L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Villanueva de l'Arquebisbe

Villanueva de l'Arquebisbe és una localitat i municipi espanyol de la província de Jaén, enclavado en la comarca de Les Viles. El municipi també comprén la localitat de Gútar. Té una població de Erro en la seqüencia d'órdens: la funció «getValue» no existix..

Villanueva de l'Arquebisbe

Geografia

Integrat en la comarca de Les Viles, se situa a 96 quilómetros de Jaén. El terme municipal està travessat per l'autovia A-32, per la carretera nacional N-322, entre els pK 182 i 198, i per carreteres locals que permeten la comunicació en Forns i Sorihuela del Guadalimar.

El relleu del municipi pels monts situats entre els rius Guadalimar i Guadalquivir. El riu Guadalimar discorre pel noroest, fent de llímit en Sorihuela del Guadalimar i Castellar, mentres que el ric Guadalquivir descendix pel surest fent de llímit en un exclavament de Sorihuela del Guadalimar, Iznatoraf i Villacarrillo. Una part del territori està inclós en el Parc Natural de les Serres de Cazorla, Segura i Les Viles, a on es troben les majors altituts, superiors als 1700 metros, en plena Serra de Cazorla. L'altitut oscila entre els 1726 metros, al surest, en la serra de les Quatre Viles (pique Cavall Torraso) i els 410 metros a la vora del riu Guadalimar. El poble s'alça a 688 metros sobre el nivell de el mar. Plantilla:Ubicació geogràfica

Història

La vila va nàixer com a tal en 1396 gràcies a la petició efectuada per Pedro Tenorio, arquebisbe de Toledo, al rei Enrique III. En anterioritat la localitat es dia Moraleja, pertanyia a Iznatoraf i des de principis de el XIII formava part del Alvançament de Cazorla. Anteriorment, els àraps de Iznatoraf (dins del seu territori) la varen elegir com a zona d'expansió d'oci, a on s'organisaven carreres de cavalls, i els artesans varen instalar els seus tallers en Al-Buxaressa.

Existixen indicis fonamentats en l'antic nom de la localitat, que abans de ser cridada La Moraleja va ser denominada Al-Buxaressa pels àraps, d'ahí prové el nom de la Moraleda.

A principis de el XIX durant la guerra contra el invasor francés, va ser refugi de guerrillers que varen acossar contínuament el pas de les tropes napoleòniques. Com a conseqüència d'estes activitats es varen produir diversos danys en els convents.

Felipe II li va concedir la jurisdicció criminal en 1573. Ya en el XX, va rebre el títul de ciutat de mans del rei Alfonso XIII en 1920.

El núcleu urbà de Villanueva de l'Arquebisbe està situada junt al pico Albercones, a l'oest, en un creuament de camins. Presenta una trama mixta, en sectors de carrers estrets i pomes irregulars (caixco antic) i uns atres en pomes més o menys alineades i regulars que conformen l'àrea d'eixample més moderna. Del caixco antic, situat en la zona oest del núcleu, partixen varis vials que estructuren els creiximents posteriors. El seu desenroll s'ha centrat fonamentalment cap al noreste i surest, seguint la llínea marcada per la carretera nacional 322 i per les locals que òbrin el pas cap al parc natural. Cap a l'oest la presència de la riera del Pou ha supost un fre al creiximent urbà.

Demografia

Villanueva de l'Arquebisbe conta en una població de Erro en la seqüencia d'órdens: la funció «getValue» no existix..


Gràfica d'evolució demogràfica de Villanueva de l'Arquebisbe[1]
Any 1842 1857 1860 1877 1887 1897 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2001 2011 2021
Població 3624 4764 4991 5170 5206 6588 7339 10 723 11 444 13 255 15 095 13 067 12 458 10 480 8827 8555 8576 8909 7959
  •  Població de dret segons els censos de població del INE
  •  Població de fet segons els censos de població de el INE

    • Economia

    En l'agricultura domina l'olivar. Actualment, quatre grans almazaras treballen en l'obtenció de l'oli de les olives.

    La calitat de les aigües de la Serra de Cazorla ha segut suficient per a l'instalació d'una indústria embotelladora d'aigües minerals.

    Destacar l'importància d'indústries tan rellevants com a Sant Miguel Arcàngel (orujera), planta de Biomassa La Loma (generació d'energia a través de la crema de orujillo o restants de l'olivar).

    Cooperatives setrill, en una producció anual de les més importants del sectorcita requerida, tals com a Sant Isidro, Sant Francisco, La Vora-Cruz i de segon grau com Jaencoop, que reunix l'envasament, comercialisació i distribució de les tres anteriors i de sengles més de la província de Jaén.

    El cultiu de cereal és ara vestigial, puix s'ha anat substituint per olivar.

