Anar al contingut

Castro Caldelas

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Castro Caldelas


Castro Caldelas (tradicionalment conegut en castellà com Castro de Caldelas[1] i cridat oficialment O Castro de Caldelas)[2][3] és un municipi espanyol situat en la part septentrional de la província d'Orense, en la comunitat autònoma de Galícia en Espanya. Està situat en el derrame nort del gran nuc orogràfic format per les serres de Sant Mamede i Queija, en el massiç Central Orensano. El terme municipal de 16 parròquies i 86 entitats de població, s'organisa entorn a la capital, Castro Caldelas, que és, ademés, el centre històric i funcional de la comarca de Terra de Caldelas.

Lo més interessant és el conjunt de la vila -emplaçada estratègicament-, en la fortalea migeval que l'arremata.

Està catalogat com Un d'Els Pobles Més Bonicos d'Espanya des de l'any 2018 i pertany des de llavors a l'associació homònima.

Geografia

Està situat en el derrame septentrional del gran nuc orogràfic format per les serres de Sant Mamede i Queija. El Sil constituïx la seua separació en la província de Lugo. En estar situat en el marge del riu Sil, direm que estem situats en un municipi de montanya i de ribera, al mateix temps que se li inclou en la Ribeira Sacra.

El punt més elevat es troba en la Pena dona Cruz, a 1289 m d'altitut, pel contrari trobem els 230 m als que es troba el riu Sil.

El riu Edo o Caldelas, afluent del Sil, banya la mitat occidental del municipi.

El territori es caracterisa per l'alternança de boscs de roures i castanyers, sobretot al nort. Les terra dedicades al cultiu són escasses, pel contrari abunden els prats. El sol productiu representa només una quarta part, gràcies al predomini de pendent i sol rocós.

Clima

Els hiverns són frets, i els estius suaus. Abunden les pluges sobretot en l'época hivernal.

Història

Iglésia de La nostra Senyora dels Remeis (XIX)

Es considera que estes terres ya estaven habitades a partir del 4300 a. C., aproximadament, en el periodo Neolític. Dos necròpolis situades en el Burgo i en la serra de Mazaira nos duen a situar els primers pobladors en l'época megalítica.[4]

De l'Edat de Bronze trobarem en la Veiga de Sas una roca gravada en petroglifs en forma de cova. En l'Edat del Ferro es desenrolla la cultura Castrexa. Trobant-se restants en Castro de Paradela, O Castriño dona Prop (serra de Mazaira) o Outeiro dona Torre (San Martiño).


La romanisació va aplegar a estes zones entre el 137 a. C. i el 19 a. C. Per esta zona passaria la XVIII Via de l'itinerari d'Antonio o Via Nova de Braga a Astorga. Els romans varen freqüentar esta zona en busca d'or, que varen trobar. En el llogaret de Burgo se situaria la Mansio Praesidium, parada dels viagers que recorrien dit camí. En esta zona existixen abundants restes arqueològiques.

En acabant de que els sueus es feren en el poder en Galícia, canvia la forma de vida. En l'any 585 varen ser substituïts pels visigots, que varen dur la cristianisació a la zona.

En l'Edat Mija, concretament en el IX, es troben les primeres referències en el nom actual.

Vore també

Referències

Bibliografia

  • Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Lluna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Comte, Rafael (1979). Mapa de llímits de les parròquies de Galícia, Imprenta Parets. ISBN 8460014142.
  • (1985) Cense de la població d'Espanya en 1981. Nomenclátor de les ciutats, viles, llocs, llogarets i demés entitats de població. Índex general alfabètic, I.N.E. Arts Gràfiques. ISBN 8426012353.
  • de Torres Lluna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Sants Solla, José Manuel (1989). Municipis i parròquies de Galícia, Imprenta de l'Universitat de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294.