Anar al contingut

Cloches de dacsa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Popcorn 9.jpg
Cloches de dacsa
45px|link=
Este artículo o sección tiene referencias, pero necesita más para complementar su verificabilidad.
Plantilla:Busca fuentes
Este aviso fue puesto el 13 de juliol de 2015.
[[Categoria:Wikipedia:Artículos que necesitan referencias adicionales| Plantilla:Problemas artículo/validar]]
Atalls
Cloches

Les cloches de dacsa —també conegudes per uns atres noms locals— són un aperitiu elaborat a partir d'algunes varietats especials de dacsa, com el everta,[1][2][3] el pisingallo[4] o el curagua.[5] Els seus grans, en ser exposts a altes temperatures, esclaten per la pressió interna causada per la humitat continguda en la seua endospermo, formant una estructura blanca, esponjosa i comestible.

El terme «clocha [de dacsa]» —diminutivo de coloma— s'ampra, segons el Diccionari de la llengua espanyola, per a designar la «roseta de dacsa torrada»;[6] sinònims d'esta expressió són «roseta», «cotufa», «pororó» i «ancua». Per la seua banda, «roseta [de dacsa]» —diminutivo de rosa— es referix al «gra de dacsa que en torrar-se s'obri en forma de flor».[7][8] El Diccionari de americanisme registra diverses denominacions regionals per a esta preparació, entre elles «cabritas» (Chile), «canguil» (Equador), «cotufa» (Veneçola), «crispetas» i «dacsa pira» (abdós en Colòmbia).[9]

Noms locals

[editar | editar còdic]

Este aperitiu rep distints noms segons el país o inclús una regió específica dins d'Hispanoamèrica i Espanya, reflectint la diversitat cultural i llingüística present en estes àrees. Esta variació lèxica s'observa en les diferents denominacions en que es coneix este producte en l'àmbit quotidià.

Terme País Nota Referències
ancua [[Image:Flag_of_Argentina

.png|20px]] ||Nort del país ||[10][11]

cabritas Plantilla:CHL [12][13]
canchita Perúborder|link=|20px Perú [14][15]
canguil Plantilla:ECU [16]
chivitas Méxicoborder|link=|20px México Guadalajara i atres llocs [17]
cocalecas Plantilla:DOM Antigament [18][19]
cotufas Archiu:Flag of Spain.svg Espanya Tomelloso (Ciutat Real), Conca, Santa Creu de Tenerife [20][21]
Plantilla:VEN Forma usual [20]
crispetas Cloches de dacsa en Catalogue of Life. Us comú [22]
Méxicoborder|link=|20px México Coahuila, Durango [23]
flors Archiu:Flag of Spain.svg Espanya Valéncia, Granada, Jaén [24][25]
gallitos Plantilla:VEN Zulia [26]
dacsa pira Cloches de dacsa en Catalogue of Life. Gra específic per a crispetas [27]
[dacsa] tote Cloches de dacsa en Catalogue of Life. De «totear» ‘esclatar, rebentar’, del muisca «btohoty(suca)» [28]
millo Plantilla:PAN Algunes regions [29][30]
moquetes Archiu:Flag of Spain.svg Espanya Aigüera, Múrcia [31]
pajaretas Archiu:Flag of Spain.svg Espanya Aragó [32]
colomes Archiu:Flag of Spain.svg Espanya Granada, Extremadura [33][34]
Méxicoborder|link=|20px México [35]
palometas Archiu:Flag of Spain.svg Espanya Aragó [36][32]
cloches [de dacsa] [[Image:Flag_of_Argentina

.png|20px]] || ||[37]

Plantilla:CHL [13]
Costa RicaArchiu:Flag of Costa Rica.svg Costa Rica [38]
Plantilla:SLV [39]
Archiu:Flag of Spain.svg Espanya [40]
Plantilla:GNQ [41]
Plantilla:HND [42]
Méxicoborder|link=|20px México [43][44]
Plantilla:NIC [45]
Plantilla:PAN [30]
Perúborder|link=|20px Perú [15]
Plantilla:DOM [19]
pipoca [[Image:Flag_of_Argentina

