Blas de Sebaste
Blas de Sebaste, venerat com a sant Blas (armeni: Սուրբ Վլասի, Soorp Vlasi; grec: Άγιος Βλάσιος, Agios Vlasios), va anar un mege, bisbe de Sebaste (Sebastensis armenorum) en Armènia (actual Sivas, Turquia) i màrtir cristià. Va fer vida eremítica en una cova en el bosc del mont Argeus, que va convertir en la seua sèu episcopal. Va ser torturat i eixecutat en l'época de l'emperador romà Licinio, durant les persecucions als cristians de principis de el IV.
El seu cult es va estendre per tot Orient, i més vesprada per Occident. En l'Edat Mija, es varen aplegar a contabilisar solament en Roma 35 iglésies baixe la seua advocación. La seua festivitat se celebra el 3 de febrer en les Iglésies d'Occident i l'11 de febrer en les d'Orient. Sant Blas té l'honor de ser un dels catorze sants auxiliadores (per a l'Iglésia catòlica) i dels sants anárgiros (per a l'Iglésia ortodoxa).
Li'l considera patró dels malalts de gola (faringe) i dels otorrinolaringólogos. També és patró de la República del Paraguay, de numeroses localitats espanyoles i de Dubrovnik (Croàcia). En esta ciutat, la seua festivitat es remonta com a mínim a l'any 1190, i es va incorporar en 2009 a la llesta del patrimoni cultural immaterial de la Humanitat per l'UNESCO.[1]
Hagiografia
[editar | editar còdic]Segons la tradició, Blas de Sebaste era conegut pel seu dò de curació miraculosa, que aplicava tant a persones com a animals. Va salvar la vida d'un chiquet que s'ofegava en clavar-se-li en la gola una espina de peix. Est seria l'orige de la costum de beneir les goles el dia de la seua festa el 3 de febrer.
Se li acostaven també els animals malalts per a que els curara, pero en canvi no ho molestaven durant el seu temps d'oració.
Segons les Actes del seu martiri, que carixen de historicidad, Blas va ser martirisat durant l'última persecució romana contra els cristians. En eixe temps un tal Agrícola, governador de Capadocia, va enviar als seus caçadors en busca d'animals per als jocs del circ; en aplegar al bosc del mont Argeo, varen trobar a numeroses bésties reunides front a la cova del eremita, qui estava en oració. D'acort a la llei, ho varen detindre i varen dur davant el governador, qui va tractar, sense èxit, de fer-ho renegar de la seua fe; mentres estava en presó, Blas va sanar i va convertir a alguns presoners. Irritat pel seu contumacia, Agrícola va ordenar tirar a Blas en les aigües d'un llac, pero el eremita, a semblança de Jesucristo, va caminar sobre les aigües i va invitar als seus perseguidors a imitar-ho, com a prova del poder dels seus deus; no obstant, en intentar-ho, es varen ofegar. Blas, per orde d'un àngel, va retornar a la vora, a on va ser capcionat novament, torturat (penjat d'un poste i lacerado en despalladores de cardar) i finalment decapitat.
Este relat llegendari va ser molt popular des de l'Alta Edat Mija, tant en Orient com en Occident, a on varen aplegar a través de diverses traduccions llatines d'un text grec. Junt en elles es va estendre el seu cult i es va fer costum invocar-ho per a remediar afeccions de la gola.
Iconografia
[editar | editar còdic]Li'l representa en:
- Un porc
- Un lleó
- Un chiquet aproximant la seua mà a la seua gola afectada.
- Ciris entrecreuats (la seua festa és just el dia despuix de la Candelaria).
- Banya
- Mitra
- La palma de martiri
- Despalladora de cardar
Tradicions
[editar | editar còdic]La seua festivitat llitúrgica se celebra el 3 de febrer en Occident i l'11 de febrer en Orient.
En Mèxic
[editar | editar còdic]- En Sant Blas Atempa (Oaxaca) és el patró de la localitat. El dia 3 de febrer es realisa la vespra de Sant Blas; una de les festes titulars del poble i la que dura més temps (sis dies) gràcies a l'importància de l'event. Les dònes lluïxen els seus trages regionals i “els motocarros” i carretas de bous acompanyen als majordoms, 'shuanas' i 'shelashuanas' a donar un recorregut pels carrers de la Vila de Sant Blas Atempa.
- En Pabelló d'Hidalgo o Facenda de Pabelló, comunitat del municipi de Racó de Romos en l'estat de Aguascalientes, el sant patró del seu temple és Sant Blas, el temple conta en un retaule ultrabarroco o anastilos, est és una de les obres més importants sobre este estil es referix que posseïx el país i eixemple únic en l'estat.
Existix el municipi de Sant Blas en l'estat de la costa pacífic Nayarit. És un apostadero naval d'embarcacions menudes, aixina com belles plages casi vérgens en menuts comerços restauranteros que oferixen platillo típics del lloc. el Sant patró és commemorat en el seu dia en diverses festivitats pels feligresos i la tradicional posada de veles en la gola per a protecció de malalties respiratòries durant tot l'any.
En Espanya
[editar | editar còdic]Celebracions associades al 3 de febrer
[editar | editar còdic]- En Iznájar (Còrdova), el dia 3 de febrer se celebra en una missa i la bendició de ramitas de romer, roscos d'ou, rosquillas de pa i uns atres dolços i panets. Els veïns i veïnes del poble, especialment chiquets i chiquetes, els duen en canastillas fins a la porta de l'iglésia al voltant del migdia. Allí, el sacerdot, en ramitas de romer mullades en aigua beneïda, va beneint una a una les canastillas, repletes de dolces, panets, algunes chuchería i les tradicionals ramitas de romer. Ademés, eixe mateix dia el sacerdot es trasllada als establiments escolars per a beneir rosquillas destinades a tots els chiquets i chiquetes.[2]
- En Toril Càceres se celebra el dia tres de Febrer en la processó de Sant Blas en les cordoneres fetes en el poble i posteriorment beneïts pel Sant al que se li reconeixen curació de malalties de gola.
- En el castiç barri de Santa Eulalia de Múrcia. En este tradicional barri del centre de Múrcia, se celebra la festivitat de Sant Blas en l'imposició de veles en la gola i la venda de rolls i sanblasicos (per a evitar els mals de gola). Celebració molt antiga lligada a l'antic convent trinitario de la ciutat, a on es conservava i rebia veneració la portentosa image salzillesca de Sant Blas. El dia 2 de febrer es realisa una processó pel Barri de Santa Eulalia en les imàgens de Sant Blas, Sant Josep i la Verge de la Candelaria.[3]
- En La Pobla de Cazalla se celebra el dia 3 de febrer Sant Blas i tot el poble es congrega a les portes de l'Iglésia de La nostra Senyora de les Virtuts, per a beneir els tradicionals Roscos de Sant Blas.
