Anar al contingut

Ribeira Sacra

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a la varietat vinícola vore Ribeira Sacra (vi).
Archiu:Mirador de Cabezoas Cañon del Sil.jpg
Vista del canó del Sil des del mirador de Cabezoás, en el municipi orensano de Parada de Sil. El catamarà turístic remonta el riu en la curva pròxima al embarcadero de Sant Esteban.[1]

La Ribeira Sacra és una zona que comprén les riberes dels rius Cap, Sil i Miño, en la zona sur de la província de Lugo i el nort de la província d'Orense, en Galícia, Espanya. Es va convindre que la capital de la zona fora la ciutat de Monforte de Lemos (Lugo), que també és la localitat més poblada.

El 5 d'abril de 2019 va ser aprovat pel Consell de Patrimoni Històric del Ministeri de Cultura la seua candidatura a la llista de Patrimoni de la Humanitat de l'Unesco, decisió que s'ha vist posposta fins a l'any 2025.[2] Va ser declarada el 15 de setembre de 2021, aixina com les serres del Oribio i el Caurel, nova Reserva de la Biosfera,[3] convertint-se en la sèptima reserva gallega que conta en este prestigiós reconeiximent internacional.

Toponímia

[editar | editar còdic]
Archiu:Mas Ribeira Sacra.jpg
Monasteri de Santa Cristina de Ribas de Sil en el municipi de Parada de Sil. És un dels numerosos eixemples d'establiments religiosos d'arquitectura romànica, documentat des de l'any 876, presents en esta regió natural i que varen dur a creure que eixe era l'orige de la denominació medieval de "Rivoira Sacrata"[4]

El primer testimoni escrit del topònim és el document fundacional del monasteri de Santa María de Montederramo, otorgat en Allariz, el 21 d'agost de 1124 per Teresa de Portugal, junt en el seu fill, el futur Alfonso I de Portugal, i el comte Fernando Pérez de Trava quan donaron locum qui dicitur Rouoyra Sacrata, qui est in Monte de Ram, territori Caldelas (el lloc cridat Rovoyra Sacra que es troba en Montederramo, territori de Caldelas).[5]

La nomenclatura es popularisa a raïl de la publicació, traducció i comentari de dit document per l'historiador Fra Antonio de Yepes, que va senyalar que el document feya referència a la zona com Rivoira Sacra, traduint-ho com "Ribeira Sacra", en referència a la gran cantitat de monasteris existents en la zona.[5]


L'historiador Manuel Vidán Torreira posaria en dubte esta traducció en 1987, en la publicació d'una série d'artículs en La Veu de Galícia i un treball titulat El roure sagrat de la Rivoira Sacrata. Vidán deriva "riboira/reboira/reboiro", i conclou que Rivoira respondria abans a "Roure" que a "Ribera".[6][5]

Pero esta tesis adquiriria més rellevància gràcies a un atre historiador, Torquato de Souza Soares, que, sometent a estudi crític el document fundacional i publicant-ho en facsímil, troba un error en la transcripció de Fra Antonio de Yepes, i senyala que en el document es llig clarament Rovoyra i no Rivoira; la qual cosa s'aparta de "Ribera" i podria tindre el significat de "Roureda", del llatí Rubus.

Vidán ya nos posa en el seu treball en sintonia en l'obra de James Frazer La branca dorada, a on s'arrepleguen les tradicions celtes entorn al roure, arbre al que tenien per sagrat i guardià de l'esperit de la tribu, sent els boscs de roures llocs d'objecte de veneració.

Vidán també es referix al propi topònim de Montederramo com una provable alusió al muérdago arreplegat pels druidas, per a reforçar la visió de l'orige d'este topònim abans com a Roureda Sagrada que com el ya establit popular i turísticamente de "Ribera Sagrada" (Ribeira Sacra).

Geografia

[editar | editar còdic]

La Ribeira Sacra està formada pels següents municipis, pertanyents a dos províncies:

Naturalea

[editar | editar còdic]

Canó del Sil

[editar | editar còdic]

El Canó del Sil eixercix de frontera natural entre les províncies d'Orense i Lugo. En l'alvertent orensana correspon al núcleu poblacional de Peares, als municipis de Nogueira de Ramuín, Parada de Sil, La Teijeira i Castro Caldelas. En l'alvertent luguesa formen part de la Ribeira Sacra els municipis de Ribas de Sil, Quiroga, Pobla del Brollón, Monforte de Lemos, Sober i Pantón.