.png|20px]] ||Missions ||[46]

Boliviaclass=notpageimage noviewer|border|link=|20px Bolivia [47][48]
pochoclo [[Image:Flag_of_Argentina

.png|20px]] ||Us general ||[49][50]

Plantilla:CHL Patagonia chilena [13][49]
pop Plantilla:URY [51]
pocorn Plantilla:PRI [52]
popcorn Plantilla:CHL [13]
Plantilla:PAN [30]
Perúborder|link=|20px Perú [15]
Plantilla:PRI [53]
Plantilla:DOM [19]
poporopo Plantilla:GTM [54][55]
pororó [[Image:Flag_of_Argentina

.png|20px]] ||Nordest (Santa Fe, Entre Rius, Corrents) ||[56][57][58]

Boliviaclass=notpageimage noviewer|border|link=|20px Bolivia Tarija [56][57][59]
Plantilla:PRY [60]
Plantilla:URY [56][57][51]
poscón Plantilla:PRI [52]
pururú [[Image:Flag_of_Argentina

.png|20px]] ||Còrdova ||[61][62]

roses Archiu:Flag of Spain.svg Espanya Província de Granada [63]
rolls Archiu:Flag of Spain.svg Espanya Província de Las Palmas [64]
rosetes [[Image:Flag_of_Argentina

.png|20px]] ||Missions ||[65]

Plantilla:CUB [66][67]
Archiu:Flag of Spain.svg Espanya Màlaga, Granada, zones d'Almeria i Jaén, Valéncia [68][69]
Plantilla:PRI [66][53]
rositas [[Image:Flag_of_Argentina

.png|20px]] || ||[70]

Plantilla:CUB [71]
Archiu:Flag of Spain.svg Espanya Alacant i Valéncia [68][72]
Plantilla:DOM [71]
tostones Archiu:Flag of Spain.svg Espanya Almeria i Múrcia [73][74][75]

Història

[editar | editar còdic]
Archiu:Chavín-cupisnique (perù), bottiglia a forma di pesce, 1000 ac ca.jpg
Botella en forma de peix, 1000 a. C. aproximadament Cultura Chavín (Perú)


En la costa nort del Perú, l'evidencia fòssil senyala que el cultiu de dacsa ya existia cap a l'any 4700 a. C., i que l'us de grans rebentats es documenta des de fa a lo manco un mileni.[76][77] En tombes de les cultures precerámica varen ser trobats grans de dacsa que varen esclatar quan varen ser calfats en laboratori, lo que va confirmar que ya es coneixia i aprofitava esta propietat fa més de sis milenis. [78][79][80]

En la cridada Cova del Rat penat, en lo que hui és Nou Mèxic, arqueòlecs varen descobrir mazorcas minúscules —algunes del tamany de l'ungla del polze— que daten d'al voltant de 3600 a. C. Es tracta d'un dels registres més antics de la dacsa reventador en Norteamérica. Estos grans haurien segut calfats directament sobre brases o en recipients rústics, evidenciant tècniques de cocció molt primerenques.[79]

La dacsa rebentada no solament es consumia com a aliment en la Mesoamérica i Sudamérica precolombinas, sino que també eixercitava una funció simbòlica i ornamental. Els azteca, per eixemple, elaboraven collars i tocats en dacsa rebentada que utilisaven en cerimònies religioses dedicades als seus deus, com Tláloc, deidad de la pluja. En regions andinas i mesoamericanas es documenten métodos de cocció com l'us d'arena calenta o vasijas de fanc colocades al fòc, que permetien rebentar els grans sense cremar-los.[78]

Archiu:The Florentine Codex- Aztec Rituals.tiff
Image de rituals asteques. Còdex Florentino.