- En Oviedo se celebra des d'a lo manco el XVI, quan es funda una confraria en honor del bisbe de Sebaste per a venerar la relíquia que es custodiava en el convent de la Vega (os de la gobanella). Expulsades les monges en 1854 de la seua cenobio, la costum de besar la relíquia va seguir celebrant-se des de llavors en el monasteri de Sant Pelayo, a on varen ser acollides les religioses. Durant tota la jornada les monges "pelayas" venen les célebres i típiques "rosquillas de Sant Blas", elaborades artesanalment en el convent (fins a 16.000 varen despachar en l'any 2016).
- En Espill (Còrdova) es fan en tots els forns rolls de pa que, junt en els demés pans que es compren per al dia, es duen a beneir per a protegir de malalties de gola (el "garrotillo"). En algunes ocasions, es du a la Verge de la Candelaria, que es va festejar i procesionó el dia anterior, per tots els carrers del poble beneint els pans casa per casa. També els coches dels forns que van distribuint el pa pels carrers són beneïts a la seua trobada.
- En Saragossa se celebra en el barri de S. Pablo i és tradició menjar un roscón en el seu honor.
- En Ateca (Saragossa) un personage semigrotesco, cridat «La Caraça», en un trage en els colors de la bandera d'Aragó (ralles grogues i roges), du un sabre i un escut de fusta per a protegir-se de les pomes que li llancen els chiquets pujant al cerro de Sant Blas. Despuix, ho rodegen en una gran roglada i junts, Caraça i menuts, corren ala avall fins a aplegar a l'ermita del sant. Els dolços completen la tradició.
- En Els Yébenes (Toledo) és el patró de la localitat. El dia 3 de febrer es realisa una romeria en concurs de molles, rifas d'objectes varis i processó de pujada del sant a la seua ermita (situada en un tossal).
- En Benaocaz (Càdis) les festes es remonten a el XVII i tenen el seu eix central en la processó, en la que canten i ballen peces tradicionals folklóricas, com "la ferigonza" i "abandolao". Lo que resulta més cridaner al visitant és vore cóm es "balla al sant". Tota una mescla de lo pagà en lo religiós. El sant en el seu recorregut va acompanyat de charangues que interpreten temes alegres i bulliciosos, balancejant-ho. Fins a fa pocs anys s'oferien al sant les tradicionals chacinas i "rosquillas de Sant Blas", que al final de la processó s'entregaven als "quints" (jóvens que en eixe any eren cridats per al servici militar). Ademés entorn a la festa, té lloc també la solta de bous, normalment enmaromados, pels carrers de la localitat.
- En Carrión dels Comtes (Palència) es manté la curiosa tradició de 'rodar la taronja'. Esta activitat és la més original de la festivitat de Sant Blas en la localitat palentina, que comença en una missa en l'iglésia del monasteri de Santa Clara en honor al sant. Despuix de la eucaristía, els assistents besen les relíquies de Sant Blas i, posteriorment, els més menuts de la localitat juguen en una taronja en la porta del temple.[4] Esta tradició assenta les seues raïls en una llegenda protagonisada pel Cid Campeador. Segons este relat, Rodrigo Díaz de Vivar es va acostar, carregat de taronges, fins a Carrión dels Comtes per a vore les seues filles, pero este no les va vore. Llavors, va llançar les frutes al sol i va escomençar a cridar fins a quedar-se sense veu. Davant esta situació, els jóvens varen córrer darrere de les taronges per a arreplegar-les, ya que no eren molt habituals en la localitat. Per la seua banda, el Campeador es va marchar de terres carrioneses, pero abans d'abandonar Carrión es va parar en el monasteri de Santa Clara, a on va besar les relíquies de Sant Blas i va recuperar la veu. Ni que dir té que esta llegenda és falsa. És molt difícil, per no dir impossible, que Rodrigo Díaz de Vivar (mort en 1099) passarà per un monasteri fundat en el XIII.[5] Per últim, les religioses clarisa venen durant tota la tarde rebosteria especial, com els colls de Sant Blas.
- En Calmarza (Saragossa) se celebra el primer dissabte de febrer a on ix en processó junt als pendons. De nit el poble fa una foguera jaganta en la Plaça Major en honor al venerat sant, ademés patró de la localitat. En estes dates acodixen més de 150 persones a la localitat.
- En Albalate de les Nogueras (Conca) se celebra en una gran foguera la nit del dia 2 de febrer. El dia 3 de febrer se subasten "els royos" dolços similars al roscón de Reis en la Plaça Major que anteriorment han sidos daus en ofrena al sant i posteriorment beneïts. De nit, verbena.
- En Colmenar (Màlaga) se celebra el primer dumenge de febrer a on ix en processó junt a la verge de la Candelaria, i abdós imàgens es troben en els carrers del poble durant dèu hores, ya que abdós són els patrons d'esta vila. Este dia la població pot aplegar a triplicar-se pels visitants. El dia 3 de febrer és costum en Colmenar assistir a la eucaristía en honor de sant Blas en la que tots els colmenareños solen dur els seus rosquillas per a que el presbítero puga beneir-les. Ademés els Amics de Sant Blas, associació que s'encarrega d'organisar els preparatius de sant Blas, duen rosquillas per a tots els assistents.
- En Robledollano (Càceres) se celebra el 3 de febrer dia de sant Blas es comença la festivitat del sant i patró del poble en una missa i una processó acompanyada de la Charanga. El dia 4 de febrer, és el dia de sant Blasito i se celebra en el famós Passacarrers dels Cabezudos en companyia de la Charanga, és un dia per als chiquets. La festivitat del sant, finalisa el dia 5 de febrer, dia de sant Blasón, un dia més familiar i menys festiu en Robledollano.
- En Líjar (Almeria) se celebra sant Blas els dies 3 de febrer i 29 de setembre. Açò ocorre perque, segons conta la llegenda, vàries malalties estaven acabant en els habitants dels pobles d'entorn i este sant va fer que no es contagiara cap habitant d'este poble, per esta raó se celebra esta festa dos voltes a l'any.
