Cova dels Tesors

Cova dels Tesors

La Cueva de los Tesoros (Siríaco Em'ârath GazzêMe`ârath GazzêMaghârat al-KanûzMaghârat al-KanûzBa'âta MazâgebetBa`âta MazâgebetEl tesoro, és una obra apócrifa i pseudoepigráfica, que conté vàries narracions relacionades en la Bíblia cristiana. Va ser escrita en la llengua siríaca, aproximadament a finals del VI, o a principis del VII. La seua autoria s'atribuïx tradicionalment a Efrén de Síria (m. 373), pero els anàlisis acadèmics moderns han demostrat que el verdader autor va ser alguna atra persona, que també va viure en el nort de Mesopotamia, pero molt més vesprada (c. 600).

Orige

Este text s'atribuïx a Efrén de Síria, que va nàixer en Nisibis poc despuix de l'any 306 d. C. i va morir en el 373, pero ara es creu generalment que la seua forma actual és del VI o més recent.

L'afirmació de que la Cova dels Tesors va ser escrita en el IV es recolza en el contingut general de l'obra. En ella es reproduïxen els peculiars métodos de exégesis de Efrén i s'oferixen molts eixemples dels seus métodos d'argumentació religiosa, en els que estem familiarizados pels seus atres escrits. El seu orgull per l'antiguetat de la llengua siríaca també apareix en esta obra. No hi ha dubte de que va ser escrita en Mesopotamia per un siri, i si Efrén no va ser l'autor original, l'autor pertanyia a l'escola de Efrén.

L'obra cristiana més antiga sobre el història del tracte de Deu en el home des d'Adán fins a Crist és provablement l'anònim Conflicte d'Adán i Eva en Satanás, que, en la seua forma original, és del V o VI d. C. L'escritor de la Cova dels Tesors va prendre prestat en gran medida el Conflicte d'Adán i Eva, o va compartir una font comuna en ell.

Història

La Cova dels Tesors va ser presentada al món per Giuseppe Simone Assemani, autor dels Catàlecs de Manuscrits Orientals de la Biblioteca Vaticana, que va imprimir en la Bibliotheca Orientalis en quatre grossos volums foli. En el vol. ii. pàgina 498 descriu un manuscrit siri que conté una série d'obres apócrifas, i entre elles hi ha una el títul de la qual traduïx com Spelunca Thesaurorum. Veu que el manuscrit conté el història de 5.500 anys, des de la creació d'Adán fins al naiximent de Crist, i que es basa en les Escritures. Diu que en ell es troben faules en tots els llocs, especialment pel que fa als antediluvianos Patriarques, i la genealogia de Crist i la seua Mare. Menciona que el Patriarca Eutiquio també descriu una cova de tesors en la que es guardava or, incens i mirra, i es referix a les "portentosa feminarum nomina", dònes de l'ascendència de Jesús. No es va intentar publicar el text en Siríaco; de fet, se li va prestar poca atenció fins que August Dillmann va escomençar a estudiar el Conflicte d'Adán i Eva en relació en ell, i llavors va demostrar en els Jahrbüchern d'Ewald (Bd. V. 1853) que els continguts de seccions sanceres del Llibre de la Cova dels Tesors en siríaco i el Conflicte d'Adán i Eva en etíop eren idèntics. I poc despuix, Dillmann i uns atres varen observar que un Manuscrit àrap en el Vaticà (núm. XXXIX; vore Assemânî, Bibl. Orient. i. pàgina 281) contenia una versió de la Cova dels Tesors, que havia segut clarament realisada a partir del siríaco. En 1883 Carl Bezold va publicar una traducció del text siríaco de la Cova dels Tesors feta a partir de tres manuscrits (Die Schatzhöhle, Leipzig, 1883), i cinc anys més vesprada va publicar el text siríaco de la mateixa, acompanyat del text de la versió àrap.

Alguns passages de la Cueva de los Tesoros es troben també en el Cóptico Me`ârath Gazzê de Pseudo-Cyril.

De l'història posterior de la Cova dels Tesors síria se sap poc. El coneiximent de parts de la mateixa es va obrir pas en Armènia poc en acabant de que s'escriguera el llibre, i es va fer més d'una traducció del mateix a l'àrap, provablement en els sigles VII i VIII. En relació en les traduccions a l'àrap, totes terminen en el relat de les crueltat perpetrades per Arquelao i Sâlûm despuix de la mort d'Herodes. (Vore el text de Bezold, pàgina 247.) L'últim paràgraf del text àrap menciona als dotze Apòstols que anaven en Crist, i es referix al seu batisme per Juan el Batiste, i diu que va viure en la terra trentatrés anys, i que després va ascendir al cel. Aixina, les últimes vintissís pàgines del text siri no tenen equivalent en la versió àrap. Lo mateixa ocorre en el text etíope "El conflicte d'Adán i Eva". La secció del siríaco per a la que no hi ha traducció en àrap o etíop conté una série de declaracions dirigides al "germà Nemesio" de l'autor. És possible, encara que poc provable, que hagen segut afegides a l'obra per un escritor posterior. Com no tracten de qüestions de genealogia i es referixen casi exclusivament a la vida i la crucifixió de Jesucristo, provablement no varen interessar al traductor àrap i les va deixar sense traduir, a menos que s'hagen perdut parts de la traducció àrap original.

Que la Cova dels Tesors siríaca era coneguda i utilisada per Salomón, bisbe de Perâth Maishân (Al-Basrah) en 1222, ho demostren els primers capítuls de la seua obra el Llibre de l'Abella. Va extraure d'ell moltes de les llegendes dels primers Patriarques, encara que el seu objectiu no era escriure una taula de successió genealògica, sino una història completa de la Dispensación Cristiana segons els punts de vista dels Nestorians. El millor manuscrit de la Cova dels Tesors que posseïm dels nestorians, en la Biblioteca Britànica, Add MS 25875, va ser escrit per un escriga nestoriano en el poble nestoriano de Alkôsh, i va ser encuadernado per ell en un volum que incloïa una còpia del Llibre de l'Abella, l'autor de la qual, Salomón, era el bisbe nestoriano de Al-Basrah a principis del XIII.