Vora de la Sibila

Archiu:Sibil la 11572.jpg

Vora de la Sibila

La Vora de la Sibila (català, Cant de la Sibil·la) és un drama llitúrgic de melodia gregoriana que va tindre molta difusió durant l'Edat Mija en el suroest d'Europa i que s'interpreta de forma tradicional en la Missa de Gall (Matines) en les iglésies de Mallorca (entre les que destaquen les interpretades en el monasteri de Lluc i en la catedral de Palma) i en la catedral d'Alguer, ciutat de Cerdenya.

Precisament, Mallorca i Alguer són els dos únics llocs en els que la vora constituïx una tradició que es prolonga de forma continuada des de la Baixa Edat Mija fins als nostres dies, havent quedant inclús immune de la prohibició ocorreguda en el Concilie de Trento (1545 - 1563) i a qualsevol atra vicissitut. Precisament per això, el dia 16 de novembre de 2010 va ser declarat per l'UNESCO Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Prèviament havia segut declarat be d'interés cultural (BIC) pel Consell Insular de Mallorca el 13 de decembre de 2004.

La sibila és una profetisa del fi del món de la mitologia clàssica que es va introduir i va adaptar al cristianisme gràcies a l'analogia que pot establir-se entre dita profecia i el concepte bíblic del juí final.

El testimoni més antic de la sibila cristianizada i cantada en monasteris (no popularisada encara) ho aporta un manuscrit en llatí del monasteri de Sant Marcial de Llemoges (França), en ple Imperi Carolingio. En Espanya el document més antic que es conserva és un manuscrit visigodo de la mesquita-catedral de Còrdova de l'any 960, pertanyent a la llitúrgia mozárabe.

En este sentit, cal destacar la llabor de Luis  Pedro  Bedmar Estrada, professor i musicólogo cordovés, que va jugar un paper fonamental en la preservació i estudi de la Vora de la Sibila. És especialment reconegut per haver localisat, traduït i transcrito la còpia més antiga coneguda d'esta composició, present en els folis 327v a 328r del manuscrit “Smaragdo”, conservat en l'archiu de la catedral de Còrdova. Esta transcripció va permetre reconstruir la música en notació moderna.  

De el XI data també el manuscrit de Ripoll redactat en llatí, en l'àmbit de la cultura llitúrgica hispànica, sent en poblacions de l'actual Catalunya, en a on en bona mida arraïlaria.

La Vora de la Sibila va constituir puix una tradició cultural cristiana que tenia com a tema central el juí final que s'emetria sobre bons i mals, és dir, sobre els fidels al Rei i Juge Universal, l'arribada del qual era anunciada des de la festa del seu naiximent en la condició humana. Inicialment no va ser propi de la Nochebuena actual.

El primer pas en el procés de popularisació va ser l'incorporació de la vora en llatí en les catedralés, per les seues presbíteros. Aixina va ser succeint en territoris occidentals del sur d'Europa que actualment formen part d'Espanya, França, Itàlia i Portugal, aplegant a Mallorca en tota seguritat, com a conseqüència, en l'época de la Reconquista, de la Conquista de Mallorca en 1229 per i per a la Corona d'Aragó, regida per Jaime I d'Aragó o rei En Jaume. La primera informació de que es dispon de la Vora de la Sibila en la catedral de Mallorca nos la proporciona la consueta de tempore, redactada també en llatí entre 1360 i 1363.

Atres passos en el camí de la seua popularisació varen ser l'incorporació de la vora en els maitines de Nadal. En este sentit, a dita consueta de tempore mallorquina se li va incorporar un afegitó o apèndix redactat en la segona mitat de el XV, en concret entre 1463 i 1468, que amplia la dramatisació de la Vora de la Sibila, que podia ser interpretat en llatí per presbíteros o per un chiquet abillat hermosamente com una donzella en una espasa, qui podia cantar-la en llatí o en mallorquí o català antic, la qual cosa informa de l'últim pas per a la seua popularisació definitiva en Europa, que no és un atre que la progressiva utilisació de les llengües romançades en la seua interpretació.