- En la celebració es fa una missa i despuix una processó per tot el poble; per últim, abans de tancar al sant, la banda de música del poble toca música i la figura del sant "balla".
- També, alguna cosa molt tradicional d'este poble és posar i acostar rolls de pa en un llaç roig per la figura del sant; es diu que despuix de fer açò el pa es torna miraculós i cura qualsevol malaltia de la gola.
- En Alloza (Terol) se celebra sant Blas en una gran foguera en la plaça del poble, a on tots es calfen pel dia en el seu lumbre i de nit en el sopar al voltant de bona carn a la brasa.
- En Torrubia del Camp (Conca) se celebra sant Blas. La seua tradició és la subasta de rolls (denominades fideus) junt en la representació de moros i cristians.
- En Buenasbodas (Toledo) se celebra missa, processó i es beneïxen pans de anises que s'oferixen als assistents. Les puges (subasta) per a dur l'image del sant en processó, els llaços rojos per a protegir la gola. La germandat de sant Blas organisa les festes que comencen el dia anterior en la Candelaria.
- En Castell de Bayuela (Toledo) se celebra sant Blas. En esta localitat s'oferix als chiquets al sant per a que els protegixca i els cure els mals de gola. Ademés, són molt típiques les rosquillas de sant Blas, tradicionals en el municipi.
En Caminreal (Terol), se celebra la festivitat de sant Blas cada 3 de febrer en unes grans festes populars.
- En Recas (Toledo), se celebra la festivitat de sant Blas en un processó pels carrers del poble.
- En Carrizosa (Ciutat Real), les famílies que ho desigen repartixen menuts pans coneguts com a panets de sant Blas fets de farina, oli d'oliva i matalauva, beneïts prèviament. La tradició és que els chiquets vagen arreplegant-los de matí per cada una de les cases que els repartixen.
- En Ciutat Real, el 3 de febrer per la vesprada la processó de sant Blas recorre el centre de la ciutat, des de la Parròquia de sant Pedro Apòstol. L'image actual del sant, tallada per Rausell i Llorens, va eixir en processó per primera volta en 1946, i es venera durant l'any en la capella de Jesús Nazareno. És tradicional adquirir les Caritat del Sant.
- En Miraflores de la Serra (Madrit), la romeria al Humilladero de sant Blas recrea l'expulsió de les tropes franceses durant l'ocupació napoleònica. La llegenda conta que els mirafloreños, penjant-se unes esquelles a l'esquena, varen fer creure als soldats que una estampida de ganado brau anava cap a ells, obligant-los a fugir. En l'actualitat "els perreros" representen aquells fets. Al final dels oficis religiosos es degusten les tradicionals creïlles en abadejo.
- En Bembrive (Vigo, Galícia), se li coneix com a Sant Brais. El dia de la seua festivitat simbolisa la primera romeria de l'any i per això la pedania de Bembrive es convertix en una de les romeria més importants del sur de la província. Durant els dies previs, multitut de "furanchos" (bars de vi i tapes), són oberts per a la degustació de tapes amenisades en vins típics de la terra. Multitut de bandes tradicionals de música gallega es donen cita en la parròquia i en els mateixos "furanchos". És costum juntar-se en grups numerosos en les pròpies cases de la zona per a la degustació d'un bon cuit gallec.
- En Mañufe (Gondomar, Pontevedra), cada 3 de febrer se celebra en gran devoció la seua festa en l'Iglésia Parroquial, en misses cada hora des de les 8 del matí fins a les 8 de la vesprada i gran missa solemne i processó al migdia i en la bendició del pa i aliments al final de cada missa. També hi ha festa profana en charangues, orquestes i balls.
- En Briallos (Portes, Pontevedra), cada 3 de febrer se celebra en Briallos la festa en honor a sant Blas, conegut com a Sant Brais. En l'iglésia parroquial se celebren misses resades a lo llarc de tot el matí i part de la vesprada, a les que acodixen devots de les afores. L'última missa de la vesprada, solemne, atrau a multitut de devots que participen en la processó de veles acompanyada per un Grup de Gaites i realisada pels voltants de l'iglésia. És tradició beneir el pa en la primera missa per a posar-ho a disposició del públic durant tota la jornada. Al final de cada acte llitúrgic els devots unten la gola en oli beneït. S'observen llocs de productes típics: polbo á feira, carn ao caldeiro, rosquillas, etc.
- En Torió (Cangas de Onís, Astúries), es festeja el primer dissabte de febrer. És una típica romeria asturiana en la que se celebra una missa en honor a sant Blas (en la que el retor beneïx cistelles en rosquillas), seguida de la processó del sant acompanyada per grups folklòrics i la tradicional puya' l ramu (subasta de pans i demés comestibles). Durant la subasta es repartixen gratuïtament entre els assistents les rosquillas beneïdes.
- En Candelaria (Tenerife), es venera una image seua en la cridada Cova o Ermita de Sant Blas situada darrere de la Basílica de La nostra Senyora de la Candelaria (Patrona de Canàries). L'escultura de sant Blas, tallada en fusta, és obra de l'escultor canari Fernando Estévez i cada any el 3 de febrer procesiona al voltant de la Plaça de la Patrona de Canàries.
- En Potríes (Valéncia), el Porrat de Sant Blai. És tradició visitar l'Iglésia i passar-se la Relíquia de sant Blas per la gola.
- En Casavieja (Àvila), és costum que els zarramaches ixquen pels carrers de la població abillats en els seus trages blancs, felpudos de esparto i esquelles, fent córrer als chiquets als que volen donar en una vara, mentres que estos els tiren taronges.
- En Marmolejo i Porcuna (Jaén), se celebra a sant Blas el 3 de febrer. És costum menjar rosquillas de pa beneïdes pel sant per a curar i protegir de dolències de gola.
- En Arjonilla (Jaén) són típiques els rolls i rosquillas de sant Blas, que són dutes pels veïns del poble a la parròquia per a beneir-les. Diu la tradició que una de les rosquillas cal guardar-la durant tot l'any per a que el sant protegixca als habitants de la casa de possibles ahogamientos i els proporcione salut.
- En Jaén, es fa una novena i es culmina en la missa el dia 3 de febrer; al final d'ella es besa lo que es considera una relíquia del sant (un tros de tébea). També es venen les rosquillas de sant Blas (tipo de pa) en la mateixa Iglésia de la Magdalena, beneïdes en la relíquia del sant.
