Villanueva de l'Arquebisbe

Archiu:Iglesia de San Andrés, en Villanueva del Arzobispo (Jaén, España).jpg

Villanueva de l'Arquebisbe

Villanueva de l'Arquebisbe és una localitat i municipi espanyol de la província de Jaén, enclavado en la comarca de Les Viles. El municipi també comprén la localitat de Gútar. Té una població de Plantilla:Població-és wd.

Geografia

Integrat en la comarca de Les Viles, se situa a 96 quilómetros de Jaén. El terme municipal està travessat per l'autovia A-32, per la carretera nacional N-322, entre els pK 182 i 198, i per carreteres locals que permeten la comunicació en Forns i Sorihuela del Guadalimar.

El relleu del municipi pels monts situats entre els rius Guadalimar i Guadalquivir. El riu Guadalimar discorre pel noroest, fent de llímit en Sorihuela del Guadalimar i Castellar, mentres que el ric Guadalquivir descendix pel surest fent de llímit en un exclavament de Sorihuela del Guadalimar, Iznatoraf i Villacarrillo. Una part del territori està inclós en el Parc Natural de les Serres de Cazorla, Segura i Les Viles, a on es troben les majors altituts, superiors als 1700 metros, en plena Serra de Cazorla. L'altitut oscila entre els 1726 metros, al surest, en la serra de les Quatre Viles (pique Cavall Torraso) i els 410 metros a la vora del riu Guadalimar. El poble s'alça a 688 metros sobre el nivell de l'mar. Plantilla:Ubicació geogràfica

Història

La vila va nàixer com a tal en 1396 gràcies a la petició efectuada per Pedro Tenorio, arquebisbe de Toledo, al rei Enrique III. En anterioritat la localitat es dia Moraleja, pertanyia a Iznatoraf i des de principis de el XIII formava part del Alvançament de Cazorla. Anteriorment, els àraps de Iznatoraf (dins del seu territori) la varen elegir com a zona d'expansió d'oci, a on s'organisaven carreres de cavalls, i els artesans varen instalar els seus tallers en Al-Buxaressa.

Existixen indicis fonamentats en l'antic nom de la localitat, que abans de ser cridada La Moraleja va ser denominada Al-Buxaressa pels àraps, d'ahí prové el nom de la Moraleda.

A principis de el XIX durant la guerra contra el invasor francés, va ser refugi de guerrillers que varen acossar contínuament el pas de les tropes napoleòniques. Com a conseqüència d'estes activitats es varen produir diversos danys en els convents.

Felipe II li va concedir la jurisdicció criminal en 1573. Ya en el XX, va rebre el títul de ciutat de mans del rei Alfonso XIII en 1920.

El núcleu urbà de Villanueva de l'Arquebisbe està situada junt al pico Albercones, a l'oest, en un creuament de camins. Presenta una trama mixta, en sectors de carrers estrets i pomes irregulars (caixco antic) i uns atres en pomes més o menys alineades i regulars que conformen l'àrea d'eixample més moderna. Del caixco antic, situat en la zona oest del núcleu, partixen varis vials que estructuren els creiximents posteriors. El seu desenroll s'ha centrat fonamentalment cap al noreste i surest, seguint la llínea marcada per la carretera nacional 322 i per les locals que òbrin el pas cap al parc natural. Cap a l'oest la presència de la riera del Pou ha supost un fre al creiximent urbà.

Demografia

Villanueva de l'Arquebisbe conta en una població de Plantilla:Població-és wd.

Plantilla:Gràfica d'evolució

Economia

En l'agricultura domina l'olivar. Actualment, quatre grans almazaras treballen en l'obtenció de l'oli de les olives.

La calitat de les aigües de la Serra de Cazorla ha segut suficient per a l'instalació d'una indústria embotelladora d'aigües minerals.

Destacar l'importància d'indústries tan rellevants com a Sant Miguel Arcàngel (orujera), planta de Biomassa La Loma (generació d'energia a través de la crema de orujillo o restants del olivar).

Cooperatives setrill, en una producció anual de les més importants del sector^{cita requerida}, tals com a Sant Isidro, Sant Francisco, La Vora-Cruz i de segon grau com Jaencoop, que reunix l'envasament, comercialisació i distribució de les tres anteriors i de sengles més de la província de Jaén.

El cultiu de cereal és ara vestigial, puix s'ha anat substituint per olivar.

Símbols

Escude d'armes: Partit: I quarter: En camp de azur, l'image de la Verge de la Fuensanta, en tots els seus atributs mariológicos, sostenint al Chiquet en els seus braços, tot al natural. II quarter: En camp d'argent, un lleó rampante, de gules. Contorn espanyol i timbre de corona real tancada. Escut aprovat per Decret de 12 de giner de 1999 (BOJA núm. 20, de 16 de febrer de 1999).