Aixina, la versió més antiga en música (utilisant pentagrama) i redactada en mallorquí o català es conserva en un cantoral de el XV procedent del convent de la Concepció de Palma, custodiat en el Centre d'Estudis Teològics de Mallorca. En les mateixes dates s'arreplega en un "Lectionarium" de la catedral de Barcelona, també en notació musical. No obstant, en Mallorca, no va ser sino fins a l'any 1511, quan un clerc de la catedral de Palma, monsenyor Joan Font, va redactar una atra consueta, de la Sagristia, ya íntegrament en el català allí parlat.

En el pas del temps, cal supondre que varen ser o be un excessiu folclorisme o be el no haver conseguit marcar essències d'expressió de fe en la comunitat creent, els motius de la desaparició de la vora en lo que hui és França, Portugal, Itàlia (llevat en Alguer) i en el restant d'Espanya (Castella, Aragó, Galícia i Catalunya), despuix de la seua prohibició pel Concilie de Trento finalisat en 1563.

En Mallorca la prohibició en aplicació del Concilie de Trento es va produir en 1572, en acabant de que dos anys abans Diego de Arnedo, bisbe de Mallorca, deixara l'illa sense retornar jamai a ella, per a promocionar en Osca. No obstant, el posterior bisbe, nomenat en 1573, Joan Vic i Manrique, natural de Valéncia, condescendiente en les costums mallorquines, va propondre a un grup de canonges de l'illa en 1575 l'interpretació de cançons devotes (bàsicament villancicos) entre els nocturns dels maitines de Nadal aixina com el restabliment de la Vora de la Sibila en la catedral de Mallorca. Tres anys, puix, havia durat el lapsus en el que no es va interpretar ahí. Sembla que la condició del restabliment va ser que no es difuminara el sentit profundament religiós de la representació; lo que demostra que la prohibició de la jerarquia mai va constituir un imperatiu absolut i que el poble no defenia les seues essències al marge del arbitrio de la mitra en les seues prohibicions. És més, la vora sibilino es representava també en atres moments distints de la Nochebuena o Nit de Nadal, per eixemple en les vespres de les festes d'alguns sants. Encara hui en alguna parròquia rural es manté la seua representació en les vespres del dia de l'Epifanía (la Nit de Reis), per eixemple en la localitat mallorquina de Mur.

Un atre episodi comparable es va produir en 1666, quan el bisbe foràneu Pedro Fernando Manjarrés i Heredia va manar que no s'interpretara la Vora de la Sibila ni cap atra representació en les seues iglésies, sense llicència escrita del bisbat, so pena de excomunió major; si ben dita norma de supervisió i control o policia mai va donar lloc a que deixara d'interpretar-se. La seua successió en 1671 pel mallorquí Bernat Lluís Cotoner va supondre el regrés de les aigües al seu caixer.

Cantat actualment en Mallorca, sembla tindre com a precedent directe un text contingut al final d'un llibre de confraries de 1600 (que va ser publicat en 1901 per Estanislao Aguiló). Este és un dels texts més antics, si no el que més, en el que apareix el personage del anticristo en la Vora de la Sibila, de les característiques formals de la qual pot senyalar-se que no és una peça lliterària culta o sacralizada, puix són versos a voltes cojos, sobre els que ocasionalment ficaven mà els qui ensenyaven als chiquets a cantar-los. Per la seua banda, la vora sibilino de la ciutat de L’Alguer és més complet que el de Mallorca.

L'últim pas evolutiu reseñable en clau de gènero, i que per tant explica l'actual Vora en mallorquí, es va produir despuix del Concilie Vaticà II, clausurat en 1965, quan es va admetre la presència en el presbiteri de chiquetes o dònes per a fer les voltes de llectores o monitoras, moment a partir del com varen poder escomençar a eixercir el paper conferit anteriorment als chiquets varons.

Finalment, cal citar que recentment s'està intentant reintroducir la Vora de la Sibila, a saber, en la catedral de Barcelona (2009), en la Basílica de Santa María de la Mar (Barcelona), aixina com en la catedral de Valéncia i atres poblacions de l'actual Comunitat Valenciana, tals com Jaraco, Gandia, Ontinyent, a on s'interpreta en llatí des de l'any 2000, i Sueca que la va recuperar en el Nadal de 1991 i ha continuat representandola ininterrompudament des de llavors.