- En Ágreda (Soria) se celebra la Santa missa en honor de Sant Blas a on es venera la relíquia del Sant que presidix la celebració. També es beneïxen els panets que en este dia els veïns de Ágreda mengen en família o en els amics. En els panets es coloca una tortilla de creïlla, per això, el dia de Sant Blas és popularment conegut en Ágreda com "el dia de la tortilla".
- En Ólvega (Soria) se celebra la festivitat del roll de sant Blas en l'iglésia santa María la Major el 3 de febrer. Es beneïx un roll fet de bizcocho i sucre glas.
- En Cádiar (Granada), se celebra una novena i es beneïxen estadales (cintes beneïdes que es posen al coll[6]) durant la novena del 2 de febrer. Ademés, se celebra una processó en honor al patró (sant Blas) el 3 de febrer.
- En Dúrcal (Granada), es beneïxen lazas per a protegir als chiquets dels mals de gola.
- En Gárgoles de Dalt (Guadalajara) es venera al seu patró sant Blas, en missa, bollos típics i ball. En este lloc de La Alcarria existia un monasteri fundat per don Juan Manuel en el lloc en que la tradició ubicava la tomba del sant.
- En Moral de Calatrava (Ciutat Real) se celebra una popular romeria, tradicionalment la primera fi de semana de febrer, en un parage a on es troba l'ermita del sant a 4 km del municipi. Els romers duen del coll la típica gargantilla beneïda, que és passada per la capa del sant per a la protecció de la gola; se celebra una missa en el seu honor i seguidament és tret en processó pels voltants de l'ermita acompanyat de decenes de romers. Seguix esta tradició des de temps antics, que els moraleños patien moltes malalties de gola per l'excessiva humitat de les hortes. La celebració es prolonga en jornades de romeria adicionals conegudes com "ReSanBlas" i "Resanblasillo", que alcancen el dia dilluns.
En Dúdar (Granada) també se celebren les festes patronals en honor a sant Blas. La festivitat es realisa en fi de semana, sent el dia 3 de febrer la data referència per a senyalar qué fi de semana es portarà a terme esta celebració. És típic regalar en la processó del dia del patró, rolls de sant Blas, les quals tradicionalment s'utilisen per a aliviar els dolor i curar els refredats.
En Pamplona (Navarra) se celebra el tradicional mercadillo de sant Blas entorn a l'iglésia de sant Nicolás. Es ven rebosteria artesana en general. Destaquen els roscos anisados tradicionals associats al sant, caramelos i coques de txantxigorri (massa de pa, sucre i el residu fregit de fer sagí de porc durant la matança o matatxerri). L'acte principal és la missa i bendició dels roscos i dolços tant del mercat, com els casers aportats pels veïns. Missa i bendició es repetixen per tota la geografia navarresa buscant la protecció del sant per als mals de gola.
- En Ribaforada (Navarra) se celebra durant varis dies la festivitat en honor al seu patró sant Blas. En els actes són tradicionals les fogueres, les actuacions d'orquestes i el repartiment a tots els seus habitants del roscón beneït.
- Milacre (Navarra) se celebra durant varis dies, en una foguera i repartiment de roscos, anous i figues. És tradició donar tres regressos a la foguera per a que sant Blas et protegixca dels dolor. Al sendemà, 3 de febrer, el sant és portat pels kintos que complixen 18 anys per tots els carrers del poble.
- En Mogarraz (Salamanca, Castella i Lleó) són típiques les romeria pels cellers particulars de moltes de les cases de poble en les que es brinda pel sant.
- En Almonacid del Marquesado (Conca, Castella-la Mancha) les festes en honor de sant Blas estan declarades d'interés turístic nacional:
- festes de La Endiablada (en els coneguts diables que duen grans esquelles penjades de l'esquena) i festa de la Verge de la Candelaria.
- En Almedíjar (Castelló), la primera fi de semana de febrer, se celebra en bous i disc mòvil.
- En Bejís (Castelló), El dia 3 de febrer se celebra la festivitat de Sant Blas, Patró de Bejís, en la que es amasan els típics “Rolls de Sant Blas” per a beneir-los en l'iglésia. Aixina mateix també es amasa un roll jagant adornat en dolços (Roll de Sant Blas) que serà rifado junt en atres productes típics del poble que donan els veïns i subasten els clavarios organisadors de la festa. La nit anterior a la festa els veïns cremen fogueres en les portes de les seues cases al mateix temps que es canta "fogueres a Sant Blas, que nos cure la gola i tot lo demés" i torren un sopar en els seus calius.
- En Llaurí (Valéncia) se celebra una fira en el seu honor. És costum beneir roscos anisados i passar mocadors per la gola de la figura del sant per a que protegixca als fidels de les afeccions de gola.
- En Robledo de Chavela (Madrit), el dia de sant Blas es realisa la Processó dels Chiquets.
- En Abadiño (Viscaya) se celebra una de les més importants fires agroganaderas del País Vasc. Cordoneres de cotó de diferents colors són beneïts abans de ser portats.
- Esta tradició està estesa per tota Viscaya, principalment en Bilbao, a on les cordoneres es duen a beneir a l'iglésia de sant Nicolás.
- En tota la província de Salamanca (Castella i Lleó) es porten des de la vespra les gargantillas beneïdes, unes cintes de colors (en l'image del sant gravada) que es nuguen al coll, recordant el patronazgo de Blas de Sebaste sobre els malalts d'afeccions de gola. La gargantilla es lleva el Dimarts de Carnestoltes i es crema el Dimecres de Cendra.
- Esta tradició té especial seguiment en Santa Marta de Tormes i Garcihernández, de les quals és el Patró, i en la comarca de Ciutat Rodrigo.
- En Zarratón (La Rioja) Sant Blas és patró del municipi. En el seu honor es realisa una processó en danses per part del grup municipal de danses La Morenita. Este dia és típic degustar coques i rosco.
- En Éibar (Guipúscoa, País Vasc) s'elabora una «coca de sant Blas» feta d'ou, farina, sucre, sagí o margarina, i rent, amasado en llavors d'anís (component utilisat en medicina com expectorante per al catarro) o essència de anís i horneando la massa. Se li dona forma esclafada en vora de picos. Es cobrix en un merengue fet en clara d'ou a punt de neu en sucre glaseado, que imita la cobertura de neu normal en esta época en el paisage. La tradició obliga a que prèviament siga beneïda per a que cure la gola. Es pot vore escultura en bronze davant l'iglésia parroquial de Sant Andrés.
- En Sepulcro-Hilario (Salamanca), missa i processó en l'image de sant Blas, engalanada de gargantillas a les que beneïxen.
