Calvari
Plantilla:Coord/display/title</noinclude>
.jpg){kind=link}
El Calvari, també conegut com el Gólgota, va anar un lloc que es trobava prop de l'exterior de les muralles de Jerusalem. En este lloc, segons els Evangelios, va ser crucificado Jesús de Nazaret.[1] El terme «Gólgota» o «Gólgotha» prové del grec Γολγοθᾶ, posteriorment escrit com Γολγοθᾶς, que és la transliteraació grega d'un terme arameo que poguera ser Gûlgaltâ.
En el text grec de Mateo, Marcos i Juan es dona la seua traducció com Κρανίου Τόπος (Kraníou Tópos), 'lloc de la calavera', abocada al llatí com Calvariæ Locus, d'a on deriva la paraula espanyola «Calvari». En l'Evangelio de Lucas li'l denomina simplement Lloc de la Calavera.[2]
En alguns idiomes, inclós l'espanyol, degut a que el lloc és històricament associat a estos events bíblics de sofriment i mort, l'expressió «viure un calvari» es referix a un moment en la vida d'una persona sumament difícil, tens o preocupant.
Etimologia
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
L'apelatiu "lloc de la calavera" en arameo és ܓܓܘܠܬܐ (Evangelio de Marcos. L'etimologia està basada en la raïl hebrea גלל g-l-l, de la que es deriva la paraula hebrea calavera, גֻּלְגֹּלֶת (Evangelio de Lucas.[3] S'han donat algunes explicacions alternatives. S'ha sugerit que el nom arameo anara: Evangelio de Juan, que significa "mont d'eixecució", i que la seua localisació corresponguera al barri de Goat (גֹּעָֽתָה, gō‘āṯāh) mencionat en un passage del Llibre de Jeremías (31:39) que descriu la geografia de Jerusalem.[4] Una explicació alternativa és que el lloc anara un lloc per a eixecucions públiques, i que el nom fera referència als cràneus abandonats que podien trobar-se ahí,[4] o que estiguera situat prop d'un cementeri i que el nom fera referència als ossos que estaven enterrats ahí.[4] També se sugerix que l'orografia del lloc tenia la forma d'una calavera i que va rebre eixe nom per eixa raó.[4]
Relació en Adán
[editar | editar còdic]
En l'interior del monte Calvari hi ha una capella dedicada a Adán. Segons una tradició cristiana en el mont Calvari es trobaven els restants d'Adán.[4] Esta tradició va ser arreplegada en texts apócrifos com la Cova dels Tesors i El combat d'Adán o Llibre de la penitència. Segons este últim text, Adán i Eva es varen refugiar en una cova baix el mont Calvari quan varen ser expulsats del Edén. Posteriorment Adán va dur a est sitie ofrenes d'or, incens i mirra a Deu per a ser salvat despuix de la seua mort i, finalment, Eva i Set varen enterrar ací el cos d'Adán despuix del seu decés. Després, abans del Diluvi Universal, el cos d'Adán hauria segut dut per Noé al seu arca. Despuix d'açò, el fill de Noé, Sem, hauria anat en Melquisedec a enterrar els restants d'Adán per segona volta en el Calvari, que els va ser senyalat per un àngel i que era el "centre de la terra". Despuix d'açò, Sem li hauria dit a Melquisedec:[5]
Orígens, en el III, diu que segons la tradició Jesús va ser crucificado en el mateix lloc a on va ser enterrat Adán.[6]
Per esta raó, és freqüent que baix de les representacions de Crist Crucificado hi haja una calavera, com si anara la d'Adán.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Chisholm, Hugh, ed. (1911). "Calvary". Encyclopædia Britannica (Undècima ed.). Cambridge University Press.
- ↑ Evangelio de Mateo: "Varen aplegar al lloc cridat Gólgota, que vol dir lloc de la calavera" (Plantilla:Bíblia) Evangelio de Marcos: "Li varen dur al lloc del Gólgota, que vol dir lloc de la calavera" (Plantilla:Bíblia) Evangelio de Lucas: "Quan varen aplegar al lloc anomenat La Calavera, li crucificaron allí" (Plantilla:Bíblia) Evangelio de Juan: "Varen prendre, puix, a Jesús, que, duent la seua creu, va eixir al lloc cridat lloc de la calavera, que en hebreu es diu Gólgota" (Plantilla:Bíblia)
- ↑ George M. Lande (2001). Building Your Biblical Hebrew Vocabulary Learning Words by Frequency and Cognate, Society of Biblical Literature, p. 115. ISBN 1-58983-003-2.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 (1908) Mount Calvary (en anglés), Nova York: Robert Appleton Company.
- ↑ 5,0 5,1 Tomás García-Huidobro. ««El combat d'Adán» i la teoria dels dos adanes». Tomás García-Huidobro: Misticisme judeu i orígens del cristianisme.
- ↑ 6,0 6,1 Gioacchino Ventura vaig donar Raulica. «Cartes sobre el moviment anticatólico d'Itàlia i llegitimitat del poder espiritual i temporal del sum pontífex. Vida de Sant Jerónimo, màxim doctor de l'Iglésia. Discurs sobre els designis de la misericòrdia divina en els països d'Amèrica en atres escrits menors». Leocadio López.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Calvario» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.