Lletra de la Sibila de la Mallorca de el XV

A continuació, part de la lletra de la versió mallorquina més antiga, que data de el XV.

(Les negreta constituïxen text completat gràcies a una versió occitana o provençal, pel filòlec català Manuel Milà i Fontanals en 1880, en l'òrbita de la Renaixença).

Al jorn del Judici

parrà el qui haurà feyt servici.

I tots responen això mateix.

Un Rei vendrà perpetual

del cel quant may senar fo aytal;

en carn vendrà certanament

per far del segla jutjament.

Responen tots aixina:

Al jorn del judici

parrà qui haurà fet servici.

I diu la dita cantora així:

(A)ns del judici tot anant

apparrà un senyal molt gran

la terra gitarà suor

i terminarà de gran pauor

(Ací falta un foli)

Els puigs i.ls plans seran eguals;

ací seran els bons i.ls mals:

els comtes, els reys i.ls barons

qui de lurs fayts retran raysons.

Al jorn del judici.

Hanc hom senar féu res tingues secret

no he dixé ne ho panset

que no sia ací tot clar;

a no i porà res celar.

Al jorn del.

La Donhs no haurà hom talent

de riquesas, d'aur ni d'ergent;

no haurà hom de res desir,

mes tingues solament de morir.

Al jorn.

Del morir serà tot lur talens;

adochs els glatiran els dens;

no i haurà qui no s'i plor;

tot lo món jaurà en tristor.

Al jorn.

Cascun cos s'arma cobrarà,

i bons i mals la donchs parran;

els bons iran ab Déu laxús

i.ls mals hiran a infern jus.

Responen: Al jorn del judici.

Els infants que nats no seran

dins en lo ventra ploraran;

i cridaran tot altament:

Senyor vore Déu omnipotent.

Al jorn del judici.

I dirà cascú així:

Senyor, hajes esser neient

que quan venim a jutgement.

Al jorn.

Déus dexendrà del cel sajús

axí en fo levat en crus

per judeus falsos i traidós,

que Déu els cresca lus dolós.

Al jorn del judici.

Baix és aquest que vós pangés

i en la creu lo claufiqués;

ar'és vengut al jutgement

ho Fil de Déu omnipotent.

Al jorn del judici.

Deus dirà a aycels dulcement

que duren prendra salvament:

Venits al meu els amichs meus

de tots perills..

Guion de l'acte de la Sibila recuperada en el 2000 en Ontinyent

- La nit dels temps.

• Introducció prèvia, protagonisada per la tempestat com a símbol de l'emanació.
• Toc de campanes a tempestat interpretant el verp.
• Aparició dels parcas, "mories" o hilanderas com a filles de la nit.

- Processó d'entrada de la Dansa de la Mort des de la porta principal. - Dansa de la Mort (Poema de Sergi Gómez i Soler basat en escrits tradicionals de Morella). Interpretada pel Grup de Danses d'Ontinyent. (*)

Morte, frares, nos cové, mes no en sabem l'hora"

Aquest món no pot durar, que porta mala via. I tot és

vanitat mundanal í pompa mai no pia.

Tot mortal ben bé ha de saber que tornarà a ser cendra.

Ni papes ni emperadors conservaren prebenda.

Lo temps breu s'esmunyirà. No tindrà el món remença?

No tindrà el món remença?

Un gran rei prompte serà nat, la verge va concebre.

De drapets ben mal faixat, girat sobre un pessebre.

D'un nou llum, la fí d'Advent, esperàvem salvança.

Calç que al cel apleguem el que havem, tal dit Déu ens diria:

Allí on tinguérem els nostres béns, el cor reposaria.

- Toc de campanes com a crida a la Vora. Adaptació del toc de crida a vespres al Seminari d'Oriola.

- Introducció en orgue i el círcul.

- Diàlec entre les trompetes com a avís de la Vora. (*)

- Processó d'entrada de les sibilas des de la porta principal. Melodia procesional “Iudicii Signum”, en vent, cuerdo i campanes. (*)

- Toc del Ángelus, oració segona. Adaptació del campanar de la Vila de Ontinyent.

- Tema de la sibila en percussió, tarotas i atres instruments de vent, i adaptació de Toc a mort del Campanar de la Vila d'Ontinyent.