Despuix de l'arribada dels espanyols al continent, alguns cronistes espanyols, entre els que es troba Bernardino de Sahagún, varen documentar el consum de dacsa rebentada entre els pobles originaris d'Amèrica. Estos registres varen incloure referències tant al seu us com a aliment quotidià com a la seua funció decorativa en contexts rituals.

Plantilla:Caixa de cita


No obstant en Europa, la dacsa no va alcançar la popularitat que tenia en Amèrica, ya que, despuix de la seua introducció a finals de el XV, no es va integrar plenament en la dieta, en la que continuaven predominant cereals com el blat. En moltes regions es va destinar principalment a l'alimentació animal i, quan es consumia com a aliment humà, l'absència de la tècnica del nixtamalizado va provocar deficiències nutricionals com la pelagra.[81][82][83]

En 1612, exploradors francesos que viajaven per la regió dels Grans Lagos varen observar que els pobles iroqueses ya rebentaven dacsa utilisant vasijas d'argila i arena calenta. Ademés, varen documentar que durant els convits se servien sopes i cerveses elaborades en este tipo de gra inflado.[84]

En el pas del temps, i especialment durant el XIX, la dacsa rebentada va començar a popularisar-se fòra de les comunitats indígenes com a menjar galliponter en Estats Units, especialment en fires, mercats i espectàculs públics. El seu baix cost i la facilitat de preparació ho varen convertir en un entrepà atractiu per a venedors ambulants.[78]

Archiu:Improved no2 Wagon.jpg
Una de les primeres màquines de rosetes de dacsa en un carrito galliponter, inventada en la década de 1880 per Charles Cretors en Chicago.

En 1885, Charles Cretors, un empresari de Chicago, va patentar la primera màquina comercial de fer dacsa rebentada accionada per vapor. Este aparat permetia una producció contínua, uniforme i de millor sabor, gràcies a que podia afegir condiment mentres rebentava el gra. La màquina es va convertir ràpidament en un element habitual de fires, places i events multitudinaris, marcant un abans i un despuix en la venda de la dacsa rebentada.[78][79]


La presentació oficial de la màquina de Cretors davant un públic numerós es va donar en la «Exposició Mundial Colombina de Chicago en 1893». Allí, la dacsa rebentada es va consolidar com un producte de consum popular, associat a l'experiència d'espectàculs públics. Este event va ajudar a que la seua venda s'estenguera per tot el país en l'última década de el XIX.[78][85]

Durant les primeres décades de el XX, la clocha de dacsa era un refrigerio freqüent en circs, carnestoltes i espectàculs galliponters, pero encara no es venia dins de les sales de cine. En eixe moment, els teatres intentaven mantindre una image de «alta cultura» i evitaven permetre menjar en les seues instalacions. No obstant, venedors ambulants s'apostaven fòra dels cines per a oferir dacsa rebentada als assistents.[86]

La crisis econòmica de la Gran Depressió va transformar per complet la relació de la clocha de dacsa en el cine. Pel seu baix cost de producció i alt marge de guany, es va convertir en una font crucial d'ingressos per als cines, que varen escomençar a permetre i inclús promoure la seua venda interna. Empresaris com Julia Braden, en Kansas City, i Samuel M. Rubin, en Nova York, varen instalar quioscs permanents en les sales, iniciant l'associació que persistix fins a hui.[86]

Durant la Segona Guerra Mundial, el racionament de sucre va llimitar la producció de dolces, lo que va impulsar encara més el consum de la clocha de dacsa com a opció econòmica i disponible. Per a llavors, més de la mitat de la dacsa rebentada consumida en Estats Units es menjava en sales de cine.[86][79]

Archiu:Vendedora de pipocas en el Jisk'a Anata.jpg
Venedora de pipocas en el Jisk'a Anata

En la popularisació de la televisió en les llars, l'assistència al cine va disminuir, pero la clocha de dacsa va mantindre la seua posició com a símbol de l'experiència cinematogràfica. Al mateix temps, va començar a expandir-se el seu consum domèstic en versions per a preparar en l'estufa.[80]