Administració i política

Govern municipal

Distribució històrica del Ple de l'Ajuntament

Partit polític		1979	1983	1987	1991	1995	1999	2003	2007	2011	2015	2019	2023
		Edils	Edils	Edils	Edils	Edils	Edils	Edils	Edils	Edils	Edils	Edils	Edils
	Agrupació Per una Vila Nova (AxV)	—	—	—	—	—	—	—	—	1	3	4	4
bgcolor="Plantilla:Color polític" |	Partit Popular (PP)-Aliança Popular (AP)	—	3	5	5	4	4	2	2	2	2	2	3
bgcolor="Plantilla:Color polític" |	Partit Socialiste Obrer Espanyol (PSOE)	7	10	8	8	6	9	6	5	6	5	4	3
bgcolor="Plantilla:Color polític" |	Vox	—	—	—	—	—	—	—	—	—	—	0	1
	Federació Andalusa d'Independents (FADI)	—	—	—	—	3	—	—	—	—	—	—	—
bgcolor="Plantilla:Color polític" |	Esquerra Unida (IU)-Partit Comuniste d'Espanya (PCE)	—	—	0	—	0	—	—	—	—	—	—	—
bgcolor="Plantilla:Color polític" |	Unió de Centre Democràtic (UCD)	5	—	—	—	—	—	—	—	—	—	—	—
bgcolor="Plantilla:Color polític" |	Independents	1	—	—	—	—	—	5	6	4	3	3	2
Total de regidors		13	13	13	13	13	13	13	13	13	13	13	13

Cultura

Patrimoni

Destaquen pel seu interés històric-artístic varis edificis, parages de gran importància en fauna i flora o enclavaments en un gran valor paisagístic:

• Iglésia parroquial de Sant Andrés, edificada en el XVI sobre les ruïnes d'un temple mudéjar.
• Santuari de la Verge de la Fuensanta que acull a la patrona de les Quatre Viles (Iznatoraf, Villanueva de l'Arquebisbe, Villacarrillo i Sorihuela del Guadalimar).
• Iglésia de la Vora Cruz, en ella trobem un Crist de Mariano Benlliure.
• Convent de Santa Ana, construcció barroca en claustre renaixentiste de el XVI.
• Plaça de bous, construcció neomudéjar de 1928.
• Casa dels Arcs, edifici senyorial de principis de el XX el seu interior alberga un pati d'estil mudéjar.
• Ermites del Calvari, fundada per Sant Joan de la Creu en 1576.
• Iglésia Evangèlica Eben-Ezer, fundada per misionero anglesos a principis de el XX.

Festes

• Semana Santa: Villanueva conta en una Semana Santa d'interés. Durant estos dies procesionan pels carrers huit germandats (La Borriquilla, El Rescat, El Prendimiento, El Nazareno, L'Expiració, El Sant Sepeli, La Soletat i El Resucitat. El moment àlgit de la semana se celebra en els tradicionals passos del Divendres Sant.
• Les festes en honor de la Verge de la Fuensanta, del 7 a l'11 de setembre. En els últims anys, les festes de setembre vénen amenisades per la preferia, en el consegüent ambient de les festes patronals i que d'esta manera es prolonguen, del dia 1 a l'11, sent el dia gran de la Romeria al Santuari el 8 de matí, de dit més.
• La Festivitat de San Miguel, 28 i 29 de setembre, antigament denominades Festes d'Autumne.
• La Festivitat de Sant Isidro Labrador, el 15 de maig.
• Festivitat de Sant Blas, en la tradició d'anar a donar-se en el garrot de Sant Blas a l'ermita del Parc, per a passar un hivern sà en refredats... i romeria del sant pel barri del mateix nom.
• En maig són vàries les festes de carrers cèntrics:
  • Festes en honor al Santíssim Crist de la Vorà Cruz, Patró del municipi de l'1 al 3 de maig.
  • Festes del Camí Vell, en honor a la Verge de Fátima.
  • Festes del centre, en honor al Pare Etern.
• A finals d'agost, en la Cañada de la Fusta (en terme municipal de Iznatoraf), se celebra la Romeria de Jesús del Mont.

Gastronomia

La gastronomia villanovense és molt variada podent-se destacar entre atres plats la pipirrana, les molles i les gachamigas o l'all morcilla. Com postre existixen les gachas que s'elaboren principalment en el dia de tots els sants, l'ajoharina, el gachurreno i l'encebollado, especialment en Semana Santa.^{cita requerida}

Les coques dormies, les sequillas, les blanquillas, junt als borrachuelos i roscos de bany, són de típics la seua gastronomia.^{cita requerida}

Persones notables

Artícul principal → .

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Villanueva de l'Arquebisbe.
• Ajuntament de Villanueva de l'Arquebisbe