Piribebuy
Piribebuy (Plantilla:Lang-gn) és una ciutat històrica ubicada en el departament de Cordillera, a 73 quilómetros d'Asunción.[1][2] Se situa sobre la ruta Rogelio R. Benítez que unix la Ruta PY02 en el km 63 en la Ruta PY01 en el km 64.
Toponímia
[editar | editar còdic]D'orige guaraní, podria provindre d'algun dels dos següents térmens:
- pirĩ vevúĩ significa ‘ariçonada’ o ‘oraget suau’. Els que recolzen esta etimologia, sostenen que en esta zona hi ha vàries rieres refrescants.
- píri vevúi significa ‘junc llauger’ o ‘palla llaugera’.
- Els que recolzen esta hipòtesis es fonamenten en el fet de que hi ha molts juncs en el lloc a on el riu Piribebuy desemboca en el riu Paraguay (a pocs quilómetros al nort d'Asunción, en un lloc cridat Arecutacuá).
- Ademés, era molt comú que els guaraníes usaren com a topònims (noms de llocs i accidents geogràfics) els caràcters botànics del lloc.
- Aixina mateix, és molt més provable que el nom del riu, que va terminar donant el seu nom al poble, haja segut nomenat en la seua desembocadura i no en el seu naixent.
En traslladar-se la paraula pirí vevúi de la oralidad a l'escritura espanyola, es va convertir en Piribebuy.
Història i geografia
[editar | editar còdic]Piribebuy és un poble d'orige espontàneu, és dir, no se sap de la seua fundació oficial. Els seus orígens es remonten a mitan de el XVII. Originat a partir de l'establiment d'una capella en el lloc cridat Parage Obligat provablement entre 1640 i 1650, va ser designada parròquia en 1740 pel governador Rafael de la Moneda.
El Parage Obligat era un lloc de descans i recanvi de cavalls i mules a la vora de la riera Piribebuy, l'orige de la qual a la seua volta, es pot situar posterior a l'enfortiment del Camí Real de la yerba mat que unia la regió dels pobles de Caazapá i Yuty, fundats pels franciscanos entre 1609 i 1610, i la capital Asunción. Justament el transport de la yerba mat havia propiciat l'establiment de l'aquell parage, aixina com la benignidad del clima cordillerano en temps estivals, els més en el Paraguay.
Els primers pobladors de Piribebuy varen ser criollos i mestizos que es dedicaven principalment a l'agricultura i que no eren assimilats en els pobles franciscanos d'indis reduïts. Per mig del règim d'encomanes, els amos de les extenses terres utilisaven la mà d'obra indígena concentrada en els pobles franciscanos de Tobatí i Atyrá. En els seus orígens, era un lloc de descans, una posta sobre el Camí Real (que va reemplaçar nominalmente al «tape aviru» dels guaraníes) per a on transitava el tràfic comercial de la yerba mat.
L'iglésia, erigida en honor del Sant Crist dels Milacres, més vesprada conegut com Ñandejára Guasu (nostre gran senyor, també coneguda com a Dolç Nom de Jesús), va ser conclosa en 1753 per obra de la seua llavors cura retor don Gaspar de Medina. Des de llavors era coneguda popularment com a Capella Guasu o Capella Guazú (capella gran) per les seues dimensions comparatives en atres temples de l'época.
Piribebuy va ser un centre impulsor del poblament de la zona cordillera. En la segona mitat de el XVII, d'ahí varen sorgir els pobles de Barrero Gran, Caacupé, Itacurubí de la Cordillera i Sant Josep de les Rieres.
Guerra de la Triple Aliança
[editar | editar còdic]
Durant la Guerra de la Triple Aliança (de l'Argentina, Brasil i Uruguai contra Paraguay), Piribebuy es va constituir en Tercera Capital de la República. Estant en el Quarter General de Pikysyry, el 8 de decembre de 1868, el Mariscal López va decretar el trasllat de la Capital de la República al nou assent del govern.
A mida que es varen produir els successos d'Ita Ybaté i la reorganisació de l'eixèrcit en Azcurra, es varen traslladar ací l'Archiu General de la Nació, i ací varen residir (fins a poc abans de l'arribada dels invasores) el vicepresident Sánchez i la llegació del ministre plenipotenciario d'Estats Units, el general nortamericà embaixador davant el Paraguai Martín Mc Mahon, la mare, les germanes i els fills del president López, i la seua dòna, l'irlandesa Elisa Lynch.
A fins de juliol de 1869, les forces del príncip Gastón María d'Orleans, comte D’Eu (gendre de l'emperador Pedro II) va mamprendre la campanya de les Cordilleres. Varen atacar Ybytymí, el 4 d'agost varen entrar a Sapucay, després a Valenzuela, i el 10 d'agost de 1869 varen aplegar al poble Piribebuy.
.jpg){kind=link}
L'eixèrcit invasor va cercar el poble: eren 20.000 aliats contra 1600 defensors i unes 100 dònes (a les que encara es recorda com «les Heroïnes de Piribebuy»). En amanecer del 12 d'agost, previ bombardeig, es va iniciar l'atac de la plaça principal (a on es troba l'iglésia), que va durar cinc hores.