En 1981-1982, en la URSS, en la finalitat d'aumentar l'eficiència de l'absorció de nutrients, es va desenrollar un dispositiu per a l'irradiació infrarroja de grans forrajeros (convertint el gra en un anàlec de les cloches de dacsa), que va començar a funcionar en la regió de Lipetsk. Com a resultat, es va descobrir que els nutrients d'estes "cloches de dacsa" s'absorbien casi el doble que els de els grans integrals (és dir, aproximadament al mateix nivell que els de els grans hervir) i es cuinaven més ràpit que les "gachas" (depenent de la cantitat de gra, l'irradiació requeria de 15 a 100 segons).[87]

En la década de 1980, la clocha de dacsa ya estava completament arraïlada en la cultura de les cadenes de cine en tot lo món. L'arribada de la versió per a forn microones va disparar el seu consum domèstic, mentres que en l'àmbit comercial varen sorgir variants saborizadas, com a caramelo, formage o manteca extra.[80][88]

Elaboració

[editar | editar còdic]
Archiu:PopcornCobs2007.jpg
Dacsa per a cloches, denominat «dacsa pisingallo» en algunes regions d'Amèrica.

Per a l'elaboració de les cloches de dacsa s'ampren grans de dacsa de determinades varietats, en particular aquelles conegudes com a dacsa reventón, rosetero, pisingallo o everata.[89] Estos grans es calfen en un recipient —habitualment en oli vegetal— fins que es produïx la seua expansió explosiva.

L'esclat es deu al sobrecalentamiento de la humitat i l'almidó continguts en l'interior del gra, lo que genera una súbita pressió que provoca la ruptura del clafoll extern i la formació d'una massa esponjosa de color blanc.[90]

Ya que els grans poden proyectar-se durant el procés d'expansió, és comuna utilisar recipients en tapa. El procés s'acompanya de sons característics i d'un aroma distintiu.[91]

També existixen presentacions comercials dissenyades per a la seua cocció en forn de microones, envasades en bosses de paper especials que contenen oli i sal.[92]