• Estribillo en corda i vent.
• Coples de la sibila:

Un rei vindrà perpetual

vestit de nostra carn mortal;

del cel vindrà tot certament

per fer del segle jutjament.

• Estribillo en veu, cuerdo i vent:

Ans del judici no serà

un gran senyal es mostrarà;

lo sol perdrà lo resplandor,

la terra tremirà de per.

• Estribillo en veu, cuerdo i vent:

Al jorn del judici es pagarà nostre servici.

Mostrar-s'han quinze senyal

per lo món molt generals,

de morts ressuscitaran,

de on tots tremolaran.

• Estribillo en la coral, cuerdo i vent:

Al jorn del judici es pagarà el nostre servici.

- Tema musical: Campanes de la sibila (*) en l'intervenció dels timbales.

• Estribillo en corda i vent.

Participants en la Sibila d'Ontinyent

L'organisació va a càrrec del grup de música antiga “Menestrils” i la Colla de Campaners d'Ontinyent (campanar de la Vila de Ontinyent). Ademés també colaboren diferents formacions, com el Grup de Danses d'Ontinyent, la Agrupació Musical d'Ontinyent, el Nou Orfeó, la Colla de xirimiters i tabals d’El Regall, la coral “Llorenç Barber” d'Ayelo de Malferit, el grup de percussió i dulzaina “La Colla” i la participació de diversos músics del Valle d'Albaida. La sibila és interpretada per Consol Ric i Cecília Blanquer i la direcció està a càrrec del ontinyentí Francesc Tortosa.

El text de la Vora de la Sibila en llatí, que és com s'interpreta en Ontinyent, escomença en les següents paraules:

Iudicii signum tellus sudore madescet

“Signe del juí: la Terra serà empapada de suor” Estos versos nos amenacen en el recort de la proximitat del Juí Final, i tal i com diu, a nosatres, com farà el món, també nos faria falta escomençar a suar pel temor. El text que la sibila entona és terrible i sobrecogedor, ya que en açò lo que es pretenia era la contrición de l'esperit dels nostres antepassats. El tremendismo que transmeten estos versos tenia com a objectiu anunciar als cristians la proximitat de la segona vinguda de Jesucristo per a jujar el món. Este anunci es feya i es continua fent, ya que entenien que és un temps d'alegria.

Esta vora té una gran força en la melodia i, ademés, dispon d'una lletra molt rica i intensa que sempre nos manté entre l'expressió més salvage del dolor i la descripció crua d'uns imaginatius desastres, pràcticament tots de tipo natural i quotidians. La força de la representació residix en la melodia, pero també en la lletra, en la que destaca la por continuada que es vol provocar a l'espectador, una por que prové de les pesta o pèrdues de collites o d'atres desgràcies quotidianes que amenaçaven la supervivència quotidiana dels nostres antepassats.

En les Bucólicas de Virgilio (llibre IV) pot llegir-se una profecia de la sibila cumana en el que anuncia un supost fi del món:

Heus ací que recomença l'ordre dels segles.

Hi torna també la Verge, torna el regne de Saturn.

Una nova generació davallarà dones de dalt dels cels.

Des del cristianisme emergent de l'época es varen interpretar estes paraules de manera apocalíptica i varen entendre que esta sibila anunciava la segona vinguda de Jesucristo per a jujar el món.

Els anuncis de les sibilas els podem trobar en diferents idiomes, ya que a principis de el XIII es varen traduir del llatí a les llengües vulgars (català, astur- lleonés, castellà…), en un marcat interés pedagògic.

Esta profecia de l'arribada del Juí Final que anunciaven les sibilas va quedar fixada en la Nit de Nadal, degut a que l'homilia o lliçó de Sant Agustín de Hipona era llegida en la vigília de Nadal. D'esta manera es tractava de convéncer als no creents. En Ontinyent esta representació s'ha fixat el 22 de decembre. La llectura i interpretació d'esta lliçó es feya en el segon nocturn de l'ofici de matinada de Nadal i en el temps va ocórrer una interpretació cantoral i teatral.

D'esta forma, este anunci va aplegar a representar-se de manera teatral o parateatral des de el IX. Un atre eixemple de representació són diferents episodis de la vida de Jesús (els Pastorcitos de Belén, la Passió…) o alguns anuncis i felicitacions paralitúrgicos de festes com és el cas del Asguinaldo d'Ontinyent.

