdies en Tecali d'Herrera». revistes.unam.mx. Consultat el 6 d'octubre de 2016.
- ↑ Cotarelo i Mori, Emilio. 1904. Bibliografia de les controvèrsia sobre la licitud del teatre en Espanya. [S.n.]. Font: Biblioteca Digital Hispànica. Consultat el 2 de juliol de 2026.
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Una atra descripció paralela diu aixina: En la "cazuela", front a l'escenari, s'instalaven les dònes, religiosa i institucionalment separades dels hòmens i sobre elles els aposentos o reservats dels regidors de l'Ajuntament de Madrit i atres autoritats, com el president del Consell de Castella. En el pis més alt estaven les andanes, entre els que es trobava la "tertúlia" dels religiosos i una segona cazuela d'accés reservat i independent.
- ↑ En 2005 es varen trobar restants d'un corral de comèdies en Torralba de Calatrava. Per la seua tipologia pot considerar-se que la funció teatral era secundària. Una volta restaurat s'integraria com a nou escenari en el Festival Internacional de Teatre Clàssic de la propenca població d'Almagro.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Corral de comèdies.- "Els corrals de comèdies. Entrevista a María Concepció García de León (en Vídeo)". Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes Consultat en març de 2014
- El Corral de Comèdies d'Almagro, construït en 1629. Consultat en març de 2014
- El Corral de Comèdies d'Alcalà d'Henares, construït en 1601. Consultat en març de 2014
- El Corral del Príncip virtual
- Este artícul conté una traducció derivada de «Corral de comedias» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.