La clocha de dacsa sol consumir-se en sal i manteca, o be en versions acarameladas. El seu consum és habitual com a llepolia, especialment en funcions de cine.[93]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Cloches de maiz». és.wikibrief.org. Archivat des d'el original, el 29 d'agost de 2024. Consultat el 2024-08-29.
  2. ↑ «¿Qué és la dacsa de pedernal? - Spiegato» (en és-es). Consultat el 2024-08-29.
  3. ↑ Reduca (Biologia). Série Botànica..7((2), 2014)
    151-171.ISSN 1989-3620.Consultat el 29-8-2024.
  4. ↑ «Andreoli S.A. - Maiz Pisingallo». www.andreolisa.com.ar. Consultat el 10 d'agost de 2018.
  5. ↑ Manzur, María Isabel (2011). «Estudie Sobre La Biodiversitat, Erosió i Contaminació Genètica de la Dacsa Criollo en Chile», María Isabel Cárcamo et.al. (ed.). Biodiversitat, Erosió i Contaminació Genètica de la Dacsa Nativa en Amèrica Llatina, p. 133.
  6. ↑ Diccionario de la lengua española
  7. ↑ Diccionario de la lengua española
  8. ↑ Medina (1927). Els americanisme del Diccionari de la Real Acadèmia Espanyola, Establiments Gràfics "Balcell S & Co.". «PALOMITA, f. Roseta de dacsa torrada rebentada. (Chile)»
  9. ↑ López, Amanda. «Enquesta: formes de cridar a este aperitiu de dacsa». Fundéu RAE. Consultat el 12 d'agost de 2025.
  10. ↑ Diccionario de la lengua española
  11. ↑ «el%20pa%C3%ADs. Els distints noms en els que es coneix a les cloches de dacsa en el món». Adrece. Consultat el 13 d'agost de 2025.
  12. ↑ Nota àrea d'antropologia. «Cabritas prehispánicas». Museu Nacional d'Història Natural. Consultat el 11 d'agost de 2025.
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 «Els distints noms en els que es coneix a les cloches de dacsa en el món». Adrece. Consultat el 13 d'agost de 2025.
  14. ↑ «[1]», Infobae. Consultat el 11 d'agost de 2025.
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 «Els distints noms en els que es coneix a les cloches de dacsa en el món». Adrece. Consultat el 13 d'agost de 2025.
  16. ↑ Diccionario de la lengua española
  17. ↑ «el%20Baj%C3%ADo. Els distints noms en els que es coneix a les cloches de dacsa en el món». Adrece. Consultat el 13 d'agost de 2025.
  18. ↑ Associació d'Acadèmies de la Llengua Espanyola. «Cocalecas». Diccionari de americanisme. Consultat el 12 d'agost de 2025.
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 «Els distints noms en els que es coneix a les cloches de dacsa en el món». Adrece. Consultat el 13 d'agost de 2025.
  20. ↑ 20,0 20,1 «Qué són les cotufas en Canàries i quin és l'orige d'esta paraula». L'Espanyol. Consultat el 3 d'octubre de 2023.
  21. ↑ «Els distints noms en els que es coneix a les cloches de dacsa en el món». Adrece. Consultat el 13 d'agost de 2025.
  22. ↑ Associació d'Acadèmies de la Llengua Espanyola. «Crispeta». Diccionari de americanisme. Consultat el 12 d'agost de 2025.
  23. ↑ «Els distints noms en els que es coneix a les cloches de dacsa en el món». Adrece. Consultat el 13 d'agost de 2025.
  24. ↑ Real Acadèmia Espanyola. «flors». Diccionari de la Llengua Espanyola. Consultat el 12 d'agost de 2025.
  25. ↑ «Els distints noms en els que es coneix a les cloches de dacsa en el món». Adrece. Consultat el 13 d'agost de 2025.
  26. ↑ «de-furro-fins a-sebillo/#::text=la%20gaita%20zuliana.-,Gallitos%3A%20cotufas,-Gaita%3A%20g%C3%A9nero%20musical ». Consultat el 12 d'agost de 2025.
  27. ↑ Associació d'Acadèmies de la Llengua Espanyola. «dacsa». Diccionari de americanisme. Consultat el 12 d'agost de 2025.
  28. ↑ Real Acadèmia Espanyola - ASALE. «tote». Diccionari de la Llengua Espanyola 2024. Consultat el 12 de decembre de 2025.