Recuperació de la Vora de la Sibila

cal citar que recentment en determinats llocs s'està intentant reintroducir la Vora la Sibila, a saber, en la catedral de Barcelona (2009), en la catedral de Tarragona (2013), aixina com en diverses poblacions de l'actual Comunitat Valenciana, tals com en Algemesí, Jaraco, Gandia, Sueca, Teulada i en Ontinyent, en a on s'interpreta en llatí des de l'any 2000.

Es partix dels restants trobats, especialment a partir del Cantorale Mallorquí de el XV, pero també dels escrits de les Catedrals de Vic, Toledo, Girona o Valéncia.

De tot el conjunt de sibilas cantades en Mallorca, la més evolucionada és la de la catedral de Mallorca.

Discografia

• Cant de la Sibil·la I. Catalunya. Jordi Savall. Montserrat Figueres. La Capella Reial de Catalunya. Astrée (Naïve) "Música Ibèrica" ES 9971. 1988. (Informació en medieval.org - en anglés)
• La Vora de la Sibila II. Galícia - Castella. Jordi Savall. Montserrat Figueres. La Capella Reial de Catalunya. Astrée "Naïve" (Auvidis) "Música Ibèrica" ES 9942. 1996. (Informació en medieval.org - en anglés)
• El cant de la Sibil·la. Mallorca - Valéncia 1400-1560. Jordi Savall. Montserrat Figueres. La Capella Reial de Catalunya. Alia Vox AV 9806. 1999. (Informació en medieval.org - en anglés)
• Iudicii Signum. Carles Magraner. Capella de Ministrers. Licanus CDM 0203. 2002. (Informació en medieval.org - en anglés)
• Cançoner de Gandia (El cant de la Sibil·la). Carles Magraner. Capella de Ministrers. Auvidis Ibèrica (Naïve) AVI 8021. 1997. (Informació en medieval.org - en anglés)
• Campus Stellae. Saint-Martial de Llemoges / Santiago de Compostela. Brigitte Lesne. Discantus. Opus 111 30-102. 1994. (Informació en medieval.org - en anglés)
• No està gravada, pero es pot trobar en videos de you tube, la versió de Rita Guerrero en el cor de l'Universitat del Claustre de Sor Juana, es va presentar junt en el Lliure Vermell de Montserrat.
• Cant de la Sibil·la. María Arnal i Marcel Bagės. Clamor (Fina Estampa). 2021.
• The Song of Sybil, interpretada per la banda australiana Dead Ca Danse, en el seu disc Toward The Within.

Enllaços externs

Llibres

• Francesc Vicens: La vora de la Sibila en Mallorca [1] archivat en Wayback Machine. (en català)

• Maricarmen Gómez Muntané: La Vora de la Sibila I. León i Castella II. Catalunya i Balears. Alpuerto. Madrit. 1996-1997
• La Sibila. Sò. Image. Llitúrgia. Escena. Maricarmen Gómez & Eduardo Carrero. Alpuerto. Madrit. 2015
• Sadurní Martí: "El viage textual de la Sibila, entre Occitània i Catalunya", en El Juí Final: Sò. Image. Llitúrgia. Escena, ed. Maricarmen Gómez Muntané. Madrit: Alpuerto, 2017, p. 217-249. (ISBN 978-84-381-0500-9).

Web informatives

• Recopilació de pàgines web que parlen sobre la Vora de la Sibila (en català)
• La Vora de la Sibila en MallorcaWeb (en català)
• Cor de l'Universitat del Claustre de Sor Juana en la ciutat de Mèxic, dirigit per Rita Guerrero
• [2] El Cant de la Sibil-la, descrit en una pàgina de l'Unesco
• on-anuncia-món.html Teulada recupera la tradició medieval de el “Cant de la Sibil-la” a on s'anuncia el fi del món. En elperiodic.com de 23 de decembre de 2011. Consultat el 29 de decembre de 2011.

Àudio

• Versió completa (11.14) en format Real Àudio (Blavets de Lluc) (en català)
• Vídeo en Youtube de la producció feta en Gràcia (Barcelona)