Juntes Generals de Viscaya
Les Juntes Generals de Viscaya (oficialment: Juntes Generals de Bizkaia, en castellà, i Bizkaiko Batzar Nagusiak, en vasc) són el màxim orgue llegislatiu de la província i territori històric de Viscaya, en el País Vasc (Espanya).
La seua sèu és la Casa de Juntes de Guernica, a on es troba el símbol de l'antiga sobirania foral dels territoris viscaïns, l'arbre de Guernica. Baixe ell, els senyors de Viscaya devien jurar llealtat a les lleis forals d'este territori, sent utilisat també com a lloc de reunió de les antigues Juntes. No obstant, conta en una atra sèu, l'administrativa, en Bilbao i mantenen també com a sèus les històriques de Guerediaga, en Abadiano, sèu històrica de les Juntes Generals de la Merindad de Durango i la d'Avellaneda, a on es reuniran els concejos i valls de Les Encartaciones.
L'institució afona les seues raïls en l'Edat Mija, quan representava a la Terra Plana, les viles —incloent Orduña—, les Encartaciones i el Duranguesado. Va ser abolida, junt al restant del règim foral, en 1876, per a després ser recuperada en 1979.
Funcions i competències
[editar | editar còdic]Les Juntes Generals de Viscaya eixercixen la potestat llegislativa del territori històric, dicten disposicions referents a imposts com el IRPF (impost sobre la renda de les persones físiques), elegixen al diputat general, aproven els presuposts forals a proposta de la Diputació Foral i controlen l'acció d'esta última.
Orige i història
[editar | editar còdic].svg){kind=link}
Aspectes bàsics
[editar | editar còdic]Si ben no es coneix en exactitut l'orige de les Juntes Generals de Viscaya, en el XIV ya apareixen perfectament conformades i establides, la qual cosa permetria remontar el seu passat a el XIII o XII. Aixina mateix, la crònica de Fernando IV informa d'unes juntes celebrades en Arechabalgana en l'any 1308.[1]
En les Juntes celebrades en el XIV assistien tant els representants de les viles com un conjunt ampli d'hòmens bons, fidalcs, cavallers i escuders etc.[2] La convocatòria, en principi, la realisava el mateix Senyor, pero després va passar a ser una facultat eixercida pel corregidor del señorío a instancia de els síndico, despuix d'haver-ho tractat en els diputats. Sobre la modalitat seguida, des de l'Edat Mija es feya tañendo bocines i fent fogueres en els denominats monts bocineros —Deiadar-mendiak, en vasc—: Gorbea, Oiz, Sollube, Ganekogorta i Kolitza, que podien ser vists des de qualsevol part de la regió. Este procediment va canviar en el XVII, quan es va passar a utilisar el correu.
La periodicitat en que es reunia esta institució tampoc era fixa, puix si be en l'Edat Mija podia reunir-se fins a quatre voltes a l'any, este número pronte va disminuir a una o dos assamblees anuals, que duraven entre un i tres dies.[2] Inclús va haver anys en els que siquiera es va reunir, encara que cal aclarir que lo mínim era cada dos, freqüència en que calia renovar els càrrecs de govern.
Sobre el lloc de reunió, si ben a voltes algunes assamblees varen tindre lloc en Arechabalgana i en Idoibalzaga, ya des de el XV les Juntes es varen celebrar definitivament en Guernica, baix el roure pròxim a l'ermita juradera de Santa María l'Antiga.[3] En el XVII, les Juntes es varen traslladar a dita ermita.
Representació institucional
[editar | editar còdic]Fins a començos de l'Edat Moderna, a les Juntes Generals de Viscaya assistien representants de quatre entitats territorials ben diferenciades —la Terra Plana, les viles i Orduña, les Encartaciones i el Duranguesado— en el següent orde de convocatòria:[3]
- La Terra Plana, que, com el major bloc territorial del Señorío, estava representada per les 72 anteiglesias en vot individual.
- Les viles, representades individualment, i la ciutat de Orduña.
- Les Encartaciones, representades per un síndico elegit en la seua pròpia assamblea foral, la Junta de Avellaneda.
- El Duranguesado, representat per un procurador designat en el sí de les seues Juntes, les quals es reunien en Abadiano.
Els procuradors devien complir certs requisits, com ser fidalcs o vizcaíno originaris, estar avencidados en el lloc al que representaven i no tindre deutes en el Señorío.[4] Al començament de el XVII també es va escomençar a exigir que saberen llegir i escriure en castellà.
No obstant, cal senyalar que Les Encartaciones i el Duranguesado sol devien acodir a aquelles Juntes en les quals es debateren temes comuns a abdós, i que tant estos dos territoris com les viles i la ciutat de Orduña no podien participar en l'elecció dels càrrecs de govern.[3]
La composició de les Juntes va donar un gir radical quan l'Ordenament de Chinchilla, promulgat en 1487, va prohibir l'assistència de les viles.[5] Este punt no va ser complit rigorosament, puix des de 1558 hi ha constància de que les viles continuaven acodint a Guernica.[6] L'acort institucional entre elles i el restant del Señorío va aplegar, finalment, l'11 de setembre de 1630, quan les Juntes Generals varen aprovar la Escritura d'unió i concòrdia entre el M. N. i M. L. Señorío de Viscaya, les seues viles, Encartaciones i Merindad de Durango —confirmada per la monarquia en giner de 1632—.[7] Per ell, quedava superada l'anterior dualitat i les viles es reintegraven formalment en les Juntes, estant capacitades per a participar en l'elecció activa i passiva dels càrrecs de govern del Señorío.