  29. ↑ Associació d'Acadèmies de la Llengua Espanyola. «millo». Diccionari de americanisme. Consultat el 12 d'agost de 2025.
  30. ↑ 30,0 30,1 30,2 «Els distints noms en els que es coneix a les cloches de dacsa en el món». Adrece. Consultat el 13 d'agost de 2025.
  31. ↑ «Els distints noms en els que es coneix a les cloches de dacsa en el món». Adrece. Consultat el 13 d'agost de 2025.
  32. ↑ 32,0 32,1 «Els distints noms en els que es coneix a les cloches de dacsa en el món». Adrece. Consultat el 13 d'agost de 2025.
  33. ↑ «Els distints noms en els que es coneix a les cloches de dacsa en el món». Adrece. Consultat el 13 d'agost de 2025.
  34. ↑ «Els distints noms en els que es coneix a les cloches de dacsa en el món». Adrece. Consultat el 13 d'agost de 2025.
  35. ↑ «Els distints noms en els que es coneix a les cloches de dacsa en el món». Adrece. Consultat el 13 d'agost de 2025.
  36. ↑ Real Acadèmia Espanyola. «palometa2». Diccionari de la Llengua Espanyola. Consultat el 12 d'agost de 2025.
  37. ↑ «[2]». Consultat el 12 d'agost de 2025.
  38. ↑ «Els distints noms en els que es coneix a les cloches de dacsa en el món». Adrece. Consultat el 13 d'agost de 2025.
  39. ↑ «Els distints noms en els que es coneix a les cloches de dacsa en el món». Adrece. Consultat el 13 d'agost de 2025.
  40. ↑ «el%20pa%C3%ADs%20i%20en%20general. Els distints noms en els que es coneix a les cloches de dacsa en el món». Adrece. Consultat el 13 d'agost de 2025.
  41. ↑ «Els distints noms en els que es coneix a les cloches de dacsa en el món». Adrece. Consultat el 13 d'agost de 2025.
  42. ↑ «Els distints noms en els que es coneix a les cloches de dacsa en el món». Adrece. Consultat el 13 d'agost de 2025.
  43. ↑ Centre d'estudis llingüístics i lliteraris del Colege de MèxicDiccionari de l'espanyol de Mèxic.Consultat el 2025-08-10.
  44. ↑ Acadèmia mexicana de la llenguaDiccionari breu de mexicanismos de Guido Gómez de Silva.Acadèmia Mexicana de la Llengua.Consultat el 2025-08-10.
  45. ↑ «Els distints noms en els que es coneix a les cloches de dacsa en el món». Adrece. Consultat el 13 d'agost de 2025.
  46. ↑ «[3]». Consultat el 12 d'agost de 2025.
  47. ↑ «[4]». Consultat el 12 d'agost de 2025.
  48. ↑ «Els distints noms en els que es coneix a les cloches de dacsa en el món». Adrece. Consultat el 13 d'agost de 2025.
  49. ↑ 49,0 49,1 «[5]», Infobae. Consultat el 11 d'agost de 2025.
  50. ↑ «el%20pa%C3%ADs. Els distints noms en els que es coneix a les cloches de dacsa en el món». Adrece. Consultat el 13 d'agost de 2025.
  51. ↑ 51,0 51,1 «Els distints noms en els que es coneix a les cloches de dacsa en el món». Adrece. Consultat el 13 d'agost de 2025.
  52. ↑ 52,0 52,1 «Els distints noms en els que es coneix a les cloches de dacsa en el món». Adrece. Consultat el 13 d'agost de 2025.
  53. ↑ 53,0 53,1 «Els distints noms en els que es coneix a les cloches de dacsa en el món». Adrece. Consultat el 13 d'agost de 2025.
  54. ↑ Associació d'Acadèmies de la Llengua Espanyola. «poporopo». Diccionari de americanisme. Consultat el 12 d'agost de 2025.
  55. ↑ «Els distints noms en els que es coneix a les cloches de dacsa en el món». Adrece. Consultat el 13 d'agost de 2025.
  56. ↑ 56,0 56,1 56,2 Diccionario de la lengua española
  57. ↑ 57,0 57,1 57,2 Associació d'Acadèmies de la Llengua Espanyola. «pororó». Diccionari de americanisme. Consultat el 12 d'agost de 2025.
  58. ↑ «Els distints noms en els que es coneix a les cloches de dacsa en el món». Adrece. Consultat el 13 d'agost de 2025.
  59. ↑ «Els distints noms en els que es coneix a les cloches de dacsa en el món». Adrece. Consultat el 13 d'agost de 2025.
