Anar al contingut

Valle de Ordesa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Valle de Ordesa
Vista de la vall des de la seua entrada a l'altura de l'antic Parador.

La Vall de Ordesa està ubicat en el Pirineu central d'Osca, comarca del Sobrarbe, Aragó (Espanya). Està catalogat com Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco.

Esta vall va originar la creació del parc nacional de Ordesa el 16 d'agost de 1918. Anys més vesprada, en 1982, seria ampliat per a crear el parc nacional de Ordesa i Mont Perdut incloent el massiç de Mont Perdut, el Canó de Añisclo, les Goles de Escuaín i la capçalera del Valle de Pineta.

En sentit ampli, la Vall de Ordesa comprén una àmplia zona de chicotetes valls i barrancs, altiplans i picos (molts de més de 3000 m d'altura), els llímits de la qual serien al nort la cresta Mont Perdut-Mondarruego, que servix de frontera en França en gran part, al sur la cresta Serra Custodia-Acuta i a l'oest la confluència en la capçalera del Valle del Llaura o vall de Bujaruelo. Tot este conjunt conforma una conca fluvial, que a través de valls secundàries i cascades, desemboca en la Vall de Ordesa pròpiament dit, pel fondo de la qual discorre el riu Arazas. El naiximent d'este riu es produïx en la vall de Ordesa a través de l'aigua que cau dels cims formant la cascada Coa de Cavall molt famosa en la vall per ser la meta final de la ruta senderista que du el seu nom.

Zones altes

[editar | editar còdic]

En les zones altes destaca una part de la cresta Nort, des del Mont Perdut (3355 m) fins als Gabietos (3034 m), tota una successió de picos de més de 3000 m i en la que s'obri un impressionant clavill, la «Brecha de Rolando», pas «natural» entre França i Espanya i que segons la llegenda va ser oberta per un colp de l'espasa de Rolando (cóm si no explicar tal fenomen de la naturalea). Una miqueta al sur de la brecha es troba la Gruta de Casteret, que el seu interior està en gran part gelat, en columnes i cascades de gèl. Actualment està tancada al públic, i per a entrar es necessita permís del parc.

L'alvertent Nort va descendint en una successió de circs i entanques glaciarés, en cascades impressionants, entre les que destaca el Circ i cascada de Cotatuero, en la travessia de la qual es troben les famoses «clavilles de Cotatuero», unes simples barres metàliques clavades en una paret vertical de pas obligat i no aptes per a persones que sofrixquen de vèrtic.. .

L'accés als cims de la vall de Ordesa es pot realisar en vehícul des de Torla (Osca) a través d'una pista forestal, encara que el seu accés esta restringit a vehículs autorisats.

Zones baixes

[editar | editar còdic]

La Vall de Ordesa pròpiament dit és un espectacular entanque glaciar, en una marcada forma de «O», situat al suroest del Massiç del Mont Perdut, pel fondo del qual el riu Arazas va descendint en una successió de belles cascadas. Des de la que inicia la vall, en el Circ de Soaso, coneguda com la «Coa de Cavall», i que s'obri en un palmito blanc que s'esgola roca avall, passant per les Grades de Soaso, una successió de múltiples cascades escalonades, fins a les cascades de l'Estret i la Cova, enormes bots d'aigua que han llaurat toboganes zigzagueantes en la roca calcàrea.

En les parets verticals de la vall, produïdes per la diferent durea de les capes rocoses posades al descobert per l'acció de l'antic glaciar, s'òbrin vàries «faixes», menuts rebancs horisontals que permeten recórrer la vall en altura per vertiginoses i estretes sendes. D'elles destaquen la Senda de Caçadors, que aplega a tindre 600 m de desnivell respecte al fondo i que permet recórrer a vista de pardal pràcticament tota la vall pel seu vertent sur, i la Faixa de les Flors,[1] més alta i vertiginosa en la vertent nort.

Flora i vegetació

[editar | editar còdic]

Els primers treballs sobre la flora de la vall de Ordesa els varen realisar Taurí Mariano Llosa i Pedro Montserrat Recoder en 1946.

Galeria d'imàgens

[editar | editar còdic]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]