Iglésia de Santa María (Wamba)
La iglésia de Santa María és un temple catòlic ubicat en la localitat de Wamba (província de Valladolit, Castella i Lleó, Espanya).
L'iglésia és romànica, de el XII, pero la travessia junt en les capelles de la capçalera són d'época mozárabe de el X.[1] Està formada per tres naus i les capelles de Donya Urraca i del Osario, que rep este nom perque està decorada en cràneus i ossos humans.
En 1931, l'iglésia va ser declarada Monument històric-artístic, per lo que és be d'interés cultural en categoria de monument.
Història
[editar | editar còdic]Fundació
[editar | editar còdic]
En el lloc de l'actual iglésia va poder existir una anterior, visigoda, a jujar per algun restant decoratiu conservat en el Museu de Valladolit.[2] Sembla provable que durant el repoblament d'esta zona es reconstruïra l'iglésia allí existent des dels temps de Recesvinto, que va fallir i va ser enterrat ací despuix de l'elecció del rei Wamba en Gérticos. Per les seues característiques, va deure ser la primera iglésia mozárabe de la zona i possiblement, a diferència d'atres llocs pròxims, com Sant Cebrián de Mazote, Wamba fora repoblada per gents que provenien del nort, ya que es tracta d'un edifici molt més pròxim a les influències visigodas i en fòrmules molt utilisades pels constructors asturians, com per eixemple la decoració dels capitells en motius figuratius i decoració vegetal la talla de la qual era a bisell i com varen ser concebuts els vans, aixina com la configuració de l'atri en la planta en un àbsit central i dos capelles laterals. L'influència visigoda podem trobar-la en la divisió de les naus per l'us de pilastres en columnillas adossades com a soport de la nau central.
Els documents existents oferixen poca seguritat sobre l'orige de l'iglésia. Frunimii, bisbe de León fins a 928, en que dimitix del càrrec, sembla ser el mateix Frunimius que funda el monasteri de Santa María de Wamba i que des de 928 fins a 948 es diu bisbe de Wamba. Este Frunimius governa el monasteri en l'ajuda del diácono Nuño, qui li succeïx i apareix com a abad en els anys 945 i 951.[3] Per les característiques estilístiques, la datació del temple al voltant de 928 és perfectament plausible.[2]
El conjunt, assentat sobre una atra iglésia anterior,[4] està format per un chicotet monasteri i una iglésia de repoblament molt compartimentada, en traça d'influència astur[5] i planta en forma de creu inscrita en un quadrilàter.[6]
Sigles XII i XIII
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Encomana de Wamba.
Des de la mitat de el X fins a el XII, el monasteri desapareix de la documentació, sembla que per una ràpida decadència de l'abadia. Només reapareix en el XII, quan l'infanta Sancha Raimúndez, germana d'Alfonso VII, dona el monasteri i totes les seues possessions a l'Orde de Sant Joan de Jerusalem el 10 de juny de 1140.[7] La donació va donar orige a l'Encomana de Wamba, una de les principals encomanes hospitalàries al nort del Sistema Central i l'única absorció d'un gran cenobio plenament desenrollat per part de l'Orde en la Corona de Castella durant el XII.
En el XII, l'orde de Sant Joan funda en el lloc un hospital de peregrins. En eixa época, construïx el claustre, rodejant-ho en algunes edificacions, i alça el campanar sobre la travessia del temple.[5]
En el XIII es va construir el tram occidental de l'Iglésia i es va reformar la nau, conservant la capçalera i el transepto de l'antic temple i es va crear una esvelta sala tardorrománica als peus de l'iglésia, integrada perfectament en l'espai prerrománico.