- En Entrena (La Rioja), missa i processó en sant Blas engalanat en quatre roscos. Eixe dia no falten ni els rolls ni els bollos beneïts en les cases entreneras. Al final de la missa, en l'iglésia es pot adorar un os, considerat la relíquia del braç de sant Blas. Les festes solen durar dos o tres dies i hi ha verbenes, teatre, degustacions, etc.
- En Montehermoso (Extremadura) se celebra cada any la festa de Els Negritos de sant Blas, declarada Festa d'Interés Turístic Regional.
- En Riolobos, Càceres.
- En Tarazona de la Taca es dansa un ball de pals cridat «els Matachines».
- En Caracuel de Calatrava (Ciutat Real) se celebren festes en honor al sant.
- En Serranillos (Àvila, Castella i Lleó) les festes del poble se celebren el dia de sant Blas i l'11 de setembre.
- En Valdemorillo (Madrit) se celebren juntament les festivitats de la Candelaria i de sant Blas.
- En Villalobón (província de Palència).
- En Torrent (Valéncia), en esta festivitat s'instalen llocs d'artesania, menjar, fruts secs, tómbolas, etc., a lo llarc del carrer Ramón i Cajal. Eixe dia es venen els típics gaiatos (bastons de rosquilleta o de panquemao) i els sanblaiets, que es beneïxen en la parròquia de sant Luis Beltrán. És també tradicional entrar en l'iglésia per a posar-se oli sobre la gola. En esta festivitat els clavarios i clavariesas són chiquets menuts que, junt a uns atres alguna cosa més majors, representen el milacre de sant Blas. El plat típic del dia és el rossejat.
- En Albal (Valéncia), Sant Blas és el seu Patró. En l'esplanada de l'Ermita se Santa Ana s'instalen llocs de porrat, fruts secs torrats, dátiles i llepolies per als chiquets i també es venen bunyols a favor del Sanatori de Fontilles. És tradicional entrar en l'ermita per a posar-se oli beneït sobre la gola. En honor a Sant Blas se celebra la tradicional Fira de Sant Blai a on es dona a conéixer el comerç local. La fi de semana següent de realisa una Romeria, des del poble a l'Ermita de Santa Ana, en l'image de Sant Blas, finalisant el dia en una Missa en honor al patró i paella per als assistents.
- En Alcàsser (Valéncia) són tradicionals els panets i l'oli per al mal de gola.
- En Fresneda de la Serra (Serranía Mija-Campichuelo i Serranía Baixa, Conca, Castella-la Mancha). Es realisa una gran foguera per a demanar al sant protecció per als mals de gola i es repartixen rolls de caritat entre els assistents a la celebració.
- En Villarejo Sec, de Conca, se celebra sant Blas en el repartiment de caritat i activitats culturals en el seu honor. Celebren també les festes de la Candelaria gràcies a l'impuls per conservar les seues tradicions.
- En Villamanta, província de Madrit, se celebra la seua festivitat el 3 de febrer, en una gran lluminària per a la que s'ampra llenya de la dehesa del poble, i també se celebra una processó al final de la qual es beneïxen i subasten gargantillas de cera en cintes de colors, que han segut prèviament oferides al sant.
- En Torrejón d'Ardoz, Orusco de Tajuña, Ambite... (Madrit), tota eixa zona en general, la festivitat de sant Blas és coneguda també com "el dia de la tortilla", i era tradició el 3 de febrer eixir al camp, en especial els chiquets, a menjar tortilla de creïlla. Actualment és una costum que se seguix mantenint, gràcies a l'entorn docent que seguixen fent eixides a menjar tortilla de creïlla, en els alumnes, realisant inclús concursos entre els pares dels mateixos.
- En Polícar (Granada), en la vespra de sant Blas es fan els tradicionals chiscos granadins. Consistix en anar al camp a arreplegar llenya i les típiques bolisnas para, a la caiguda de la vesprada, fer lumbres o chiscos en diferents llocs del poble. És costum que els veïns es junten en el chisco per a menjar i torrar productes de la terra, sobretot de la matança, beure el bon vi del poble i menjar rosetes.
- En Calanda (Terol) se celebra a sant Blas la fi de semana anterior a la seua festivitat. La celebració inclou una processó des de l'ermita fins a l'iglésia a on culmina en una missa.
- En Luzaga (Guadalajara) la vesprada del 2 de febrer es du en processó l'image de sant Roque des de la parròquia de Luzaga, a on va permanéixer des del 15 d'agost, fins a l'ermita d'Albalate de Tajuña. Allí es deixa l'image en un altar, s'alça en les vas l'image de sant Blas, i es retorna en ella a Luzaga. En aplegar al Altillo de la Salve es resa un Padrenuestro, orientant-se cap als pobles respectius, a sant Marcs per Villaverde del Ducado (encara que el seu patró és sant Blas), a la verge de Océn, patrona d'Hortezuela de Océn, i a santa Bàrbara, patrona de Corts, i finalment una Salve a la nostra patrona, la verge del Quint Oix. El dia 3 es trau en processó pels carrers de la vila.
- En Añover de Tajo (Província de Toledo), el 3 de febrer i les fins de semana pròximes es realisen romeria en la zona coneguda com Els Arenals. Anteriorment la gent es reunia en les rodalies del Cerro sant Gregorio. El menú tradicional inclou el típic roll de sant Blas. No obstant, moltes famílies es reunixen al voltant d'una foguera per a preparar una barbacoa. Els jóvens solen passar la nit en el cerro a la calor del fòc.
- En Tolocirio, (Segòvia), se celebren les festes patronals en honor a sant Blas la primera fi de semana del més de febrer. És tradició fer una gran foguera i, de nit, una festa de disfrassos. Al sendemà, se celebra missa en honor al sant, seguida d'una processó pels carrers del poble, en ball de jotas i posterior bendició de les cintes que es coloquen en l'image.
- En Castejón (província de Conca), se celebra a sant Blas com a sant patró, en una missa solemne i processó en el seu honor pels carrers del poble, procedint-se a subastar a la tornada de la seua image a l'Iglésia, l'honor d'acompanyar els seus vas per a introduir-ho en ella novament; el dia anterior 2 de febrer es festeja a la Verge de la Candelaria en una atra missa i desfilada procesional.