  60. ↑ «Els distints noms en els que es coneix a les cloches de dacsa en el món». Adrece. Consultat el 13 d'agost de 2025.
  61. ↑ «[6]». Consultat el 12 d'agost de 2025.
  62. ↑ «Els distints noms en els que es coneix a les cloches de dacsa en el món». Adrece. Consultat el 13 d'agost de 2025.
  63. ↑ «Els distints noms en els que es coneix a les cloches de dacsa en el món». Adrece. Consultat el 13 d'agost de 2025.
  64. ↑ «Els distints noms en els que es coneix a les cloches de dacsa en el món». Adrece. Consultat el 13 d'agost de 2025.
  65. ↑ «[7]». Consultat el 12 d'agost de 2025.
  66. ↑ 66,0 66,1 «[8]». Consultat el 12 d'agost de 2025.
  67. ↑ «Els distints noms en els que es coneix a les cloches de dacsa en el món». Adrece. Consultat el 13 d'agost de 2025.
  68. ↑ 68,0 68,1 «[9]». Consultat el 12 d'agost de 2025.
  69. ↑ «Els distints noms en els que es coneix a les cloches de dacsa en el món». Adrece. Consultat el 13 d'agost de 2025.
  70. ↑ «el%20portugu%C3%A9s.-,%E2%80%93rosita. Els distints noms en els que es coneix a les cloches de dacsa en el món». Adrece. Consultat el 13 d'agost de 2025.
  71. ↑ 71,0 71,1 Redacció. «18 ways to order popcorn across Latin America». El nostre histories. Consultat el 12 d'agost de 2025.
  72. ↑ «Els distints noms en els que es coneix a les cloches de dacsa en el món». Adrece. Consultat el 13 d'agost de 2025.
  73. ↑ Redacció. «[10]». Consultat el 12 d'agost de 2025.
  74. ↑ «Els distints noms en els que es coneix a les cloches de dacsa en el món». Adrece. Consultat el 13 d'agost de 2025.
  75. ↑ Editorial. «[11]». Consultat el 12 d'agost de 2025.
  76. ↑ National Agricultural LibraryConsultat el 10 d'agost de 2025.
  77. ↑ Joseph Stromberg. «[12]». Consultat el 10 d'agost de 2025 (en en).
  78. ↑ 78,0 78,1 78,2 78,3 78,4 «The history of popcorn: a look throughout the years» (en anglés). Consultat el 11 d'agost de 2025.
  79. ↑ 79,0 79,1 79,2 79,3 «Popcorn: a delicious history that goes back thousands of years» (en anglés). Wild about Popcorn. Consultat el 11 d'agost de 2025.
  80. ↑ 80,0 80,1 80,2 Universitat Estatal de Michigan.Consultat el 11 d'agost de 2025.
  81. ↑ Cambridge world history of food.Consultat el 12 d'agost de 2025.
  82. ↑ «[13]». Consultat el 12 d'agost de 2025.
  83. ↑ Frontiers in Nutrition.doi:10.3389/fnut.2021.683399.Consultat el 11 d'agost de 2025.
  84. ↑ National Agricultural LibraryConsultat el 10 d'agost de 2025.
  85. ↑ United States Patent Office.Consultat el 10 d'agost de 2025.
  86. ↑ 86,0 86,1 86,2 «The history of popcorn: how one grain became a staple snack» (en anglés). Serious Eats. Consultat el 11 d'agost de 2025.
  87. ↑ Если взорвать зерно... Советские учёные создали установку для обработки фуражного зерна инфракрасным излучением // "Знание - сила", № 2, февраль 1982 стр.20
  88. ↑ «[14]». Consultat el 10 d'agost de 2025.
  89. ↑ Francisco, Susana. «Dacsa pisingallo, el gra que rebenta». La Veu de l'Interior*. 2 de març de 2008. Consultat el 3 de giner de 2011.
  90. ↑ National Agricultural Library. «Popcorn: Ingrained in America's Agricultural History. How does corn pop?» (en en). Departament d'Agricultura dels Estats Units. Consultat el 2025-08-08.
  91. ↑ Brain, Marshall. «How Popcorn Works». *HowStuffWorks*. Consultat el 3 de giner de 2011.
  92. ↑ «Microwave Popcorn: What Makes it Pop?». *Science Made Simple*. Consultat el 3 de giner de 2011.
  93. ↑ Smith, Andrew F. (1999). *Popped Culture: A Social History of Popcorn in America*. University of South Carolina Press. ISBN 1-57003-363-0.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Cloches_de_dacsa&oldid=685029»