Dos anys abans, en 1628, el Duranguesado també va conseguir intervindre en l'elecció, activa i passiva, dels oficials que conformaven el Govern Universal del Señorío.[5] No obstant, solament se li varen concedir dos vots dels dotze que solicitava. Per al cas de les Encartaciones, en el XVII cinc de les seues repúbliques es desgajaron d'esta entitat comarcal i cada una va passar a gojar del seu propi vot, tal com ho venien fent les anteiglesias de la Terra Plana.[5] L'atra mitat va continuar representada per un síndico.
Competències de les Juntes
[editar | editar còdic]Una de les principals competències de les Juntes Generals era prendre el jurament al senyor de Viscaya i al seu corregidor, que s'obligaven aixina a respectar els furs.[4] De fet, es tractava de la primera norma arreplegada en el Fur Nou de 1526, compendio que deixava assentat que tota orde contrària a dits furs devia ser obedida pero no complida.[8] Esta facultat es denominava passe foral.
Ademés, les Juntes devien donar el seu consentiment a la fundació de noves viles en el territori, segons es desprén de les distintes cartes pobles i el Fur Vell de 1452.[4] Tenien facultats per a elaborar ordenances, tal com varen redactar el Quadern Penal de Don Juan Núñez de Lara de 1432, el Capitulat de la Germandat de 1394, el Fur Vell de 1452 i el Fur Nou de 1526, encara que les mateixes sempre devien ser confirmades pel Senyor.[9]
Era la seua responsabilitat elegir els càrrecs de govern del Señorío i eixercir el juí de residència sobre ells i les demés autoritats.[8] Devien aprovar els contes del govern eixint i els demanats de diners o soldats per part de la monarquia. Organisaven la defensa militar del Señorío i tenien al seu càrrec la vigilància dels pesos i mides, el conte dels monts, entre atres recursos econòmics, i la construcció i manteniment dels camins de Viscaya, en colaboració en les anteiglesias i les viles.
Composició
[editar | editar còdic]Les Juntes Generals de Viscaya són una assamblea unicameral els membres de la qual, denominats «apoderats», són elegits per mig de sufragi universal i directe entre el poble de Viscaya.[10] Les eleccions se celebren cada quatre anys, coincidint en les eleccions municipals.
- Circumscripcions
L'elecció dels apoderats es realisa sobre la base de quatre circumscripcions electorals:[10][11]
- Bilbao (15 apoderats): integrada pel municipi de Bilbao.
- Encartaciones (13 apoderats): integrada pels municipis d'Abanto i Ciérvana, Alonsótegui, Arcentales, Baracaldo, Carranza, Ciérvana, Galdames, Gordejuela, Güeñes, Lanestosa, Musques, Ortuella, Portugalete, Santurce, Sestao, Sopuerta, Trucios, Valle de Trápaga, Valmaseda i Zalla.
- Durango-Arratia (10 apoderats): integrada pels municipis d'Abadiano, Amorebieta-Echano, Aracaldo, Aránzazu, Arrancudiaga, Arrigorriaga, Axpe Achondo, Basauri, Bérriz, Castell-Elejabeitia, Ceberio, Ceánuri, Dima, Durango, Echévarri, Elorrio, Ermua, Galdácano, Garay, Izurza, Lemona, Mallavia, Mañaria, Orduña, Orozco, Ochandiano, Ubidea, Miravalles, Usánsolo, Vedia, Villaro, Yurre, Yurreta, Zaldívar i Zarátamo.
- Busturia-Uribe (13 apoderats): integrada pels municipis d'Amoroto, Arbácegui i Guerricaiz, Arrieta, Aulestia, Baquio, Barrica, Berango, Bermeo, Berriatúa, Busturia, Cenarruza-Pobla de Bolívar, Derio, Ea, Echevarría, Elanchove, Erandio, Ereño, Rigoitia, Frúniz, Gámiz-Fica, Gatica, Gautéguiz d'Arteaga, Guecho, Guernica i Luno, Górliz, Guizaburuaga, Ibarranguelua, Ispáster, Larrabezúa, Lauquíniz, Lejona, Lequeitio, Lemóniz, Lezama, Lujua, Marquina-Jeméin, Maruri, Mendata, Mendeja, Meñaca, Morga, Mundaca, Munguía, Múgica, Ondárroa, Pedernales, Plencia, Sondica, Sopelana, Urdúliz i Zamudio.