- En Jerez de la Frontera (Càdis), se celebra la festivitat de sant Blas en un triduo[7] i funció principal eucarística junt a la de la bendició de les famoses "Rosquillas de sant Blas" en l'Iglésia del Senyor sant Mateo a on se li dona cult i arrastra devoció des de tots els llocs de la província de Càdis i de llocs del restant d'Espanya. També es realisa una processó de glòria a la seua beneïda image com a sant patró i màrtir en la seua festivitat del dia 3 de febrer o en el matí del dumenge (dia) més pròxim a est.[8]
- En Navarrete (La Rioja) se celebra en una Missa solemne en l'iglésia parroquial a la que es duen a beneir tota classe d'aliments i dolços demanant la protecció del sant. Encara que la tradició mana beneir uns bollos de chorizo o chocolate que es preparen este dia. La Missa termina en la bendició en la relíquia, del braç del sant que posseïx la parròquia.
- En Paga-nos poble pertanyent a Laguardia (Rioja Alavesa) se celebren les festes patronals que s'inicien en una Salve en l'iglésia, seguida d'una foguera de la que gogen els veïns bevent vi calent i repartint cordoneres beneïdes pel sant, que protegiran a els qui els duguen dels mals de gola. En el segon dia, despuix de la celebració de la Missa es procesiona al sant i es beneïxen els roscos i cachetes. Tradicionalment els veïns i tot aquell que vullga unir-se ballen el Chulalai, un antic ball d'orige paganés, en el que els danzantes ballen en roglada i choquen les caderes entre sí.
- En Burriana (Castelló) se celebra la Font del ví, una font de sis caños que emana vi per a totes les persones que s'acosten fins a allí, també es repartixen entrepans de morcilla i llonganiça que en la zona de Castelló es diuen "Blanc i Negre" junt en el suc de taronja. Prop de la Font del ví (situada en el carrer Sant Blai) s'elaboren calderes. Des de l'any 2015 se celebren les «paelles de Sant Blai».
- En Estivella (Camp de Morvedre, Valéncia) és patró des de el XVIII. El 3 de febrer, despuix de la missa, es beneïx oli que els assistents es posen en la gola i es beneïxen les calderes; es repartixen coquetes de Sant Blai, beneïdes també. En l'iglésia es conserva una relíquia.
- En Torralba dels Flares (Saragossa) es manté esta tradició centenària. L'image de el "sant" se sorteja anualment entre els Cofrades, el premi: poder gojar de la figura durant tot l'any. També obliga a organisar la Festa entorn a sant Blas al següent eixercici, en el respal d'atres càrrecs. L'event es mou entre lo religiós i lo pagà, es finança per mig de la subasta de bens aportats per veïns, i lo que resta, a "escot" entre els cofrades. Encara es realisen els tradicionals passos de llista, per part de l'autoritat eclesiàstica, a l'objecte de certificar l'assistència dels components de la Confraria a tots els actes, penalisant en "punchades", sancions econòmiques, en cas d'absència. El sant és venerat i "ballat" per càrrecs, cofrades i veïns.
En Gargüera de la Vora (Càceres) se celebra la festivitat de sant Blas (patró del municipi) en la clàssica processó, missa i subasta de braços de les vas en la plaça.
- En Escañuela, Jaén, es culmina en Sant Blas les Celebracions de la Candelaria. El dia dos de febrer es beneïxen les caneles en la Verge de Alharilla abillada per a l'ocasió i es presenten davant l'image els chiquets batejats eixe any. Es fa una chicoteta processó i s'encenen les caneles o chiscos de la Candelaria, fogueres en els carrers a on es canten i es ballen els melenchones, cançons picaresques. Estes festes estan documentades en el XVIII. Al sendemà se celebra la missa de Sant Blas a on es beneïxen rolls de pa. És costum guardar part dels rolls durant tot l'any per a protegir-se dels mals de gola , i aixina culmina la Festa de Candelaria de Escañuela.
Celebracions associades a atres dates
[editar | editar còdic]- En Escolta (Terol) se celebra al patró sant Blas el primer fi de semana de febrer i és típic fer una foguera.
- En Sax (Alacant), entre l'1 i el 5 de febrer se celebren les festes de Moros i Cristiàs (en honor a sant Blas).
- En Bocairente (Valéncia) de l'1 al 6 de febrer se celebra la festa de Moros i Cristians (en honor a sant Blas).
- En Moral de Calatrava (Ciutat Real), se celebra una romeria en honor a sant Blas tots les primeres fins de semana de febrer; és tradició comprar gargantillas i, estes beneïdes, es passen per la capa del sant per a la protecció de la gola durant tot l'any.
- En Santa Eufemia (Còrdova), dos dies abans de la processó del Sant (dijous), els tambors de la Germandat ixen pels carrers anunciant la vespra de la festa. El dia següent (divendres) el poble s'alça en la tradicional vora de l'Aurora i de nit el vibrant sò dels tambors torna a acompanyar la crema de les distintes candelarias en les cases dels Germans portadors de les insígnies de la Germandat (junc, bandera i alabarda), terminant en la candelaria del majordom. Al sendemà (dissabte més propenc al dia 3 de febrer) l'Aurora es repetix i a mija demà té lloc la Santa Missa i Processó en honor a Sant Blas. Les festes acaben el dumenge més propenc al dia 3 de febrer en la recollida de tambors i entrega de les insígnies als Germans que les custodiaran en la seua casa durant tot l'any.
- En Autol (La Rioja), es realisa la bendició dels barzones i les "ristras de caça". Despuix de la missa solemne, el retor beneïx els barzones (bollos dolços, típics de Autol i d'esta festa) i la caça que han pogut capturar els caçadors per a l'ocasió (que procuren conseguir els millors trofeus que la naturalea els oferix). El barzón és una espècie de pa dolç que deu el seu nom a la forma que evoca la peça,[9] del mateix nom, per la que s'introduïx el timó del llaurat, quedant per mig d'un ramal enganchat al jou.
- En Sabero (León) es pengen ristras de frutes de l'image del sant que despuix es repartixen entre els presents.
- En Carrascal del Rio (província de Segòvia) se celebra Sant Blas fent una processó pel poble i un vi Espanyol seguit del concurs de Brisca i Mus.
- En Peñalver (Guadalajara) se celebra la Botarga de sant Blas.
- En Altea (Alacant) se celebra el "Mig Any" festero en honor a sant Blas la següent fi de semana a la festivitat. Entre els actes destaca la romeria en l'image del sant junt en els tradicionals "rolls" per a la seua posterior bendició.