Sigles XIII a el XVIII
[editar | editar còdic]De el XIII a el XVIII el monasteri va creixent. En el XVIII, la transformació de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem en la d'Orde de Malta, incrementa l'espenta de l'Encomana de Wamba. S'adossen al sur de l'iglésia un atri i una sacristia, s'òbrin nous finestrals, dotats de vitrales, i s'instala un cor alt als peus del temple.[5]
Sigles XIX i XX
[editar | editar còdic]
En la exclaustración de el XIX el monasteri es deteriora ràpidament. Només l'iglésia, en mantindre el cult, conseguix conservar la seua integritat, pero la deterioració li afecta també, en abundants humitats. En este periodo es entarima el sol i se ceguen els finestrals.[5] A mitan del sigle encara existia adossat al temple el palau residència dels administradors de l'orde de Sant Joan.[8]
Durant el XX es porten a terme diverses actuacions de consolidació i restauració: reforç dels pilarés que soporten les entrades als àbsits, fonamentació del travessia, neteja i restauració de la portada occidental, substitució del campanar per un atre més llauger i renovació de les cobertes, llevat la de la sacristia.[5]
Restauració
[editar | editar còdic]L'última intervenció en el conjunt, iglésia i monasteri, és una tasca interdisciplinar, en un cuidadós estudi històric, arqueològic i arquitectònic previ, que possibilita la restauració i adequació del conjunt entre 1988 i 1991.[9]
- En l'iglésia, es consoliden els pilars, es rebaixa el sol fins als nivells prerrománico i romànic i es repon el paviment, s'elimina el sostre d'escayola i es refà la coberta de la sacristia, es consolida la volta de la sala adossada al nort del transepto, es coloca una nova coberta en l'atri i es restaura el patrimoni moble i la decoració mural.
- En el monasteri, es restaura i es refà el claustre en elements moderns que s'integren en el conjunt: es restaura l'ala oest, en una nova coberta i adequant el osario, i s'edifica un pabelló en l'ala este, per a preservar les troballes arqueològiques i els fonaments originals.
Descripció
[editar | editar còdic]Estructura
[editar | editar còdic]
Es tracta d'una iglésia de planta basilical de tres naus, la central més ampla i més alta, en tres trams, travessia i tres àbsits quadrats. Adossades al costat del Evangelio hi ha dos sales, de les quals la situada als peus correspon al batisteri. Adossades al costat de l'Epístola estan la sacristia i l'atri.
En la seua construcció s'observen varis tipos de fàbrica: la part tardorrománica està composta de hiladas de sellars, mentres que la part prerrománica està construïda en rajoles i mampostería de pedra.[10]
Hui en dia es conserven únicament la capçalera i el primer tram de les naus originals, separat per pilastres, pero es desconeix l'arremate de l'edifici en el seu extrem oest, ocupat per l'obra romànica.
Capçalera
[editar | editar còdic]De l'iglésia mozárabe només es conserva la capçalera triple, el primer tram de les naus i el mur nort complet, mentres que el restant va ser substituït i ampliat a finals de el XII, en que Santa María de Wamba va passar a dependre dels Cavallers Hospitalaris de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem.
La seua forma era la d'un rectàngul de 18 metros de llarc per 12 d'ample, dividit en nou zones per mig d'arcs de ferradura sobre pilars, al que s'adossa una capçalera, del mateix esgambi que el restant de l'iglésia, formada per tres àbsits rectangulars, descollant en l'testero el central, que és de major tamany que els laterals. A diferència de Sant Cebrián de Mazote, la forma interior dels tres àbsits és rectangular.
