Anar al contingut

Cancel

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cancel
Per a atres usos d'este terme vore Cancel (desambiguació).

El cancel (del llatí cancellus, plural, cancelli, "reixat", "celosía", "reixa") és un element arquitectònic de protecció i separació. Hi ha varis tipos: el que es construïx en la part interior de les portes d'accés a les iglésies, formant un gran armassó de fusta en el que s'impedix l'entrada del vent, els sorolls, etc.; sol estar compost per tres panels i un sostre, els laterals són més chicotets i servixen d'accessos donant-li al conjunt una funció similar a la d'una contrapuerta.[1]

Un atre model de cancel, també habitual en els recints eclesiàstics, és l'armassó vertical, en apariència de gran armari, usat com a separació en determinades habitacions. Esta espècie de mampara o biombo pot estar construïda en fusta, metal o atres materials.[2]

Un tercer model, més concret, és el "cancel del presbiteri", prop de poca altura que en una iglésia separa el presbiteri de la nau.[3]

De comuna raïl llingüística, la cancela, en el recint que llimitava el cor i el santuari, funciona com antepecho o pretil de seguritat, a modo de barana. Té el seu precedent, com a element de divisió de nau i cor, en les canceles prerromániques, taulers o panels de pedra o marbre adornats en bajorrelieves que es recolzaven en les columnes de la nau.

En l'Antiga Roma, les cancelli s'ampraven per a compartimentar o dividir espais en els seus tribunals de justícia.[4]

Tipos

Vore també

Referències

  1. ↑ Casares, Juliol (1975). Diccionari Ideològic de la Llengua Espanyola, Barcelona: Editorial Gustavo Gili. ISBN 84-252-0126-8.
  2. ↑ Diccionari Enciclopèdic Abreviat. Espasa-Calp, Madrit 1957; tom II, p. 483.
  3. ↑ Fatás, Guillermo; Borrás, Gonzalo (1993). Diccionari de térmens d'Art, Aliança. Edicions del Prat. ISBN 84-7838-388-3.
  4. ↑ Encyclopædia Britannica (ed.): «Cancelli» (en anglés) (1911). Consultat el 13 de juny de 2017.

Enciclopèdia Espasa.