- En Cervats (Cantàbria) se celebra des de temps inmemoriales, tenint lloc la bendició dels "cordoneres de sant Blas", que es duran en el coll durant 9 dies a partir del dia 3 de febrer inclusivament, sent a continuació cremats, en lo que els devots queden protegits de les malalties que pogueren afectar a la seua gola.
- En Aguete (Galícia)
- En Fresneda de la Serra (Conca) es fa una gran foguera la nit del 2 de febrer. El dia 3 missa i repartiment de caritat (roscos de anís).
- En Santiago de Compostela (La Corunya) en la Colegiata de Sar, té lloc cada 3 de febrer una de les romeria més antigues i en més devoció de la ciutat. Durant el dia 1,2 i 3 de febrer mils de romers s'acosten a la capella sítia a l'entrada del recint de la colegiata en una celebració molt arraïlada en el barri i en la ciutat. El dia 3 té lloc la tradicional bendició dels pans i de les goles i la processó en l'image del sant. També té lloc la bendició en la relíquia del sant que es guarda en dita parròquia. Per als compostelanos és la primera festa gran de l'any.
Sant patró
[editar | editar còdic]Sant Blas és el sant patró de la República del Paraguay, de la ciutat de Dubrovnik en Croàcia, i de vàries localitats espanyoles i costarricenses, entre unes atres.
En Paraguay
[editar | editar còdic]Sant Blas és el sant patró del Paraguay. És provable que el seu patronazgo haja sorgit a raïl de la protecció que els espanyols varen atribuir a Sant Blas en una batalla en els natius en el fort de Corpus Christi, fundat per Juan de Ayolas. En raó de l'oportuna arribada de reforços provinents de Buenos Aires, els espanyols varen rebujar l'atac dels indígenes el 3 de febrer de 1539, en coincidència en la festivitat de Sant Blas. Es va propagar la notícia de que triumfo espanyol es va deure a l'aparició, sobre el torreón de la fortalea, d'un home vestit de blanc portant una espasa resplandeciente en la mà, la qual cosa es va associar al sant.[10]
- Ciutat de l'Est-Alt Paraná, la segona ciutat més important del país.
- Villarrica- Guairá, oratorio en honor a Sant Blas. Estatuilla duta a la ciutat de Villarrica des d'Asunción durant la guerra de 1865-70 per la família López, la que en el seu nom va edificar dit oratorio. Cada 3 de febrer es realisa en els jardins del mencionat oratorio un almorzar comunitari brindat per la família a la comunitat Guaireña, açò es realisa des d'eixa data fins a hui en dia.
- Ciutat de Itá- Departament Central: les característiques dels pobles de l'interior, aixina com la seua identitat cultural o folklòrica i la continuïtat de la tradició espanyola, es manifesten en la funció patronal. En Itá, el recordatori popular del patró Sant Blas comença 9 dies abans del 3 de febrer de cada any, durant els quals es resa el rosari que comença en les campanes de l'Iglésia al migdia acompanyats de les estruendosas explosions de bombes, eixides, etc., com a anunci de l'inici de la Festa Patronal. Itá és actualment el centre principal, santuari del poble paraguayà a Sant Blas.
- Piribebuy és una atra ciutat en que es desenrollen devoció al sant, en la concurrència de mils de persones en ocasió de la seua novena. L'image va ser duta d'Espanya en 1809 per Cristóbal Olivella , qui es va unir a una dòna d'este poblat cridada Juana Bautista Acosta, d'eixa unió va nàixer una chiqueta anomenada María José Olivella. En 1813, Olivella va rebre l'orde d'abandonar el país deixant l'image a càrrec de la seua filla Ma. José Olivella. Durant la guerra de la triple aliança l'image de Sant Blas va ser a parar a Caraguatay d'a on va ser recuperada per la Sargenta Venancia Acosta, des d'allí fins a hui dia mils de promeseros vénen junt a l'image de Sant Blas, alguns vestit en la seua Capa roja i Mitra gents de totes les edats i en diferents mijos de transport (carreta, cavalls, caminant etc.) fins al oratorio del Senyor Sant Blas protector de la gola i Patró del Paraguay
- Els paraguayans que es troben llunt de la seua terra, recorden esta festivitat visitant i/o participant d'una missa d'una iglésia propenca baixe esta advocación o aquella que li és més significativa per motius sentimentals, afectius o històrics. Si alguna institució paraguayana ho té com a patró, ademés de participar d'una missa, es realisa una processó en l'image del sant en una iglésia.
En Espanya
[editar | editar còdic]Entre atres localitats es conten per orde alfabètic:
- Ajalvir
- Albal
- Albalate de les Nogueras
- Albalate de Zorita
- Aldeanueva del Camí
- Alegria d'Àlaba
- Aracena
- Bareyo
- Bejís
- Benaguacil
- Benamejí
- Benaocaz
- Boada de Rosegue
- Bocairente
- Buenasbodas
- Burriana
- Cádiar
- Calmarza
- Castejón
- Castilforte
- Cazalilla
- Chella
- Colmenar
- Corporario
- Cubas de la Sagra
- Dúrcal
- Entrena
- Ferreras de Dalt
- Fuensalida
- Gestalgar
- Gargüera de la Vora
- Gomecello
- Hornillos de Cerrato
- La Adrada
- La Montanya
- La Salzadella
- La Seca
- Líjar
- Lituénigo
- Els Abrics
- Els Yébenes
- Milacre
- Mochales
- Mogarraz
- Monforte de Moyuela (Terol)
- Morente
- Navas de Bureba
- Paga-nos
- Palazuelo de Órbigo
- Pelayos de l'Assut
- Perales de Tajuña
- Peralta
- Poveda
- Ribaforada
- Ruzafa
- San Millán dels Cavallers
- Sandoval de la Reina
- Santa Eufemia
- Santiago de la Ribera
- Sax
- Sepulcro-Hilario
- Serranillos
- Tapiela
- Tobar
- Tolocirio
- Torrent
- Urrácal
- Valdecañas de Tajo
- Valdemorillo
- Valdevimbre
- Valéncia del Ventoso
- Villahermosa del Riu
- Villalazán
- Villanueva de Carazo
- Villarrobledo
- Víznar
En Croàcia
[editar | editar còdic]- Dubrovnik. En esta ciutat, la festivitat de Sant Blas és emblemàtica i casi milenària, ya que es va iniciar provablement abans de 1190. Eixa festivitat es va incorporar en 2009 a la llesta del patrimoni cultural immaterial de la Humanitat per l'UNESCO.[1]
En Colòmbia
[editar | editar còdic]- Morroa (Departament de Sucre). És costum realisar una processó el 3 de febrer, que congrega a tots els natius i residents i és l'ocasió per a que els natius residents en atres ciutats del país o en l'estranger vengen en gran devoció a rendir-li un homenage al seu sant patró. cal mencionar la parròquia de Sant Blas, bisbe i màrtir, ubicada en la Diòcesis de Sincelejo, en Sucre Departament al Nort de Colòmbia, zona Costera, a on la celebració s'estén fins al 4 de febrer en jocs pirotècnics i una festa en porros i fandango, en a on participen fins a l'amanecer multituts de creents i devots especialment mèdics i persones jóvens que han segut sanades de problemes en les seues goles o a els qui se'ls ha tornat la veu.