Els tres àbsits i el transepto, d'época prerrománica, es comuniquen per mig d'arcs de ferradura empotrats directament en els murs. Estan coberts en voltes de canó en secció d'arc de ferradura, que seguixen l'eix de les naus, en voltes més elevades en la travessia i en l'àbsit central.[11] L'àbsit central i la travessia tenen una planta quadrada d'11 peus mozárabes (1 peu = 0,33 m), en murs de 2 peus de gruixa. Els àbsits laterals i els extrems del transepto són rectànguls d'11 x 11/√2 peus.[12]
Les tres capelles estan construïdes en rajola, sellar irregular i mampuesto. En cada una s'obri un arc de mig punt i abocinado, realisat en rajola.[13]
La capella major conté restants de pintura mural de el X, d'estil mozárabe.[13] Es tracta d'una composició en cuadrícula, emmarcada per una decoració en rombos, a on en cada quadrat s'inscriu un círcul, que conté temes geomètrics o cuadrúpedos. És una composició típica del art visigodo, d'orige oriental, que imita els panys orientals que es penjaven en els murs, decorats en una riquíssima iconografia. Este mural indica una tendència anicónica, que evita representacions figurades de la divinitat, pròpia de certs ambients de l'èlit monástica de l'época.[14]
Naus
[editar | editar còdic]
Les tres naus, en tres àbsits d'testero recte a l'interior i a l'exterior, d'época tardorrománica, són de tres trams.[15] Se separen per arcs formeros apuntats, sustentats per pilars de secció rectangular, en els cantons achaflanadas i decorats en botons estriados. Els pilars presenten restants de policromía, predominant els tons ocres i rojos. Cada pilar du dos columnes adossades casi exentes.[16] Els capitells d'estes columnes es decoren en temes vegetals, animalísticos i historiados.[17]
Les naus es cobrixen en una techumbre de fusta, que descansa directament sobre ménsulas senzilles. Als peus de l'edifici va existir un cor, eliminat posteriorment.[16]
En els murs de les naus s'òbrin buits de mig punt i abocinados, un en el costat nort i quatre en el sur.[13]
Batisteri
[editar | editar còdic]La part de l'iglésia reconstruïda pels Cavallers Hospitalaris en el XII és tardorrománica, en influixos del art cisterciense propis dels conjunts monásticos del moment. En el seu mur del evangelio s'obri una porta, que dona accés al batisteri. És una antiga capella, coberta per volta de crucería de el XIII, que es recolza sobre ménsulas.[13]
Capella de Donya Urraca
[editar | editar còdic]La sala contigua al batisteri, d'época posterior, es coneix com a capella de Donya Urraca. Esta estància, que formava part ya del claustre, es comunica en el transepto per la seua banda nort i abans va poder ser la sacristia. Està coberta en volta d'aresta, sustentada per un pilar central prou deteriorat, i conté vàries pintures i escultures de diferents periodos.[13][15]
En l'iglésia de Santa María va ser sepultada la reina Urraca de Portugal (Coímbra, h. 1150 – Wamba, 1188 o 1211, segons les fonts), esposa del rei Fernando II de León i mare del rei Alfonso IX de León, que despuix de l'anulació del seu matrimoni per consanguinitat havia ingressat com freira (monja) en l'Orde de Sant Joan de Jerusalem. [18] En l'anomenada capella de la Reina es troba colocat un epitafi, posterior a la defunció de la reina Urraca de Portugal, en el que es relata que dita reina, filla d'Alfonso I de Portugal i de la seua esposa Mafalda de Saboya, va rebre sepultura en dita iglésia.[19]
Fronteres
[editar | editar còdic]
La frontera occidental, als peus del temple, presenta un llenç quadrangular de sillería, en un arremate a on es veuen les cobertes de les tres naus. En el centre s'obri una portada formada per un tímpan i tres arcs de mig punt, abocinados, en arquivoltas decorades en motius geomètrics i l'intermija polilobulada. Sorgixen de sis columnes de fuste cilíndric en capitells i tot està protegit per un guardapolvo en chicotetes incisions en forma de lòbuls. Per damunt, protegint l'ingrés, un vol en teixixques soportat per onze canecillos. Més dalt, un óculo centrat en un rebaixe quadrat de la frontera.
Esta frontera presenta una rica escultura monumental en la portada i en els canecillos del voladizo superior. En la portada, presenten decoració escultòrica els capitells, en motius vegetals i temes animalísticos (dos salamandres enroscadas, dos pavos afrontats bevent una copa de vi). En la part superior de l'obertura, dos ménsulas, que eixercixen de llindar per a soportar el tímpan, representen dos cares barbudas mossegant-se la punta de la barba. En el tímpan, una faixa de florones de huit pétals en perlitas en els nervis seguint l'arquivolta, uns atres d'onze pétals en els nervis resaltats, decorant, dos i dos, el restant del tímpan, i un escut circular en una flor de quatre pétals en forma de creu, en el centre, en la part superior. El tímpan du l'inscripció ERA MCCXXXIII (any 1195) precedida per una clau de sol.[15] Els canecillos representen caps d'animals i persones traent la llengua en actitut burlesca.[17]
Esta portada principal va ser tapiada, utilisant-se com a ingrés al temple la porta baix l'atri, fins que en una de les restauracions de el XX es restaura i es torna a obrir.[5]
En la frontera nort, a on abans es trobava el claustre, hi ha una porta senzilla, de mig punt, en dovelas i imposta.
