Anar al contingut

Estaja (beguda)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Estaja és el nom donat a diversos tipos de beguda en Espanya, Argentina, Chile, Bolívia, Paraguay i alguns atres països hispanoamericans. Depenent del lloc del món al que es referixca, l'estaja pot tindre diverses receptes.

L'etimologia de la paraula, pese a que la primera sílaba de la paraula sugerix un orige arábico, va passar a l'espanyol des del grec (ἀλόη (halóé), ὀξεῖα (óxia)= áloe agre) a través de la transcripció llatina: aloxia.cita requerida

Argentina

La forma més comuna d'estaja és una beguda alcohòlica preparada per la "garrofa" o "algarrobo" (Prosopis alba o Prosopis nigra). S'elabora per mig d'un procés rudimentari que consistix en colocar en un recipient tancat este frut en aigua pura, aproximadament cinc garrofes madures, mijanes per cada litro d'aigua. N'hi ha prou en partir en dos parts cada garrofa per a un correcte procés de fermentació. També pot agregar-se una miqueta de sucre, pero desvirtúa el sabor final de la beguda. Colocat el recipient en un ambient obscur per un periodo d'aproximadament 4 dies es genera el suficient grau etílico per a convertir-la en una beguda de sabor molt agradable. Quant més temps es deixe el preparat major és la graduació alcohòlica que alcança, per lo que no és recomanable deixar per més de dos semanes el preparat, que sol adquirir color anaranjado. Alcançada la graduació desijada, s'extrauen les garrofes i pot conservar-se refrigerat.

És una beguda típica del nort i de la regió Chaqueña d'Argentina, llocs a on abunden els algarrobos. Fins als anys 1960 era comú la venda d'estaja en quioscs (despachos galliponters) especials ubicats en les places de ciutats com Sant Miguel de Tucumán, els quioscs d'estaja eren estructures metàliques que per la seua forma solien ser cridades "campanes". Existixen atres variants d'estaja segons l'ingredient principal que s'utilisa, per eixemple: estaja de maní, dacsa etc. És de notar que en una preparació semblant encara que sense que aplegue a fermentar o en una fermentació tan lleu que la graduació alcohòlica siga de <1° es produïx una beguda refrescant anomenada añapa. En Argentina s'usa també l'estaja de tipo espanyol, que es prepara solament en aigua, espècies i mel és cridada estaja de mel.

Chile

Una beguda tradicional en Chile, és l'estaja de culén (Otholobium glandulosum). També s'usa en la preparació del “ponche de culén,” una beguda espirituosa tradicional que s'elabora per a celebrar Nadal i any nou: palitos frescs i descortezados de culén es hervir en aigua, es colen, i en el líquit i sucre es fa un almibre, al que s'afig aiguardent una volta que està fret.

En la localitat de Sant Pedro d'Atacama, Regió de Antofagasta, el poble indígena lickanantai (atacamas o, atacameños) prepara una beguda alcohòlica fermentada a pur de aigua i fruts de algarrobo criollo (Prosophis alba) que els espanyols quan varen aplegar a la regió, ho varen cridar estaja. No obstant el nom en llenguage kunza és ckilapana (Vaisse et al., 1896). La ckilapana hui s'utilisa principalment en activitats tradicionals de les llabors agrícoles-ganaderes com la neta de canals, les mingas de sembra i trillas, “floreamiento” de ganado auquénido, etc. No obstant, no existixen documents d'estudis d'esta beguda, solament resenyes històriques d'aquells que varen visitar la zona de Sant Pedro d'Atacama en el XIX.

Espanya

Erro al crear miniatura:
Pati del Corral de comèdies d'Almagro. Al fondo, se situaven els "alojeros".

Es dia estaja a una beguda que era servida en els corrals de comèdies en els sigles XVI i XVII.[1] Estava composta d'aigua, rent, mel, llima, gingibre i espècies (com canella , pebre blanc, tacha o anou), tot això cuit durant dèu hores i després gelat,[2] i era venuda en els alojeros, quan hi havia funció. És provable que esta beguda en principi analcohólica (no alcohòlica) fora posteriorment mesclada en vi, burlant la llegislació.[3]

Els alojeros se situaven en la galeria baixa, en la zona immediata al zaguán d'entrada al corral, en el porche situat al fondo del pati; eixe espai va ser més vesprada ocupat pels cridats "nayes alojeros".[4]

Referències

  1. ↑ «alojería» Diccionari de la llengua espanyola. Consultat el 2 de març de 2013.
  2. ↑ Osorio, Carlos (2004). Tavernes i tapes en Madrit, Madrit: La Llibreria, pp. 17. ISBN 978-84-9588-975-1.
  3. ↑ Romero, Francisco: Almagro i el Corral de Comèdies, Baobab Edicions, Almagro, 2003, pag.13
  4. ↑ Gómez García (1997). Diccionari del teatre, Madrit, Edicions Akal, p. 33. ISBN 8446008270.


Referències