Vestíbul

Un vestíbul[1] (llatí: vestibulum) és un espai o conjunt de quartos grans i extensos en un edifici o en una casa i, en particular, en un teatre, òpera, sala de concerts, fira de mostres, cine, etc., adjacents a l'auditori. Es tracta d'un àrea de descans per al públic (els espectadors) i un lloc utilisat especialment abans de la funció i durant els descansos, pero també com a lloc de celebracions despuix de la funció. En ocasions (com en el cas de grans teatres per a òpera) s'utilisa la veu francesa foyer.
Característiques generals
Un vestíbul és generalment un passadiç ample, dissenyat especialment, que rodeja el recibidor principal d'un edifici (d'oficines, un hotel, etc.) o, en menys freqüència, d'una casa.
En hotels i en cases
En un hotel, el vestíbul és una sala gran d'entrada que comunica l'exterior en la recepció i atres dependències i servicis: cafeteria, restaurant, ascensors, salons i uns atres.
Un vestíbul en una casa és generalment un àrea menuda o un quarto adjacent a la porta davantera a través del com s'accedix al restant d'habitacions.
Història
Els grecs no varen usar atris pero sí vestíbuls i els cridaven pronaos o prothyron (més be, pòrtic columnat). El nom vestíbul ho va prendre perque es conservava en ell un fòc sagrat en honor de Vesta semblant al que conservaven les vestales. Eren comuns en els antics temples grecs. Per les tècniques de construcció disponibles en l'época, no era possible construir grans llums. En conseqüència, moltes entrades tenien dos files de columnes (dístilo) que sostenien el sostre i creaven un espai distint en l'entrada.
En les cases romanes o domus, el vestíbul era un espai entre l'interior d'un edifici i el carrer. Era prou ampli, i es tenia que passar per ell abans d'entrar a l'atri i allí esperaven a que s'obrira la porta els que anaven a la casa. Per a tancar el vestíbul provablement no hi hauria més que canceles o reixats de ferro en l'intercolumnio del mig i podi en els demés intercolumnios.
En les cases dels poderosos havia de ser el vestíbul molt espacioso per la multitut de clients i aduladores que anaven a saludar i donar el bon dia a l'hora primera, com es desprén de lo que diu Marque Valerio Marcial. En un extrem del vestíbul tenia el seu quarto el porter, a qui cridaven famulum atriensem.[2]
Vore també