En l'exterior, la capçalera este mostra que l'àbsit central és més alt i més llarc que els laterals. Dita capçalera va recorreguda per un rebanc en canecillos sense decoració.[20]
La frontera sur, tota de sellars, presenta una porta senzilla, apuntada en dovelas.[15]
Està coberta per un pòrtic d'época posterior, sostingut per columnes molt senzilles. La coberta es va instalar en l'última restauració. Al costat del pòrtic, a l'altura de la travessia, hi ha una estància d'época posterior, que fa les voltes de sacristia.[20]
Torre
[editar | editar còdic]Sobre la travessia s'alça la torre campanar. Té planta quadrada, en un cos, finestres dobles en cada front, a on s'ubiquen les campanes, i coberta piramidal.[20] S'accedia a ella per una escala situada en l'interior de la nau, al costat del evangelio, que aplega a un ándito, situat en el costat de l'epístola, pel qual es comunica en el campanar.[21] Actualment s'accedix a ella per l'exterior.
Osario
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Osario de Wamba.
Al nort de l'iglésia, en el lloc a on va estar el claustre del monasteri, es troba un gran pati. A ell s'òbrin vàries dependències, com el batisteri, la capella de Donya Urraca i el osario.[15] En l'osario es conserven restants òsseus depositats entre els sigles XIII i XVIII, procedents en la seua major part del cementeri monástico i de l'hospital de peregrins de l'encomana. Les fonts manegen estimacions que oscilen entre 1000 i 3000 individus visibles despuix del buidat parcial portat a terme a mitan de el XX pel doctor Gregorio Marañón en fins docents. En una de les seues parets es llig el conegut epitafi:
Com em veus, et voràs.
Tot acaba en açò ací.
Pensa-ho i no pecaràs.
- Galeria del osario
.jpg){kind=link}
_(1).jpg){kind=link}
_(13).jpg){kind=link}
_(12).jpg){kind=link}
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Bango Torviso (2001). L'art en l'Espanya dels sigles VI a el XI, Summa Artis, Història General de l'Art, vol. VIII-II, Madrit: Espasa Calpe, p. 515.
- ↑ 2,0 2,1 Gómez-Moreno: p. 201.
- ↑ Gómez-Moreno: pp. 194-196.
- ↑ Quintana Gordon: p. 30
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 Quintana Gordon: p. 22.
- ↑ Gómez-Moreno: p. 196.
- ↑ Barquero Goñi: p. 15.
- ↑ Urrea Fernández: p. 164.
- ↑ Quintana Gordon: pp. 30-33.
- ↑ Olivera Arranz: pp. 514-515.
- ↑ Utrero Agut: p. 146.
- ↑ Quintana Gordon: p. 24.
- ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 Olivera Arranz: p. 517.
- ↑ Bango Torviso: pp. 342-343.
- ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 15,4 Rivera Blanco.
- ↑ 16,0 16,1 Olivera Arranz: p. 515.
- ↑ 17,0 17,1 Olivera Arranz: p. 521.
- ↑ De l'Arc i Garay: p. 168.
- ↑ Elorza: p. 57.
- ↑ 20,0 20,1 20,2 Olivera Arranz: p. 520.
- ↑ Olivera Arranz: pp. 515, 517.
Bibliografia
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Iglésia de Santa María (Wamba).- Este artícul conté una traducció parcial derivada de «Santa María de Wamba» de Wikipedia en català, concretament de esta versió, publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Referències
[editar | editar còdic]- Pàgines en enllaços a archius trencats
- Wamba
- Iglésies romàniques de la província de Valladolit
- Iglésies de Castella i Lleó del sigle X
- Bens d'interés cultural de la província de Valladolit
- Art de repoblament
- Monuments històric-artístics d'Espanya declarats en 1931
- Arquitectura religiosa de l'Orde de Malta en Espanya
- Osarios
- Temples dedicats a la Verge María
- Tombes reals de la realea de León
- Bens inscrits en la Llista Indicativa d'Espanya
- Patrimoni de l'Humanitat