En Costa Rica
[editar | editar còdic]- Nicoya (Província de Guanacaste). És en l'Iglésia de Sant Blas de Nicoya, la més antiga de Costa Rica, erigida en 1544. Les Festes de la localitat són en honor a Sant Blas. És costum realisar una processó de la comunitat de Nambí fins a Nicoya centre l'1 de febrer, i el 3 de febrer es realisa la Missa Solemne en la presència del Bisbe Diocesà i després la processó en l'image pels carrers de la localitat. Al final de la processó es té per costum repartir el Pa de Sant Blas als feligresos, el qual és beneït pel Senyor Bisbe. El dia 4 de febrer es realisa la Missa de la Salut en la qual es unge l'oli dels malalts als fidels que patixen malaltia. cal mencionar també a la parròquia de Sant Blas, bisbe i màrtir, ubicada en la Diòcesis de Cartago, en la província homònima, en Costa Rica.
En Itàlia
[editar | editar còdic]- Maratea (Província de Potenza). És costum realisar una processó de L'antiga Maratea fins a la Maratea actual.
Oració a Sant Blas
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 UNESCO (Sector de Cultura). «La festa de Sant Blas, patró de Dubrovnik». UNESCO 1995-2012. Consultat el 27 de giner de 2012.
- ↑ «EJES™ — Iznájar Patrimoni Viu» (en és). EJES™ — Iznájar Patrimoni Viu. Consultat el 2026-02-02.
- ↑ Anals de Biologia.(39)
- 177–190.ISSN 1989-2128.doi:10.6018/analesbio.39.18.Consultat el 2025-01-31.
- ↑ «Sant Blas, Carrión dels Comtes» (en és-es). Ajuntament de Carrión dels Comtes. Consultat el 2 de setembre de 2020.
- ↑ «Cigonyes per Sant Blas... i taronges» (en és). El Nort de Castella. Consultat el 2 de setembre de 2020.
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ https://web.archive.org/web/20150204215218/http://www.judiosdesanmateo.com/sanblasindex.htm
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ Verón, Luis (1993). el%20Paraguay.pdf Menuda enciclopèdia d'històries minúscules del Paraguay, Asunción, Paraguay: RP edicions.
- ¡Oh!, gloriós Sant Blas, que en el vostre martiri heu deixat a l'Iglésia un ilustre testimoni de la fe, alcanceu-nos la gràcia de conservar este diví dò, i de defendre sense respectes humans, de paraula i en les obres, la veritat de la mateixa fe, hui tan combatuda i ultrajada.
- Vós que miraculosament vàreu salvar a un chiquet que anava a morir desgraciadament del mal de gola, concediu-nos vostre poderós patrocini en semblants malalties; i sobretot obtingau-me la gràcia de la mortificación cristiana, guardant fidelment els preceptes de l'Iglésia, que tant nos preserven d'ofendre a Deu. Aixina siga...
Refraner
[editar | editar còdic]El refraner espanyol és pròdic en frases i sentències d'us comú que fan referència a Blas de Sebaste:
- «Per sant Blas la cigonya voràs, i si no la veres: any de neus». Fa referència a l'arribada de les cigonyes a Espanya, que es produïx a principis de febrer llevat en anys molt frets.
- «Per Sant Blas les cigonyes voràs, i si no les veres mal any esperes». Refrà en part contradictori en l'anterior, i que anuncia que les fredor poden prolongar-se més de lo desijable per al camp.
- «Per sant Blas, hora i mija més». Referix que en la data de la festivitat de Blas de Sebaste, transcorregut casi un més i mig d'hivern, la duració del dia és manifestament més prolongada. En alguns llocs «Per Sant Blas, una hora més».[1]
- «Per sant Blas, el besuc arrere». Refrà molt popular en el País Vasc, i que avisa que ha terminat la temporada ideal per a consumir este peix.
- «Sant Blas beneït, cura'm la gola i la gana».
- «Sant Blas, tu em cridaràs». Referix que l'afecció de gola provocarà en el propi fidel el recordatori del sant.
- «Sant Blas, Sant Blas, que s'ofega este animal». Quan algú s'entravessa mentres se li dona en l'esquena per a que se li passe. Este refrà és molt típic en Alhama de Granada.
- “Sant Blas, Sant Blas, que en el gorc hi ha més”. Quan una persona s'entravessa menjant (refrà argentí).
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ El celebrante sol pronunciar la següent fòrmula: "Per intercesión de Sant Blas et preserve Deu del mal de gola i de qualsevol un atre mal" ("Per intercessionem S. Blasii liberet et Deus a mal gutteris et a quovis alio mal"). En algunes diòcesis s'afig: "En el nom del Pare, i del Fill, i de l'Esperit Sant ("In nomine Patris et Filii et Spiritus Sancti") a l'hora que fa la senyal de la creu sobre el fidel.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Revista de Folklore» (en és). www.funjdiaz.net. Consultat el 3 de febrer de 2018.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Pérez González, Francisco. (2001). Blas, bisbe i màrtir, pp. 155-158. En: Dos mil anys de sants, Tom I. Madrit: Edicions Paraula. ISBN 84-8239-598-X.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Blas de Sebaste.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Blas de Sebaste» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Pàgines en enllaços a archius trencats
- Màrtirs cristians de l'Antiga Roma del sigle IV
- Sants de Turquia
- Bisbes de Turquia
- Sants auxiliadores
- Sants del sigle IV
- Armenis del sigle IV
- Bisbes del sigle IV
- Bisbes sants
- Bisbes de Lecce
- Religiosos de l'Imperi bizantí
- Sants cristians de l'Antiga Roma del sigle IV
- Sants de l'Iglésia apostólica armènia
- Sants catòlics i ortodoxos
- Patrimoni de l'Humanitat