L'Archiu Nacional de la República, que havia segut dut des d'Asunción, va ser tret al carrer i gran cantitat de documents històrics varen ser cremats en la plaça. El remanente (el major percentage)cita requerida va ser dut a Brasil.
Quatre dies despuix, el 16 d'agost de 1869 es va lliurar la batalla d'Acosta Ñu, a on —a falta de soldats— vells, dònes i uns 3000 chiquets menors de 14 anys, armats en pals i machets, varen ocupar el rol de defensors i es varen encarregar de retardar l'alvanç de l'eixèrcit brasiler, uruguayà i argentí fins a ser exterminats.
La Guerra del Chaco
[editar | editar còdic]Més de 2000 piribebuyenses varen ser movilisats, i el cas extraordinari va ser que en plena guerra es varen instalar fàbriques en casi totes les companyies per a elaborar els productes aprofitant les donacions, sobretot de mandioca. Es proveïa a l'eixèrcit de fariña, cigarros i bordelesas de canya, en una creixent industrialisació, que ademés no descuidava el manteniment de les chacras dels movilisats.
El 12 d'agost de 1938, va ser erigida en el Monument als Héroes una placa de bronze en els noms dels 252 fills de Piribebuy que varen morir en defensa de la pàtria durant la Guerra del Chaco.
Fundació
[editar | editar còdic]
|
El 6 de març de 1900 Piribebuy va ser convertida en municipi.
En 1958, la Municipalitat va establir una suposta data de fundació: el 8 de març de 1636, pero esta afirmació carix de fonament històric. Eixa data es va festejar per primera volta el 8 de març de 1958, en lo que seria l'aniversari 322 de la localitat. La resolució municipal n.º 127, de 1988, va establir definitivament com a data de fundació el 8 de març de 1636 (390 anys
fins a l'actualitat [2016]).
Geografia
[editar | editar còdic]Posseïx un àrea de 174 km² (17.400 ha), lo que representa el 3,5 % de la superfície total del departament de la Cordillera, que és de 4.948 km². Un dels cerros més coneguts ubicat en el ramal Paraguari-Piribebuy és Mbatovi, a on es troba la reserva ecològica en el mateix nom. l'Eco Reserva Mbatoví.
El districte de Piribebuy llimita al nort en Caacupé i Eusebio Ayala, al sur en Paraguarí, Escobar i Valenzuela, a l'est en Eusebio Ayala i Itacurubí de la Cordillera, i a l'oest en Pirayú. Dista 72 km de la capital. Ubicat geogràficament en el Tercer Departament de la Cordillera, s'assenta en una zona de afloraciones rocoses de la Cordillera dels Alts.
Demografia
[editar | editar còdic]La població del districte és de 25 758 habitants, segons senyes oficials del cens paraguayà de 2022.
Cultura i Turisme
[editar | editar còdic]La ciutat de Piribebuy s'ha caracterisat últimament per ser sèu d'un dels events nacionals més importants: el Festival del Poncho Per a’í de 60 Llistes. Es tracta d'un festival internacional, decretat d'interés nacional per la Secretaria Nacional de Turisme i les institucions culturals més importants del Paraguay. Dit festival és organisat en les festivitats de Ñandejára Guazú i reunix als artistes nacionals més importants, com Els Alfonso, Grup Generació de Villarrica, Els Ídols de Piribebuy, Juan Cancio Barreto, Juan Carlos Oviedo i els germans Falca, el Trio Sant Valentí i el ballet Piribebuy Jeroky, entre uns atres. Dit festival sol realisar-se en les instalacions del Club 12 d'Agost.
El ballet Piribebuy Jeroky és un grup de jóvens destacats, que duen la dansa i el nom de Piribebuy sempre en alt, són invitats als majors events culturals del país.
Despuix de la guerra de 1870, Piribebuy va ser un dels llocs preferits pels immigrants italians, que es varen instalar en els seus voltants, creant una societat dinàmica, consolidant-se no obstant l'identitat local. Prova d'això és que una de les artesania característiques fins a hui es conserva: el famós «poncho de xixanta llistes».
També se seguix fabricant la canya, beguda també tradicional, realisant el circuit turístic que busca donar a conéixer la tradició paraguayana de l'elaboració de dita beguda alcohòlica fonament de l'economia de prop de 500 famílies que treballen en la producció de la mateixa.[3]
Festival Internacional del Poncho Per a'i de 60 Llistes
[editar | editar còdic]És una activitat l'objectiu principal de la qual es resumix en la valoració i difusió de la Joya més preciosa de l'històrica ciutat de Piribebuy, el Poncho Per a'i de 60 Llistes, relíquia gloriosa en el passat i en el present, única en el seu gènero, des de la Primera Edició del Festival, en l'any 2002 fins a hui dia; el treball ha segut incansable i agotador, pero en un resultat satisfactori i alenador, ya que com a llavors que hui dia broten i ya tenen fruts.[4][5][6]
El Festival Internacional del Poncho Per a'i de 60 Llistes és un event que busca el involucramiento d'entitats, institucions i la ciutadania en general, en l'objectiu de difondre i valorar dia a dia, a nivell nacional i internacional esta joya, orgull de cada u dels ciutadans que habiten este bell poble de Piribebuy, i també a través d'esta, apreciar i celebrar encara més al folklore paraguayà, ya que en este festival han desfilat (i ho van a seguir fent) grans exponents de la música i la dansa paraguayana.
