Reixat
.jpg)
Reixat és un element arquitectònic usat com a tancament enreixat o prop per a tancar, acotar, defendre o separar diferents espais.[1] Terme procedent del francés verge, en el llenguage coloquial pot utilisar-se per prop, reixa o tanca.[2] La seua funció pot ser doble i moltes voltes és mixta: com a protecció i com a adorn.[3]
Les garanties de seguritat i les propietats estètiques dels reixats han evolucionat des de la primitiva estructura de barrots de bronze o cerques de fusta, a les colossals estructures artístiques de l'herrería del barroc o la fantasia de la forja moderniste.
Desenroll històric
En Europa, la forja evoluciona a partir de la segona mitat de el XI, en el Romànic i l'art gòtic, en progressiu encabotament artístic ya manifest en el Renaixença i el Barroc. Aixina ho han firmat, per eixemple en Espanya, entre els sigles XIV i XVII, els noms de grans rejeros com: Juan Francés, Francisco de Salamanca, Cristóbal de Andino, Francisco de Villalpando, Juan Álvarez de Molina, Nicolás de Vergara el Mosso, Francisco Hernández, Juan de Arrillaga, o ya en el XX, Juliol Pascual, considerat l'últim dels grans rejeros toledans en la tècnica de la forja.[4]
Reixats monumentals
,_cerca_de_la_plaza_del_Pilar.JPG){kind=link}
El reixat de rejería en parcs, jardins, recints ferroviaris, cementeris, palaus i uns atres grans recints és un recurs artístic per al tancament d'un espai, comú en gran part del món. La majoria de les grans ciutats disponen de molt variats eixemples. Els més monumentals, en el sentit de tamany i perímetro de la seua obra es varen realisar en els sigles XVIII i XIX en el desenroll de la siderúrgia en el marc de la revolució industrial. Pot servir de referència el reixat que circunda el Parc del Retir en Madrit, en un perímetro aproximat de quatre quilómetros i mig.
La fantasia dels hereus d'Hefesto, va cedir en el pas del temps a l'utilitarisme dels cómodos reixats automàtics (en el capítul de les portes) i a sistemes de tancament més barats en el disseny i construcció de perímetros entancats.[5]
Vore també
Referències
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ Diccionari d'idees afins Fernando Corripio. Editorial Herder, Barcelona, 1985; p. 891
- ↑ Fatás, Guillermo (1993). Diccionari de térmens d'Art, Aliança.Edicions del Prat. ISBN 84-7838-388-3.
- ↑ Orduña Viguera (2010). Rejeros espanyols, Valladolit, Maxtor. ISBN 9788497617567.
- ↑ El reixat del parc de la Ciutadella dissenyada per Gaudí i firmada per Fontseré (1876). [1] archivat en Wayback Machine. Consultat l'1 de setembre de 2013
Bibliografia en revistes i monografies
- Azconegui, Francisco (1997). Guia pràctica de la forja artística, León, Editorial dels Oficis. ISBN 978-84-605-7070-7.
- "La forja artística en Espanya", en Descobrix el teu Patrimoni , León, (2002), pp. 25-44.
- "Notes per a un estudi del treball de la forja en l'Europa de l'Edat Mija", Universitat Complutense-Comunitat Autònoma de Canàries , Madrit, 1992, pp. 879-887.
- "Notes per a una història de la rejería arquitectònica madrilenya", Anals de l'Institut d'Estudis madrilenys, C.S.I.C., (1982), pp. 151-167.
- "Rejería Arquitectònica. El mestre Pablo i el seu taller de forja toledà", Revista Estudis i Investigacions , Nº 5, (1977), pp. 40-50.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Verja» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.