Iglésia de Sant Joan de Caselles
.jpg){kind=link}
Sant Joan de Caselles. Iglésia romànica de finals de el XII en campanar de torre. Per la seua bellea, és considerada com un dels eixemples més populars de l'arquitectura romànica religiosa andorrana. Es troba en l'antic camí de Canillo, hui carretera nacional, en direcció a França.
Història
[editar | editar còdic]Es troba deficientemente documentada en época medieval. No obstant, es conserven documents dels anys 1162 i 1176 que ya fan referència a la població de Canillo. La primera referència expressa a l'iglésia es troba en una visita pastoral del arquebisbe que data de l'any 1312. En dit document es precisa que Sant Joan de Caselles es troba baix la custòdia del rector de l'iglésia parroquial de Canillo.
Exterior
[editar | editar còdic]
El temple de Caselles presenta una sola nau rectangular, alta i senzilla, en àbsit semicircular a l'est construït en posterioritat a la nau. La nau s'arremata en una senzilla coberta de fusta.
En el costat nort de la nau s'eleva l'element més característic del temple: el seu campanar. Es tracta d'una torre de planta quadrangular. Presenta tres nivells de finestralés, els dos superiors geminados, decorats en bandes i arcuaciones d'estil lombardo. Actualment es comunica en l'interior del temple per mig d'un cos rectangular, afegitó, si ben el campanar, en orige, era independent del restant del temple, lo que ho convertix en un cas únic en el Principat.
Esta iglésia presenta, com a caràcter excepcional, la porta d'accés al seu interior en el costat nort de la nau. L'explicació d'este canvi d'emplaçament és molt senzilla: el costat sur del temple, a a on deuria obrir-se, s'alça sobre un precipici que cau directament sobre el riu Valira d'Orient.
Dels dos pòrtics que té l'iglésia, el que ocupa l'emplaçament original és el del nort, que servix de covil a la porta; consistix en realitat en dos porches adossats en un banc corregut de pedra i coberta de voltós de fusta i lloses de pissarra. El segon porche, als peus del temple, en el seu costat oest, va ser afegit sigles despuix.
La sagrera que rodejava el temple, i que encara pot apreciar-se en fotografies no molt antigues, va ser desapareixent a mida que s'ampliava la carretera general que comunica Andorra en França.
Interior
[editar | editar còdic]
En l'interior de l'edifici es conserven diferents peces artístiques, sent la principal una image en estuc de grans dimensions del Crist en Majestad, emmarcada per un mural en pintures al fresca que descriuen escenes del Calvari, obres de el XII.
També resulta d'una calitat excepcional el retaule gòtic de principis de el XVI i atribuït al cridat "Mestre de Canillo", que conté diverses escenes de la vida de Sant Joan (patró de l'iglésia) i de les seues visions en Patmos i, en la predela, de la passió i mort del nostre Senyor Jesucristo.
Restauració
[editar | editar còdic]Entre 1934 i 1935, l'arquitecte Cèsar Martinell, en nom dels Amics de l’Art Vell, va restaurar la coberta de l'àbsit, el campanar i el porche de la frontera principal. Entre 1962 i 1963 es varen restaurar el retaule de el XVI, l'interior de la nau i el cristo d'estuc del mur sur. Posteriorment, des dels servicis de Patrimoni Cultural d'Andorra s'han fet vàries excavacions i actuacions destinades a la seua conservació.
Galeria d'imàgens
[editar | editar còdic]-
Vista des de el NE.
-
Vista des de el NO.
-
Pòrtic O.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Iglésia de Sant Joan de Caselles.
- Este artícul conté una traducció derivada de «iglesia de Sant Joan de Caselles» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.