Educació
[editar | editar còdic]Posseïx 30 escoles de nivell primari i 10 coleges de nivell secundari, l'Institut de Formació Docent "Mestre Fermín López" i la biblioteca pública "Mestre Fermín López" (Héroe de la defensa en 1869), obra deguda a la "Associació de Fills i Amics de la Ciutat de Piribebuy", entitat fundada en els setanta per iniciativa de don Rubén Benítez Aguilera, la Lic. Margarita Kallsen Gini i un grup de piribebuyenses residents en Asunción.
El Colege Nacional Piribebuy, és el segon colege sobre població estudiantil, en tot el Tercer Departament de les Cordilleres.
En 2022, es va realisar una donació de 235 llibres sobre història, música, materials didàctics per a chiquets, revistes, materials sobre cultura general, contes i noveles, entre uns atres, entregats a la biblioteca pública de Piribebuy “Margarita Kallsen Gini”.[7]
El Museu Històric
[editar | editar còdic]El Museu Històric «Comandant Pedro Pablo Cavaller» expon objectes recuperats de la Guerra contra la Triple Aliança, i atres objectes antics de temps de la colónia.[8][9]
El seu actual local va ser inaugurat en 1994, pero realment va ser creat en 1973 per Alfredo Bernal, un excombatiente de la Guerra del Chaco, que es va empenyorar en recuperar els patrimonis històrics de la seua ciutat. Ho va fer sobre la base d'un chicotet museu creat per l'historiadora Dra. Margarita Duren Estragó, que fins a 1971 va ser directora del Colege Sant Dumenge de Piribebuy. En les sales del museu s'observen objectes de les dos guerres, la de la Triple Aliança i la del Chaco.
El director del museu, Miguel Ángel Romero, tallador d'imàgens de sants, ensenya el seu art a totes les persones que desigen deprendre-ho. Estes deuen passar un examen d'ingrés que consistix en tallar el dit polze d'una mà. Durant l'any escolar molts chiquets vénen a deprendre l'art de esculpir la fusta.
Monument als Héroes
[editar | editar còdic]Els dirigents del Club Dotze d'Agost, inspirats en l'artícul primer dels seus estatuts, que resa «La seua fundació s'inspira en el passat històric d'este poble», es varen abocar a la tasca d'erigir un monument als héroes caiguts en el sanguinós combat del 12 d'agost de 1869.[10] El monument es va inaugurar el 12 d'agost de 1919, any del Cincuentenario de la Batalla de Piribebuy.[11][12] Una placa de marbre blanc atesta: «monument erigit pel Club 12 d'Agost F. C.».
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Piribebuy en Semana Santa: canya, formage, moringa i... religió - Viages - ABC Color» (en és). www.abc.com.py. Consultat el 2022-08-20.
- ↑ «Pirĩvevúi en espanyol/Diccionari Guaraní-Espanyol» (en és). Glosbe. Consultat el 2022-08-20.
- ↑ «Piribebuy invita a gojar del circuit turístic de la canya» (en és). .::Agència IP::.. Consultat el 2022-08-20.
- ↑ «La Nació / Poncho Per a’í de 60 llistes: arbre de Nadal del Palau de López homenaja a mestres artesanes» (en és). www.lanacion.com.py. Consultat el 2022-08-20.
- ↑ «Benvingut a Paraguai » Piribebuy » Festival del Poncho Per a'í». Benvingut a Paraguay.COM. Consultat el 2022-08-20.
- ↑ «Exitós Festival del Poncho Per a’i 60 Llistes en Piribebuy - Música - ABC Color» (en és). www.abc.com.py. Consultat el 2022-08-20.
- ↑ «Cultura va entregar donació de llibres a la biblioteca pública de Piribebuy “Margarita Kallsen Gini”» (en és). .::Agència IP::.. Consultat el 2022-08-20.
- ↑ «Benvingut a Paraguai » Piribebuy » Museu Històric Pedro P. Cavaller». Benvingut a Paraguay.COM. Consultat el 2022-08-20.
- ↑ «PARAGUAY - Tenés que sentir-ho». www.visitparaguay.travel. Consultat el 2022-08-20.
- ↑ «a-el-finde-en-distintes-localitats/ La Nació / Activitats per al finde en distintes localitats» (en és). www.lanacion.com.py. Consultat el 2022-08-20.
- ↑ «Piribebuy, una ciutat en riquea històrica - Viages - ABC Color» (en és). www.abc.com.py. Consultat el 2022-08-20.
- ↑ «Ministeri de Defensa Nacional :: 152 anys de la Batalla de Piribebuy». www.mdn.gov.py. Consultat el 2022-08-20.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Piribebuy» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.