Tláloc
Tláloc (AFI: [ˈtɬaːlok]) (del nàhuatl: Tlalok ‘el que està cobert de terra’‘tlaloa, cobrir de terra; -k, el que està’) és una deitat mesoamericana de l'aigua celest. La derivació del seu nom no està clara. Els*mexicas ho consideraven el responsable de l'estació plujosa i feyen cerimònies per a honrar-ho en el primer més de l'any (ātl cāhualo). Bernardino de Sahagún i Alfredo Chavero ho descriuen com el deu del raig, de la pluja i dels terremots.
Mit[editar | editar còdic]
Tláloc va ser una de les divinitats menys antigues i venerades de tota Mesoamérica. El seu cult es va estendre per gran part del territori centroamericà. Va ser furtat pels nómades asteques (aixina es dien els mexicas quan a penes acabaven d'aplegar a Aztlán) que es varen instalar en el llac Texcoco, assimilant-ho com a divinitat agrícola.
Va seguir sent un dels deus fonamentals de les distintes comunitats agrícoles autòctones; originari de la cultura de Teotihuacán, despuix de la caiguda de la ciutat va passar a Tula, i d'ahí el seu cult es va escampar entre els pobles nahuas. Els teotihuacanos varen tindre contacte en els mayes, d'ahí que ells ho adoptaren o ho identificaren en la forma del Deu Chaac. En la cosmologia tlaxcalteca, Tláloc es va casar primer en Xochiquétzal, deesa de la bellea, pero Tezcatlipoca la va seqüestrar. Tláloc es va casar una atra volta en Matlalcueye, i té una filla o germana major que és nomenada Huixtocíhuatl.
El paraíso de Tláloc[editar | editar còdic]
El lloc conegut com el paraís de Tláloc es diu Tlalocan i està situat en la regió oriental de l'Univers. D'este lloc procedia l'aigua beneficiosa i necessària per a la vida en la terra. Les persones que morien ofegades o per hidropesia anaven a morar a este paraís. També acollia als que morien de la malaltia de la llepra. Es tracta d'un enclavament plaenter, a on poden vore's tota classe d'arbres frutals, aixina com dacsa, chía (llavor d'una espècie de sàlvia que s'usa en Mèxic com a refresc), frijoles i més productes. La vida allí era enterament feliç. Coneixem la descripció d'esta morada del deu gràcies als escrits fets pel pare Bernardino de Sahagún i atres personages, que ho varen sentir de boca dels indígenes. Alguns sigles despuix, es va descobrir en Teotihuacán un mural en que es vea representada punt per punt esta descripció. Aixina es va poder conéixer de manera gràfica lo que ya es coneixia a través de lo escrit.
Referències[editar | editar còdic]
- Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducció). México. ISBN 968-16-1029-6
- Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7
- Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público
- León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
- Miller, Mary; and Karl Taube (1993). The Gods and Symbols of Ancient Mexico and the Maya. Londres: Thames and Hudson. ISBN 0-500-05068-6
Enllaçox externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Tláloc.