La cancela és un element arquitectònic que, com la reixat, servix de prop per a separar, tancar o aïllar diferents espais. El seu us més normal és el de chicotet reixat instalat en el llindar de les cases, creant aixina un espai reservat abans d'accedir a la vivenda. En Andalusia és molt habitual i sol presentar-se com a reixat de ferro llaurat que separa el portal pròpiament dit, de l'espai del recibidor o del pati de la casa. En l'Espanya septentrional s'usa per a denominar tant al pestillo com al portell o verjilla de pas entre tancades.[1] Poden ser de fusta o metal. En Argentina s'associa a la contrapuerta, o «porta-cancela» o de cancel.[2]

Primitiva cancela de fusta en un castre (O castre, Vigo).

En els diccionaris especialisats d'art i arquitectura queda anotada com a «reixat molt llaurat».[3] En el Diccionari d'idees afins de Fernando Corripio s'associa a reixa, portezuela i reixat.[nota 1]

Cerraja o cancela del XVIII, en l'iglésia de sant Juan Batiste d'Arraval de Portillo (Valladolit, Espanya).

El poeta Antonio Machado, en els seus Soletat nos ajuda a visualisar una vella cancela en estos versos modernistes del seu poema titulat «Va ser una clara vesprada, trista i soñolienta»:


Vore també

Notes

  1. ↑ L'us d'este terme és ampli i ambigu. Aixina, cancela (i en algunes zones cancel) denomina o fa referència tant a la porta, reixa, tanca o reixat, com al sistema de tancament de les mateixes: cancela de pany, passador de la cancela, etc.

Referències

  1. ↑ «Canceles del parador de l'Alhambra». Consultat el 1 de setembre de 2013.
  2. ↑ «Diccionari (terminologia lunfarda).». Archivat des d'el original, el 21 d'agost de 2010. Consultat el 3 de setembre de 2013.
  3. ↑ Fatás, Guillermo (1993). Diccionari de térmens d'Art, Aliança. Edicions del Prat. ISBN 84-7838-388-3.

Enciclopèdia Espasa.