La génesis del Canó del Sil no és fluvial sino tectónica. El seu encajamiento es va produir en el Cuaternario i la morfologia del seu caixer es pot deure al fet de discórrer per fractures que varen partir el terreny en blocs jagantescs en començar el basculamiento de la planicie, que es va elevar pel Sur i per l'Oest. L'acció erosiva de les aigües del Sil va afondar després este barranc encaixat en direcció este-oest.

La Ribeira Sacra és especialment coneguda pels seus tesors naturals i biològics, constituint un vastíssim ecosistema de gran varietat i riquea. Són de destacar el Meandre d'A Cubela en Ribas de Sil i els Canons del Sil, pel seu espectacular paisagística. Esta és una zona en la que el riu discorre encajonado a través de paisages i montanyes que han segut descrits com d'enorme bellea; els canons disponen de miradors habilitats per a admirar la seua impactant monumentalitat, aixina com d'un catamarà obert al públic que transita els canons d'un a un atre costat.

Riberes del Miño

[editar | editar còdic]
Archiu:Belesar 002.jpg
Vista del riu Miño al seu pas per Belesar.

Patrimoni

[editar | editar còdic]

El topònim «Ribeira Sacra» podria procedir de l'Edat Mija i, en un principi, es va pensar que l'orige de la seua denominació estaria en el llatí «Rivoira Sacrata» i que podria respondre a la gran cantitat de monasteris i temples ubicats en els monumentals canons i escarpadas ales que fiten la zona. Actualment es poden visitar 18 monasteris en els que cal destacar el recentment creat Parador de Sant Esteban de Ribas de Sil, en l'Ajuntament de Nogueira de Ramuín (Orense), i el de Monforte de Lemos (la major part del tram del Canó discorre en el municipi de Pantón en la província de Lugo). Atres destacables són:

Denominació d'orige

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Denominació d'Orige Ribeira Sacra.
Archiu:Doade, Sober, Galiza.jpg
Vista del paisage de la Ribeira Sacra des del municipi lucense de Sober, a on poden apreciar-se les vinyes en les ales escalonades del canó.

La Ribeira Sacra, com denominació d'orige, és també coneguda per la calitat de les seues vis, molt recorreguts en la gastronomia gallega, als que popularment es coneix en la zona en el nom genèric de mencía, degut a que són elaborats principalment en la varietat de raïm mencía, encara que també s'usa la varietat godello. Les vinyes, que es poden contemplar seguint el curs del riu, estan dispostes en un sistema d'escalons de pedra, cridats socalcos, a lo llarc de la ribera, i daten de l'época romana.

Els romans ya tenien en gran aprecie estos vins, que són afrutados i de gran presència, ideals per a gojar en carns, i es dia, que una de les variants d'este vi, l'Amandi (procedent de la zona del mateix nom), se li feya dur al César des de la Gallaecia romanizada.

Senderisme

[editar | editar còdic]

Camine de Santiago

[editar | editar còdic]

Camine Francés

[editar | editar còdic]

Camí d'Hivern

[editar | editar còdic]

Esta ruta a Santiago era usada pels peregrins en els mesos d'hivern, per a evitar el pas pels monts d'Ancares i El Cebrero, que solen estar coberts per la neu. El Camí d'Hivern constituïx una alternativa al Camí de Santiago francés una miqueta més al sur, seguint el curs del riu Sil per a passar d'El Bierzo a Galícia.

Un tram d'este camí passa per la Ribeira Sacra. Entra per Quiroga i es desvia del curs del riu Sil en Ribas de Sil, a on ascendix cap al nort fins a Barxa de Lor. Posteriorment passa per Pobla del Brollón i entra en la ciutat de Monforte de Lemos, a on creua el riu Cap pel pont romà. D'ahí es dirigix a Belesar, a on creua el riu Miño abans d'aplegar a Chantada.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Informació sobre l'ubicació del mirador de Cabezoas en vianovaourense.com
  2. «La candidatura de la Ribeira Sacra davant l'Unesco deurà esperar a lo manco fins al 2025» (en és). La Veu de Galícia. Consultat el 2023-01-13.
  3. «La Ribeira Sacra, Serras do Oribio i Courel, nova Reserva de la Biosfera» (en és). La Veu de Galícia. Consultat el 2021-09-15.
  4. «Història del Monasteri de Santa Cristina». Archivat des d'el original, el 8 d'agost de 2007. Consultat el 8 de setembre de 2007.
  5. 5,0 5,1 5,2 (2016) El monasteri de Sant Salvador de Chantada (sigles XI-XVI), C.S.I.C., Xunta de Galícia, Institut d'Estudis Gallecs Pare Sarmiento, pp. 32-33. ISBN 978-84-00-10067-4.
  6. «Les investigacions sobre l'orige del nom; el roure sagrat.» (en gallec)

Vore també

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]