Iglésia de Sant Blas de Nicoya

Iglésia de Sant Blas de Nicoya

La Iglésia de Sant Blas, en Nicoya, Guanacaste, és l'iglésia més antiga de Costa Rica, declarada d'interés històric-arquitectònic el dilluns 6 de novembre de 1995. L'iglésia que li seguix és la de Chomes, construïda aproximadament en 1556, pero ya no existix, puix el poble va canviar de lloc.

Història

Primer temple

Entre 1522 i 1544 s'escomencen els preparatius per a la construcció d'una ermita, la primera del país, la qual es creu que estava feta en parets de fusta i en un sostre de palla, similar a les cases dels indígenes, pero un incendi la va destruir.

Segon temple

Per a l'any 1644 varen alçar un temple en el mateix lloc a on va existir la primera iglésia. En la seua construcció es varen usar pedres per a les parets i teixixques per al sostre (provablement el temple era semblat a l'actual). En l'any 1751 el bisbe Morel de Santa Cruz va elevar el temple al ranc de Vicaría, també es nomena a Sant Blas com a patró del temple, ademés de que es creen confraries dedicades a distints sants. A finals de el XVIII va haver un incendi en el poble de Nicoya, a conseqüència d'eixe incendi es varen perdre valiosos documents que guardava l'iglésia. El temple va quedar destruït a causa d'una tremolació en 1822.

Reconstrucció

Despuix del terremot de 1822, es va intentar redificar un tercer temple, utilisant els fonaments de l'anterior, pero la construcció no es va finalisar per falta de fondos i pel dany d'una nova tremolació en 1826, la qual cosa va obligar a que es reiniciaren les obres, construint en 1827 el temple que coneixem hui en dia (en algunes variacions en la seua espadaña, -sent abans alguna cosa triangular-, per culpa del terremot de 1900), fet en calicanto, que encara guarda relíquies i conserva els fonaments de l'anterior. Este temple va sobreviure a vàries tremolació, com el de juny de 1900, que li va causar grans danys materials, sent necessari realisar-li grans reformes al temple, després, entre 1950 i 1952 atres tremolació varen afectar a l'edifici, per lo que varen planejar un derrocament que no es va portar a terme gràcies al disgust dels veïns, el terremot de Sàmara del 2012 va tornar a danyar l'estructura, badant la volta, les parets i la seua espadaña, obligant el seu tancament temporal al públic.

En 2012 es varen trobar al voltant de 154 persones enterrades entre els anys 1600 i 1813, ya que en eixe temps no existien els cementeris i era comú enterrar a les persones en temples.

Restauracions

El temple va tindre vàries restauracions per a la seua conservació, dividides en tres etapes, la primera va ser de 2015 a 2016, en la qual es va fer un reforç en les parets laterals, el cost de les quals va ser de 197 millons de colones. La seua segona etapa es va realisar des de 2016 fins a 2017, reforçant estructuralment la frontera principal, costant un total de 157 millons de colones. La tercera i última etapa es va eixecutar de març a juliol del 2019, va ser la més costosa ya que es varen invertir 300 millons de colones, per a reforçar les parets del presbiteri i de les sacristies en fibres de carbono, ademés de que es varen realisar atres obres, com l'ampliació dels fonaments, el removiment de pisos, la restauració de les parets de calicanto, restauració de detalls arquitectònics, entre uns atres.

Apunts històrics

La primera ermita va ser construïda possiblement de palla. L'iglésia va ser destruïda per un incendi en 1634, la qual cosa va significar una gran pèrdua, ya que en l'edificació es va anar també l'archiu a on es guardaven valiosos documents. En 1644 es va edificar una iglésia de calicanto (pedres en argamasa de calç i arena), techada en teixixca. El temple parroquial alçat en la primera mitat de el XIX, va ser declarat relíquia nacional, per mig de llei No 141 de 28 de juliol de 1923. L'iglésia actualment és sufragánea de la Diòcesis de Tilarán-Llibèria, de la Província Eclesiàstica de Costa Rica. Atres iglésies de gran antiguetat que es conserven fins als nostres dies, són: L'iglésia de l'Inmaculada Concepció, l'iglésia de Orosi i la de Quircot. També hi ha un temple en ruïnes en la localitat d'Ujarrás (esta data d'entre 1686 i 1693).