Per a optar al repartiment d'escans en una circumscripció, cada candidatura deu obtindre a lo manco el 3 % dels vots vàlits emesos en dita circumscripció. Les circumscripcions no s'ajusten del tot a les tradicionals demarcació comarcals; la de Bilbao comprén únicament el municipi de Bilbao i no la comarca del Gran Bilbao; Encartaciones comprén la comarca de Les Encartaciones i les subcomarcas de la Zona Minera i la Marge Esquerra; Busturia-Uribe comprén les subcomarcas de la Marge Dreta i del Valle de Asúa i les comarques d'Uribe, Busturialdea i Lligga-Artibai; Durango-Arratia comprén la subcomarca del Alt Nervión i les comarques de Duranguesado i Arratia-Nervión.
Composició actual
[editar | editar còdic]Les Juntes Generals de Viscaya estan formades per 51 apoderats, distribuïts de la següent forma, a partir de les eleccions forals de 2023:[10]
Resultats[12] | |||||||||||||||||
| Candidatura | Bilbao | Busturia-Uribe | Encartaciones | Durango-Arratia | Total | ||||||||||||
| Apoderats | Apoderats | Apoderats | Apoderats | Apoderats | +/– | ||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| EAJ-PNV | 6 | 6 | 6 | 5 | 23 | Plantilla:Decreixent 2 | |||||||||||
| EH Bildu | 3 | 5 | 3 | 4 | 15 | Plantilla:Creixent 5 | |||||||||||
| PSE-EE | 3 | 1 | 3 | 1 | 8 | Plantilla:Estable | |||||||||||
| PP | 2 | 1 | 3 | Plantilla:Creixent 1 | |||||||||||||
| Elkarrekin Bizkaia | 1 | 1 | 2 | Plantilla:Decreixent 4 | |||||||||||||
Composició històrica
[editar | editar còdic]El repartiment dels apoderats des de les eleccions de 1979 (primeres des de la restauració de la democràcia) és el següent:[10][13]
| 1979 | 1983 | 1987 | 1991 | 1995 | 1999 | 2003 | 2007 | 2011 | 2015 | 2019 | 2023 | |
| EAJ-PNV | 40 | 26 | 16 | 21 | 20 | 17 | 22 | 23 | 22 | 23 | 25 | 23 |
| EH Bildu / Bildu | 12 | 11 | 10 | 15 | ||||||||
| PSE-EE | 13 | 13 | 12 | 12 | 10 | 10 | 11 | 14 | 9 | 7 | 8 | 8 |
| PP / AP | — | 4 | 1 | 4 | 9 | 10 | 10 | 8 | 8 | 4 | 2 | 3 |
| Elkarrekin Bizkaia / Podem | 6 | 6 | 2 | |||||||||
| EB-B / EPK | 3 | — | — | — | 4 | 1 | 3 | 3 | — | |||
| Aralar | — | 1 | — | |||||||||
| EA | 7 | 4 | 1 | 4 | 5 | 1 | ||||||
| ANV / EH / HB | 19 | 6 | 10 | 8 | 5 | 9 | — | 1 | ||||
| ICV-EHE | 2 | — | ||||||||||
| EE | 4 | 2 | 4 | 2 | ||||||||
| CDS / UCD | 11 | — | 1 | |||||||||
| Total | 90 | 51 | 51 | 51 | 51 | 51 | 51 | 51 | 51 | 51 | 51 | 51 |
Vore també
[editar | editar còdic]Notes i referències
[editar | editar còdic]- ↑ Pastor Porres y Salaverri Aguilar, 2012, p. 108.
- ↑ 2,0 2,1 Pastor Porres y Salaverri Aguilar, 2012, p. 109.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Pastor Porres y Salaverri Aguilar, 2012, p. 110.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Pastor Porres y Salaverri Aguilar, 2012, p. 113.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Pastor Porres y Salaverri Aguilar, 2012, p. 111.
- ↑ Pastor Porres y Salaverri Aguilar, 2012, p. 58.
- ↑ Pastor Porres y Salaverri Aguilar, 2012, p. 59.
- ↑ 8,0 8,1 Pastor Porres y Salaverri Aguilar, 2012, p. 114.
- ↑ Pastor Porres y Salaverri Aguilar, 2012, pp. 113-114.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 «Composició de les Juntes Generals». jjggbizkaia.eus. Consultat el 27 de maig de 2019.
- ↑ «BOE-A-2012-3948: Llei 1/1987, de 27 de març, d'Eleccions per a les Juntes Generals dels Territoris Històrics de Llaurava, Bizkaia i Gipuzkoa» (PDF). Bolletí Oficial Espanyol. Consultat el 27 de maig de 2019.
- ↑ 2023ko Batzar Nagusietarako Hauteskundeak-Eleccions a Juntes Generals 2023, Informe de resultats provisionals, euskadi.eus.
- ↑ «Eleccions a les Juntes Generals 1979 - 2019»
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (2012) Breu història de Viscaya i les seues institucions (PDFPDF), Fundació Popular d'Estudis Vascs.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Archiu de resultats electorals del Govern Vasc.
- Entrada digital de l'Enciclopèdia Auñamendi sobre les Juntes Generals del País Vasc.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Juntas Generales de Vizcaya» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.