    Símbols

    Escut d'armes: Partit: I quarter: En camp de azur, l'image de la Verge de la Fuensanta, en tots els seus atributs mariológicos, sostenint al Chiquet en els seus braços, tot al natural. II quarter: En camp d'argent, un lleó rampante, de gules. Contorn espanyol i timbre de corona real tancada. Escut aprovat per Decret de 12 de giner de 1999 (BOJA núm. 20, de 16 de febrer de 1999).[2]

    Administració i política

    Govern municipal

    Distribució històrica del Ple de l'Ajuntament[3]
    Partit polític 1979 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011 2015 2019 2023
    Edils Edils Edils Edils Edils Edils Edils Edils Edils Edils Edils Edils
    Agrupació Per una Vila Nova (AxV) — — — — — — — — 1 3 4 4
    Partit Popular (PP)-Aliança Popular (AP) — 3 5 5 4 4 2 2 2 2 2 3
    Partit Socialiste Obrer Espanyol (PSOE) 7 10 8 8 6 9 6 5 6 5 4 3
    Vox — — — — — — — — — — 0 1
    Federació Andalusa d'Independents (FADI) — — — — 3 — — — — — — —
    Esquerra Unida (IU)-Partit Comuniste d'Espanya (PCE) — — 0 — 0 — — — — — — —
    Unió de Centre Democràtic (UCD) 5 — — — — — — — — — — —
    Independents 1 — — — — — 5 6 4 3 3 2
    Total de regidors 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13

    Evolució del deute viu municipal

    Evolució demogràfica
    Any 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019
    Població 5150 5661 6000 7020 7916 7642 6940 6507 5969 5492 4820 4202
  •  Deute viu de l'Ajuntament de Villanueva de l'Arquebisbe, en mils d'euros, segons senyes del Ministeri de Facenda i Ad. Públiques[4]

    • Cultura

    Patrimoni

    Destaquen pel seu interés històric-artístic varis edificis, parages de gran importància en fauna i flora o enclavaments en un gran valor paisagístic:

    • Iglésia parroquial de Sant Andrés, edificada en el XVI sobre les ruïnes d'un temple mudéjar.
    • Santuari de la Verge de la Fuensanta que acull a la patrona de les Quatre Viles (Iznatoraf, Villanueva de l'Arquebisbe, Villacarrillo i Sorihuela del Guadalimar).
    • Iglésia de la Vora Cruz, en ella trobem un Crist de Mariano Benlliure.
    • Convent de Santa Ana, construcció barroca en claustre renaixentiste de el XVI.
    • Plaça de bous, construcció neomudéjar de 1928.
    • Casa dels Arcs, edifici senyorial de principis de el XX el seu interior alberga un pati d'estil mudéjar.
    • Ermites del Calvari, fundada per Sant Joan de la Creu en 1576.
    • Iglésia Evangèlica Eben-Ezer, fundada per misionero anglesos a principis de el XX.

    Festes

    • Semana Santa: Villanueva conta en una Semana Santa d'interés. Durant estos dies procesionan pels carrers huit germandats (La Borriquilla, El Rescat, El Prendimiento, El Nazareno, L'Expiració, El Sant Sepeli, La Soletat i El Resucitat. El moment àlgit de la semana se celebra en els tradicionals passos del Divendres Sant.
    • Les festes en honor de la Verge de la Fuensanta, del 7 a l'11 de setembre. En els últims anys, les festes de setembre vénen amenisades per la preferia, en el consegüent ambient de les festes patronals i que d'esta manera es prolonguen, del dia 1 a l'11, sent el dia gran de la Romeria al Santuari el 8 de matí, de dit més.
    • La Festivitat de San Miguel, 28 i 29 de setembre, antigament denominades Festes d'Autumne.
    • La Festivitat de Sant Isidro Labrador, el 15 de maig.
    • Festivitat de Sant Blas, en la tradició d'anar a donar-se en el garrot de Sant Blas a l'ermita del Parc, per a passar un hivern sà en refredats... i romeria del sant pel barri del mateix nom.
    • En maig són vàries les festes de carrers cèntrics:
      • Festes en honor al Santíssim Crist de la Vorà Cruz, Patró del municipi de l'1 al 3 de maig.
      • Festes del Camí Vell, en honor a la Verge de Fátima.
      • Festes del centre, en honor al Pare Etern.
    • A finals d'agost, en la Cañada de la Fusta (en terme municipal de Iznatoraf), se celebra la Romeria de Jesús del Mont.


    Gastronomia

    La gastronomia villanovense és molt variada podent-se destacar entre atres plats la pipirrana, les molles i les gachamigas o l'all morcilla. Com postre existixen les gachas que s'elaboren principalment en el dia de tots els sants, l'ajoharina, el gachurreno i l'encebollado, especialment en Semana Santa.cita requerida

    Les coques dormies, les sequillas, les blanquillas, junt als borrachuelos i roscos de bany, són de típics la seua gastronomia.cita requerida

    Persones notables

    Artícul principal → .


    Referències

    1. ↑ Institut Nacional d'Estadística (Espanya). «Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842». Consultat el 28 d'agost de 2025.
    2. ↑ Jaén, Pobles i Ciutats. Volum VII, pàgina 2796. Heràldica de Villanueva de l'Arquebisbe. Enciclopèdia editada pel Diari Jaén, 1998.
    3. ↑ «Resultats de les eleccions municipals en Villanueva de l'Arquebisbe».
    4. ↑ Deute Viu de les Entitats Locals

    Enllaços externs

    Commons


    Referències


    Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Villanueva_de_l%27Arquebisbe&oldid=1528506»